Julian Assange, més prop de ser extradit als Estats Units

El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, està més prop de ser extradit als Estats Units després que un jutge britànic ha emés aquest dimecres l'orde de lliurament, que ara ha de considerar el govern del Regne Unit.

La vista ha durat set minuts i l’acusat, que ha intervingut per videoconferència des del centre d’alta seguretat londinenca de Belmarsh, només ha confirmat les seues dades personals. El magistrat ha deixat la decisió d’extradició en mans de la ministra de l'Interior, la conservadora Priti Patel. La ministra té ara un termini de dos mesos prorrogable per a decidir si confirma o rebutja l'extradició. 

Encara que aquesta instrucció marca un punt d'inflexió en el cas, que va començar amb la detenció inicial de l'australià a Londres el 2010, no suposa el final, perquè queden opcions de recurs per a les parts. La defensa d’Assange ja ha indicat que la rebatrà dins del període de quatre setmanes previst, que acaba el 18 de maig.

La seua esposa, Stella Assange, ha demanat a la multitud de simpatitzants reunida a les portes del jutjat "continuar lluitant pel seu alliberament" i ha assegurat que la defensa tindria en última instància l'opció de recórrer davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Si no hi haguera cap recurs, l'extradició seria en els 28 dies següents d'haver sigut autoritzada per la ministra, d'acord amb la pàgina web del govern.

Deu anys confinat a Anglaterra

Els Estats Units reclamen Assange per a processar-lo per 18 delictes d'espionatge i intrusió informàtica per les revelacions del seu portal, que, segons el seu equip legal, poden arribar a implicar fins a 175 anys de presó.

Detingut inicialment a instàncies de Suècia per un cas de suposats delictes sexuals hui arxivat, Julian Assange ha passat més de deu anys confinat a Anglaterra sense ser convicte, primer en arrest domiciliari, i entre el 2012 i el 2019 refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres, per a passar després a la presó de Belmarsh, després de tornar a ser agafat a petició dels Estats Units.

La secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha dit que les garanties que dona Washington no són prou i posen Assange "en risc de patir unes condicions de reclusió que podrien causar un mal irreversible al seu benestar físic i psicològic".