Jorge Mario Bergoglio, un papa del sud que va voler canviar l'Església

A les 07:35 hores d’este dilluns, l’argentí Jorge Mario Bergoglio ha mort a la residència papal de la Casa Santa Marta, al Vaticà. La benedicció urbi et orbi el passat Diumenge de Pasqua, la seua última aparició pública, s’ha resignificat com el comiat del papa Francesc, pontífex que en fa 266, el més longeu i la primera persona llatinoamericana i de l’hemisferi sud a ostentar el càrrec. 

Tot i que el Sant Pare es va esforçar a continuar amb l'agenda de Quaresma i Setmana Santa, des que va rebre l'alta mèdica el passat 23 de març, el control de la seua salut era constant. La preocupació estava justificada després d’una de les hospitalitzacions més llargues i complicades de la història papal: cinc setmanes de recuperació per una pneumònia bilateral amb diverses recaigudes i episodis crítics. 

Finalment, els problemes respiratoris han posat fi als dotze anys de trajectòria del màxim representant de l’Església catòlica. Una trajectòria històrica per diversos motius, que començava amb un discurs improvisat el 13 de març del 2013, després de ser el primer, a excepció del cisma d’Avinyó, a agafar la mitra papal del seu predecessor viu, Benet XVI. La proximitat als pobres i menys afavorits, el reconeixement públic de les errades de l’Església o la voluntat reformista entre altres qüestions li van valdre una popularitat que es va fer evident quan va ser triat personatge de l’any 2013 per la revista Time, o va ser portada de la revista Rolling Stone el 2014. 

Els pobres i vulnerables, la preocupació permanent del papa del barri de Las Flores

El primer Dijous Sant que Jorge Mario Bergoglio va celebrar com a papa, va besar els peus als dotze xics i xiques residents d’un centre de menors. El primer viatge des del seu nomenament, el va fer a l’illa de Lampedusa, a Itàlia, la que ha sigut durant anys, presó i tomba de migrants que tracten de creuar des de les costes africanes el Mediterrani. Dels 66 països han rebut la seua visita, han destacat destinacions ubicades a Llatinoamèrica i els països de minoria catòlica. Des de l’inici, el papa va deixar clar qui era el seu públic preferent: els pobres, els vulnerables, els marginats o els considerats perifèrics. 

Nascut el 17 de desembre del 1936 al barri de Las Flores de Buenos Aires, a l’Argentina, Bergoglio provenia d’una família de classe baixa i catòlica practicant. Amb dèsset anys, va decidir emprendre un camí de vocació sacerdotal que el va portar, vora sis dècades després, al Vaticà. 

El papa Francesc ha sigut reconegut dins del món catòlic com una figura humil: ja va marcar com seria el seu regnat quan va rebutjar viure al Palau Apostòlic —on els papes han viscut tradicionalment— per a viure a la Casa de Santa Marta, destinada als cardenals durant el conclave per a escollir nou papa. 

Un papa que li ha plantat cara a la xacra de la pederàstia en l’Església

Una de les qüestions per les quals, sense dubte, serà recordat el papa Francesc, és el seu posicionament públic en contra els casos d’abusos sexuals i pedofília dins de l’Església. El suport del sant pare a les investigacions i el reconeixement dels delictes ha suposat un gir contundent en la manera en què la santa seu ha afrontat una de les crisis més importants la història del catolicisme.

L'any 2023 va demanar públicament disculpes a les víctimes en nom de l'Església; una fita històrica del Vaticà. Fins i tot va promoure la creació d’una comissió per a protegir els menors contra els abusadors. Precisament durant el seu últim mes de mandat, Francesc va fer oficial la dissolució del Sodalici de Vida Cristiana, símbol de l’església llatinoamericana més conservadora, després que es provaren els delictes de pederàstia d’un dels seus fundadors i de diversos dirigents de l’organisme. Tots els béns del Sodalici, estimats en més de mil milions d’euros, van ser requisats per a reparar les víctimes dels abusos. 

Polèmiques: els drets LGTBI+, l’avortament o l’eutanàsia

La manera de ser de Jorge Mario Bergoglio, impulsiu i amb una manera clara i directa de comunicar-se, així com les seues sensibilitats i preocupacions —que l'han portat fer declaracions crítiques amb el capitalisme, el canvi climàtic o els abusos de poder— l’han definit com una figura més progressista i propera a les sensibilitats de la societat moderna que els seus predecessors. També ha contribuït a esta imatge els intents del pontífex d’escometre reformes en internes en l’Església. Tot i això, el seu mandat no ha estat exempt de declaracions polèmiques, com quan es va oposar obertament a l’avortament o a les lleis de l’eutanàsia. 

L’any 2021 el papa Francesc va aprovar una declaració de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que condemnava la benedicció d’unions matrimonials de persones del col·lectiu LGTBIQA+. Però. mesos després, va rectificar esta postura i va començar a ser més inclusiu en els discursos sobre el col·lectiu.

Una de les últimes polèmiques relacionades amb este tema va esclatar arran de la filtració d’unes declaracions en la Conferència Episcopal en què el papa hauria emprat el terme col·loquial frociaggine (mariconeig) per a referir-se a l’ambient dels seminaris de sacerdoci. El papa es va disculpar i molts van atribuir l’expressió més a la seua manera informal i directa d’adreçar-se que a un posicionament en contra del col·lectiu. “Som tots fills de Déu”, va dir fa dos anys en una entrevista.

De fet, la seua tasca a favor de l’obertura de l’Església a realitats més enllà de l’heterosexualitat han rebut el reconeixement d’algunes figures clau del col·lectiu, i també el rebuig dels sectors més ultraconservadors, que l’han arribat a titlar d’heretge i anticrist.  

Un mandat històric marcat per la covid i les guerres

La seua trajectòria papal ha estat marcada per diferents moments històrics crucials, com la pandèmia de la covid, que el va obligar a cancel·lar les audiències generals a la plaça de Sant Pere per a evitar aglomeracions i la propagació de la malaltia.

També va haver d’intercedir oferint el paper mediador del Vaticà durant la guerra d’Ucraïna i els atacs a Gaza. Fins i tot, va telefonar al president Volodímir Zelenski per a transmetre la seua preocupació pel conflicte que afectava el país.

Francesc va aprofitar alguna de les seues últimes declaracions públiques per a recalcar el seu posicionament en contra dels conflictes armats, per a advertir sobre el risc d'una Tercera Guerra Mundial, i per a fer una crida per a "desarmar les ments i la Terra".