Jesús Núñez: "Rússia i Ucraïna estan convençuts que per la via militar poden millorar les seues posicions actuals"

El militar retirat, economista i professor Jesús Núñez Villaverde, codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH) és un expert en relacions internacionals, seguretat internacional, construcció de la pau i prevenció de conflictes violents. Quan es compleix un any de la inversió militar russa a Ucraïna, ha parlat per a À Punt, on ha mostrat pessimisme sobre el fet que la guerra acabe en una taula de negociació a curt termini.

Al seu judici, mentre els dos actors principals, Vladímir Putin (Rússia) i Volodímir Zelenski (Ucraïna), pensen que poden aconseguir els seus objectius en el camp de batalla, la pau estarà lluny. A més, deixa entreveure que a Occident, encapçalat pels Estats Units, li interessa una Rússia empantanada a Ucraïna.

Això sí, deixa clar que prompte o tard totes les guerres acaben amb un procés de negociació que no necessàriament ha de conduir a la pau.

Creu que existeix alguna possibilitat que la guerra d'Ucraïna acabe en una taula de negociació i un alto el foc?

Històricament, les guerres acaben de dues maneres: o bé un dels bàndols enfrontats aconsegueix una victòria i imposa els seus criteris als vençuts, o bé han de rebaixar les seues posicions maximalistes, cosa que suposa asseure's a negociar un acord que puga satisfer almenys els mínims que cada part plantege. Tot sembla indicar que, en el cas d'Ucraïna, cap dels bàndols enfrontats està en condicions d'imposar el seu dictat i és previsible que acaben en algun moment a la taula de negociació.

Tot això parla d'una prolongació de la guerra i encara queda camí per recórrer amb més destrucció física i més pèrdues de vides humanes

Desgraciadament, de moment no sembla que cap d'ells estiga en aquesta situació, perquè Ucraïna està preparant una ofensiva previsiblement per a primavera i Rússia està embeguda ja en una nova ofensiva que va començar a la fi del mes de gener.

El més realista és pensar que els dos actors estan encara convençuts que, per la via militar, poden millorar les seues posicions actuals abans d'arribar a asseure's en una taula. Tot això parla d'una prolongació de la guerra i, encara que siga aquest el final previsible, encara queda camí per recórrer amb més destrucció física i més pèrdues de vides humanes.

No troba a faltar més iniciatives diplomàtiques perquè aquest acostament de les parts fora possible?

Des del meu punt de vista, crec que qui ha arruïnat qualsevol possibilitat que fins ara hi haja hagut alguna negociació ha sigut Putin, que no necessitava la invasió per als seus objectius d'una Ucraïna no-alineada com a membre ple de l'OTAN. No necessitava una invasió perquè Ucraïna ja va demostrar que desitjava ser un estat independent i així el reafirmaren el 1991.

És Rússia qui, després de l'ultimàtum del 17 de desembre del 2021 quan planteja la desmilitarització d'Ucraïna, el seu no-ingrés en l'OTAN i la necessitat de renegociar un orde de seguretat continental a Europa, amb la invasió tira per terra qualsevol possibilitat d'un acord que no sabem on podria haver portat.

Zelenski el que planteja ja des de la primavera de l'any passat no és la pau, sinó la victòria

A partir d'ací el que veiem és que, d'una banda, Zelenski, el president ucraïnés, el que planteja ja des de la primavera de l'any passat no és la pau, sinó la victòria. El que pretenen com a objectiu és l'expulsió dels russos del territori ucraïnés, incloent-hi la península de Crimea. I, d'altra banda, Putin és qui sovint ha menyspreat qualsevol possibilitat de negociar, perquè continua considerant que Ucraïna no té dret a existir i pretén per via militar imposar el seu dictat.

Putin sovint ha menyspreat qualsevol possibilitat de negociar, perquè continua considerant que Ucraïna no té dret a existir

Qualsevol iniciativa diplomàtica de les que hi ha hagut, i ho ha fet el secretari general de l'ONU, el president francés Macron, l'Índia, Egipte, Turquia i altres països, però no han arribat a cap port, perquè els actors implicats en aquest conflicte continuen pensant que per via militar poden millorar les seues posicions.

No serà en aquesta etapa quan es puga posar fi a aquesta guerra negociant, sinó que caldrà esperar que tots dos es convencen que no tenen la més mínima possibilitat d'aconseguir els objectius i que, a partir d'ací, comencen un procés de negociació que no necessàriament ha de conduir a la pau. Podem recordar quants exemples hi ha en el planeta de conflictes armats que han entrat en una etapa de negociació i s'han prolongat en el temps mentre la violència segueix.

Crec que el més ambició que ara es pot plantejar en termes realistes és un cessament d'hostilitats, perquè almenys els negociadors puguen arribar a alguna mena d'acord sense la força de les armes en tots els racons d'Ucraïna.

És viable aquest objectiu de Zelenski de l'expulsió de Rússia de tots els territoris, fins i tot els assolits en 2014?

En termes estrictament militars, Ucraïna no hauria arribat a la situació actual, és a dir, tirar arrere l'ofensiva russa fins al punt que Moscou ha perdut més del 55% del territori ucraïnés que va arribar a controlar ja al març de l'any anterior, si no haguera sigut pel creixent subministrament d'armes i de l'ajuda econòmica que rep dels països occidentals. Això és el que ha permés a Ucraïna prendre la iniciativa en el camp de batalla i aspirar a aquest objectiu màxim.

En qualsevol cas, des d'un punt de vista militar, sembla clar que Ucraïna no compta amb capacitats militars reals ni al front de batalla, ni tampoc a la indústria de defensa, ni tampoc amb termes demogràfics en comparació amb Rússia, per a aconseguir un objectiu que implique la retirada de Rússia de tot el territori d'Ucraïna, incloent-hi Crimea.

En una negociació, seria acceptable per a Occident la cessió de territoris a Rússia a canvi de pau?

Clarament, la història ens ensenya que aquest tipus d'acords s'han acceptat en moltes altres ocasions. Per tant, no veig la dificultat per a fer-se a la idea que un fet consumat com un acord entre les parts, entre Ucraïna i Russa, no poguera ser acceptat per la comunitat internacional. La dificultat és arribar a aquest punt.

Si a Putin li haguera eixit bé el seu pla A, és a dir, la presa de la capital i l'enderrocament de Zelenski en tot just uns dies, ja el febrer de 2022 la comunitat internacional hauria acceptat aquest fet consumat, com el va acceptar l'any 2014 i com en tantes altres ocasions.

Si a Putin li haguera eixit bé el seu pla A, és a dir, la presa de la capital i l'enderrocament de Zelenski en tot just uns dies, ja el febrer de 2022 la comunitat internacional hauria acceptat aquest fet consumat, com el va acceptar l'any 2014

És a partir que a Putin li ix malament aquell pla per la resistència ucraïnesa que anem veient l'increment d'aquesta visió cada vegada més negativa sobre Rússia i el suport dels països occidentals a una Ucraïna que ha demostrat clarament la capacitat de resistència i el seu desig de ser un estat independent. Després, el que accepte Ucraïna serà acceptat per la comunitat internacional, començant pels Estats Units, en tinc pocs dubtes.

Com creu que acabarà aquest conflicte un any després que començara?

Desgraciadament, pense que estem en un escenari en el qual la guerra es continuarà prolongant encara un temps, per descomptat enguany. No veig voluntat, per part de cap dels bàndols combatents, de renunciar als seus objectius màxims. No cal imaginar que Rússia vaja a cedir Crimea i a eixir amb les mans buides del que va començar el 2014.

No sembla que Ucraïna de moment estiga disposada a acceptar la fragmentació del seu país, hi ha moltes morts i destrucció acumulada que serien absolutament ermes si Zelenski renuncia als plantejaments que ha fet. Tot això, fa més estret el marge de maniobra tant dels russos com dels ucraïnesos.

Vull pensar que el pes dels fets, d'aquesta imatge que cap aconseguirà les seues metes maximalistes, els puga portar a una taula de negociació que puga suposar el final d'aquesta etapa de la guerra

Vull pensar que el pes dels fets, d'aquesta imatge que cap aconseguirà les seues metes maximalistes, els puga portar a una taula de negociació que puga suposar el final d'aquesta etapa de la guerra. Entenent que això pot no voler dir el final de la guerra. Recordem que més del 40% dels conflictes violents que hi ha hui dia al món són mera repetició de conflictes mal tancats a través d'acords de pau que no s'han complit per cap dels actors implicats. Des d'aquest punt de vista, veig llunyà el final d'aquesta tragèdia que va començar, com a mínim, el 2014.

La Xina, que ha mantingut un paper fins ara ambigu, diu que anunciara un pla de negociació. Està d'acord que hi ha interés per part d'Occident que aquest conflicte seguisca?

Cal entendre que Ucraïna el que cerca és acabar el conflicte com més prompte millor, restaurar la seua integritat territorial i poder pensar en la reconstrucció. Cal pensar que Rússia busca un èxit immediat per a resoldre un problema que els està desgastant.

El que tinc més dubtes és si Occident, començant pels Estats Units, té el mateix desig. Cal recordar al ministre de Defensa dels EUA l'abril del 2022 va dir que l'objectiu dels Estats Units era degradar la capacitat de Rússia per a impedir que tornara a fer alguna cosa semblant al que estava fent a Ucraïna. Aquest degoteig en el subministrament d'armes cada vegada més sofisticades i precises per part dels Estats Units i altres països sembla que el que busquen és prolongar l'empantanament de Rússia a Ucraïna a costa de les vides humanes que s'estan perdent i de la destrucció d'un país.

La Xina està jugant amb una ambigüitat molt calculada i li està eixint bé la jugada

Cal entendre que la Xina al que està jugant també amb una ambigüitat molt calculada a semblar un actor responsable, fins i tot proposant algun tipus d'acord que no crec que vaja a ser atés per les parts, però, d'altra banda, jugant en aquest difícil equilibri. No reconeix les annexions territorials de Rússia a Crimea, però no aplica les sancions que altres països estan exercint contra Moscou.

En aquestes condicions a la Xina li està eixint bé la jugada. Fa que els Estats Units continue implicat en un conflicte que li impedeix concentrar tots els esforços a evitar l'emergència de la Xina com un actor global fonamentalment en la zona de l'Indopacífic.

D'altra banda, la Xina està en condicions d'importar cada vegada més gas i petroli de Rússia a preu de saldo, i de la mateixa manera, a finançar o adquirir actius industrials i comercials en la mateixa Rússia, atés que Moscou està fora del sistema financer internacional i necessita que algú li tire una mà. La Xina està en condicions de col·locar-se per damunt de Rússia com una potència global i deixar a Rússia com un germà menor dins d'aquesta relació.