Israel replega tropes del nord de Gaza i anuncia que "prompte" també abaixarà la intensitat de la guerra al sud
L'Exèrcit de Tel-Aviv centra a Khan Yunis l'ofensiva per a intentar atrapar els cervells de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, mentre continua el risc d'extensió del conflicte al Líban i el Iemen, on els houthis ja amenacen obertament els vaixells dels EUA i el Regne Unit
El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha insistit a reclamar un alto el foc humanitari a la Franja de Gaza coincidint amb els cent dies de guerra, i ha repetit la crida a Israel i el Líban, base d'operacions de la milícia xiïta Hezbol·là, perquè deixen de "jugar amb foc" a la frontera, pel risc que el conflicte s'escampe obertament a la regió. Una amenaça cada vegada més present, tenint en compte els fronts oberts a Cisjordània, el Líban, Iemen i Síria. Tel-Aviv ha desplegat més de 200.000 soldats a la frontera nord del Líban, d'on ha evacuat 80.000 persones per l'intercanvi de foc continu amb Hezbol·là. Més de 70.000 libanesos han fugit del sud pel risc per a la seua integritat.
Israel ha anunciat que baixarà la intensitat de la guerra en el front original, la Franja de Gaza. Començarà per la part nord, on assegura tindre el control, i anticipa que prompte ho farà a Khan Yunis, al sud, on ara centra l'ofensiva en l'objectiu d'atrapar el líder de Hamàs a l'enclavament, Yahya Sinwar, i el cap de l'ala militar, Mohamed Deif, presumptes cervells de la massacre del 7 d'octubre, que va deixar 1.200 morts i més de 240 ostatges. La resposta israeliana, que no ha discriminat entre civils i milicians, suma ja més de 24.100 persones mortes (10.000 d'elles menors), 8.000 desaparegudes sota els enderrocs i 60.000 ferides, la destrucció del 60% de les edificacions i una crisi sanitària i humanitària sense precedents.
L'anunci de replegament, comunicat pel ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ha coincidit amb la retirada d'una de les quatre divisions que operaven a la Franja, la 36é Divisió, que va prendre el control militar de tres barris claus de Gaza. Per ara, les Brigades Al-Qassam i Al-Quds, braços armats de Hamàs i la Jihad Islàmica han confirmat enfrontaments al centre de Gaza i Khan Yunis, la principal ciutat del sud, epicentre de l'ofensiva des de fa un mes.
Hamàs ha celebrat, però no ha reivindicat, l'atac múltiple comés per dos palestins a la ciutat de Ra'anana, al nord de Tel-Aviv, que va incloure l'apunyalament mortal a una anciana de setanta anys i l'atropellament de dèsset persones, set d'elles menors. Els atacants residien a la Cisjordània ocupada, territori on dos palestins han mort en les últimes hores en una nova batuda israeliana i que viu la pitjor escalada de violència en vint anys, amb més de 230 morts des de l'inici de la guerra de la veïna Gaza.
Al front del mar Roig, les milícies rebels houthis del Iemen han proclamat formalment com a objectius legítims els vaixells britànics i nord-americans, després dels bombardejos occidentals contra posicions de la milícia xiïta al país. Un míssil houthi ha impactat contra un mercant dels Estats Units, si bé la nau ha pogut continuar la marxa sense danys crítics. Els rebels houthis han convertit el pas del Golf d'Aden, clau en el comerç marítim internacional pel canal de Suez, en una trampa per a embarcacions de bandera o propietat israeliana. Una amenaça que ara han estés als vaixells estatunidencs i britànics.
