La justícia argentina suspén cautelarment la reforma laboral de Milei
El decret recull més de 300 normes desregularitzadores de l'economia i privatitzadores del sector públic
La Cambra Nacional d'Apel·lacions del Treball de l'Argentina ha suspés temporalment aquest dimecres la reforma laboral del decret de necessitat i urgència (DNU), signat pel president argentí, Javier Milei, el dia 20 per a avançar en una àmplia desregulació de l'economia.
La reforma laboral de Milei va entrar en vigor el 29 de desembre, i la mateixa setmana la central obrera Confederació General del Treball (CGT), d'inspiració peronista, va dur a terme una mobilització contra el decret i va sol·licitar al poder judicial que frenara els canvis laborals que el govern volia imposar.
Els jutges Andrea García Vior i Alejandro Sudera han dictat aquest dimecres una mesura cautelar sol·licitada per la central obrera Confederació General del Treball (CGT) –la major del país– que deixa sense efecte els canvis en matèria laboral que havien entrat en vigor el 29 de desembre.
La reforma proposada per Milei inclou canvis en els juís laborals, l'extensió dels períodes de prova en les empreses i la reducció de les llicències per embaràs, entre altres mesures. A més, introdueix una reducció de les aportacions i contribucions per la jubilació i de les indemnitzacions i de les multes per registre deficient dels treballadors.
Les mesures del decret de Milei es complementen amb les iniciatives anunciades pel ministre d'Economia, Luis Caputo, el segon dia del nou govern, el 12 de desembre, i per la coneguda com a llei òmnibus, amb la qual el president pretén acumular poders legislatius.
Ara, els paquets de mesures econòmiques de l’executiu argentí tenen diversos fronts oberts. El primer, en l'àmbit polític, on Milei depén del suport d'altres forces polítiques per a tirar avant les seues propostes. En segon lloc, l'oposició al carrer, on ja hi ha hagut mobilitzacions. De fet, el 24 de gener, la CGT ha convocat mitja jornada d'aturada general i una gran mobilització enfront del Congrés de la Nació. I finalment, en l'àmbit judicial, on ja són més de deu els recursos d'empara contra el DNU presentats en els tribunals argentins.
