Israel talla totalment el subministrament d'electricitat, aliments i combustible a Gaza

El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ha ordenat aquest dilluns el bloqueig total de la Franja de Gaza, segons ha anunciat ell mateix. La mesura, en represàlia per l'atac de sorpresa i sense precedents llançat per milícies de Hamàs dissabte contra territori d'Israel, suposa que l'enclavament palestí es queda des d'ara sense subministrament d'electricitat, aliments ni combustible. Un desabastiment que arriba en plena guerra entre el règim liderat per Benjamin Netanyahu i el moviment islamista.

"He donat una orde: Gaza estarà sota un tancament total. Estem lluitant contra terroristes bàrbars i respondrem en conseqüència", ha indicat el ministre, d'acord amb un comunicat difós pel seu gabinet. "No hi haurà electricitat, aliments, ni combustible" a la Franja des d'Israel, ha subratllat Gallant. El responsable de Defensa està portant a terme una avaluació de la situació operativa en el comando sud de l'exèrcit, juntament amb el seu cap, Yaron Finkelman.

Israel sosté un bloqueig per aire, terra i mar sobre la Franja de Gaza des del 2007, quan Hamàs va prendre el control de l'enclavament. Amb vora 2,2 milions d'habitants —és un dels territoris amb més densitat de població del món— compta amb una única central elèctrica que necessita combustible per a funcionar i proveir hospitals, habitatges i refugis.

Israel es va declarar dissabte en estat de guerra, després que les milícies palestines llançaren un atac múltiple i inèdit per terra, mar i aire, que va agafar el país de sorpresa. Es llançaren milers de coets i hi va haver incursions terrestres de soldats armats en sòl israelià, on han massacrat i segrestat desenes de ciutadans israelians, entre civils i militars. El govern de Netanyahu ha respost amb forts i constants bombardejos sobre la Franja de Gaza, sovint de manera indiscriminada.

En dos dies de guerra, els morts a Israel superen els 700 i hi ha més de 2.200 ferits, mentre que l'enclavament palestí ha registrat almenys 493 víctimes mortals —entre ells 91 menors—, i més de 2.700 ferits.

L'organització Human Rights Watch ha denunciat aquest dilluns que Israel i Hamàs "incompleixen les obligacions legals" i ha qualificat les polítiques israelianes contra la població de Gaza de "càstig col·lectiu il·legal, que és un crim de guerra".

López Obrador demana una assemblea urgent de l'ONU sobre el conflicte

El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha demanat una assemblea urgent de l'ONU per a buscar el diàleg i la pau en el conflicte armat entre Israel i el grup palestí Hamàs.

“Atesa la urgència, hui haurien d'estar convocant una assemblea de tots els països membres, i buscar l'aprovació d'una resolució que ajude a dialogar immediatament, que porte al diàleg immediat de les parts i que no depenga només del Consell de Seguretat, perquè si no, no s'avança i no es fa res”, ha expressat el mandatari.

El governant ha reiterat que la postura de Mèxic és la solució pacífica de controvèrsies amb un diàleg que ha de gestionar l'ONU, a la qual ha acusat d’estar “anquilosada”. Segons López Obrador, ha d'aplicar-s'hi a fons, no sols el Consell de Seguretat de Nacions Unides, “perquè estem veient que no aposten a la cerca de la pau, sempre bloquegen qualsevol iniciativa en aqueix sentit”, ha exposat.

Brussel·les suspén l'ajuda humanitària a Palestina després de l'atac de Hamàs

La Comissió Europea ha anunciat que suspén de manera “immediata” tots els pagaments d'ajuda humanitària a Palestina, a conseqüència de l'escalada de “terror brutal contra Israel”, en paraules del comissari europeu d'Ampliació, Oliver Varhelyi. Així, es revisaran les polítiques de desenvolupament del territori palestí, xifrades en 691 milions d’euros, així com les noves propostes pressupostàries per a enguany.

Les institucions europees han pres aquesta decisió malgrat comptar amb mecanismes per a verificar que els fons no acaben en mans d'organitzacions com el grup islamista Hamàs, al qual consideren terrorista.

La vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, ho ha qualificat d’“indignant” i ha assegurat que es tracta d’“una autèntica traïció d'Europa als seus propis principis fundacionals”. Díaz ha exigit a la Comissió una rectificació i ha demanat que Europa lidere “una acció internacional per la pau, no castigar tot un poble”.

Aquest anunci es produeix en la vespra de la reunió extraordinària que l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, ha convocat per a aquest dimarts amb els ministres comunitaris. Una trobada en la qual alguns ministres participaran per videoconferència i altres de manera presencial, aprofitant el desplaçament de Borrell a Oman per a abordar les relacions de la UE amb el Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf.