Milei: "No hi ha alternativa a l'ajust econòmic, no hi ha diners"
L'ultraliberal ha comparat el canvi en la seua presa de possessió com a nou president de l'Argentina amb la caiguda del mur de Berlín i ha anunciat un "sever" pla de xoc
L'economista ultraliberal i llibertari Javier Milei ha jurat aquest diumenge “per Déu i per la pàtria sobre aquests sants Evangelis” com a nou president de l'Argentina en el Congrés de la Nació, a la ciutat de Buenos Aires.
El president ha comparat les darreres eleccions argentines —que va guanyar després d’aconseguir un 55,69% dels sufragis— amb la caiguda del mur de Berlín i ha augurat un “canvi d’era”. De moment, Milei té al davant el repte de reflotar una malparada economia amb una inflació del 142,7% i una pobresa que afecta més del 40% de la societat, que viu amb temor els anuncis d’un “severíssim ajust econòmic”.
En aquesta línia, en el seu primer discurs com a president, ha anunciat que aplicarà un dur ajust i que hi haurà “estagflació” durant diversos mesos, però també ha promés que aquest serà l'“últim mal tràngol abans de la reconstrucció del país”. “Lamentablement, he de dir-ho de nou: no hi ha diners” ha manifestat, per a afegir que “no hi ha alternativa a l'ajust” i al “pla de xoc” que aplicarà i que ha dit que tindrà un impacte negatiu sobre el nivell d'activitat, l'ocupació, els salaris reals i la taxa de pobresa i indigència.
Milei ha assegurat que l'“herència” que deixa el kirchnerisme és la pitjor que haja rebut mai un govern argentí, amb dèficit financer i fiscal equivalent al 17% del PIB, una inflació que creix a una taxa anual del 300%, l'activitat econòmica paralitzada, una taxa de pobresa de més del 40% i un índex d'indigència pròxim al 10%.
“És la nostra màxima prioritat fer tots els esforços possibles per a evitar una catàstrofe semblant que portaria la pobresa per damunt del 90% i la indigència per damunt del 50%”, ha insistit. A més, també ja advertit de l’“herència” en matèria d'endeutament que “ascendeix a 100.000 milions de dòlars, als quals caldrà sumar els prop de 420.000 milions de deute ja existent”.
En el discurs ha ratificat que aplicarà un ajust fiscal del 5% del PIB que, va prometre, caurà “quasi totalment” sobre l'Estat i no sobre el sector privat. També ha confirmat que “netejarà” els passius del Banc Central i posarà fi a l'emissió monetària, la qual, ha insistit, és a parer seu la causa de l'elevada inflació de l'Argentina.
Malgrat el panorama descrit per Milei, el nou mandatari ha assegurat que, després del “reacomodament macroeconòmic”, la situació de l'Argentina començarà a anar “millor”.
Una presa de possessió amb àmplia presència internacional
Abans de pronunciar el seu discurs, Milei ha rebut la banda i el bastó presidencials de mans de l’exmandatari Alberto Fernández, a qui acusa directament d'aquesta “herència”. La nova vicepresidenta, Victoria Villarruel, que ha seguit el mateix protocol, ha rebut el testimoni de Cristina Fernández de Kirchner, que deixa l'Assemblea Legislativa en mans de la seua successora.
L’acte ha tingut lloc amb presència d’una àmplia delegació de representants internacionals, entre els quals ha destacat la del rei Felip VI, amb qui es va reunir aquest dissabte, i la visita del president ucraïnés, Volodímir Zelenski, que ha captat l’atenció dels assistents i la premsa internacional.
El primer viatge de Zelenski a Amèrica Llatina des que va començar la guerra amb Rússia arriba en un moment en què Ucraïna s'ha marcat com a prioritat diplomàtica millorar les relacions amb la regió, especialment després que Milei li haja oferit acollir a l’Argentina una cimera de pau sobre la guerra amb Rússia.
A la cerimònia també han acudit els representants de Xile, el president Gabriel Boric; el de l'Uruguai, Luis Lacalle; el de l'Equador, Daniel Noboa; el del Paraguai, Santiago Peña, i el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán.
Amb motiu de la presa de possessió de Milei, també s'han traslladat fins a Buenos Aires el líder de Vox, Santiago Abascal; la portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular en el Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, i l'expresidenta popular de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre.