La justícia europea confirma la multa a Google i només la rebaixa a 4.125 milions d'euros

El Tribunal General de la Unió Europea ha declarat aquest dimecres que Google va aplicar restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android per a afermar la seua posició dominant en el mercat, però va reduir a 4.125 milions d'euros la multa que Brussel·les li va imposar el 2018. La multa inicial era de 4.343 milions d'euros.

Contra la sentència es pot recórrer encara davant la instància superior, el Tribunal de Justícia de la UE.

La Comissió Europea va multar a Google, en primer lloc, per obligar els fabricants de dispositius Android a instal·lar el cercador Google Search i el navegador Google Chrome a canvi de cedir-los la llicència de la Play Store, la botiga d'aplicacions mòbils de la companyia.

En segon lloc, per impedir que les empreses que volien vendre telèfons mòbils i tauletes amb aplicacions de Google pogueren instal·lar versions alternatives del sistema operatiu en els dispositius mòbils, les conegudes com a "bifurcacions d'Android".

I, finalment, per supeditar una part dels ingressos publicitaris de Google als fabricants i als operadors de xarxes mòbils al fet que aquests no instal·laren cap altre cercador alternatiu a Google Search.

En la seua sentència d'aquest dimecres, el Tribunal General de la Unió Europea ha acceptat els arguments de l'executiu comunitari que l'obligació d'instal·lar Google Search i Google Chrome podia suscitar un "biaix de statu quo", per la "propensió dels usuaris" a utilitzar les aplicacions ja instal·lades en els seus telèfons mòbils i tauletes, "sense que aquest avantatge puga compensar-se pels competidors de Google".

"Cap de les crítiques formulades per Google desvirtua l'anàlisi exposada per la Comissió sobre aquest punt", ha assenyalat el tribunal amb seu a Luxemburg.

Els jutges també han afirmat que "la Comissió podia considerar amb fonament" que la supeditació dels ingressos publicitaris al fet que no s'instal·laren aplicacions de la competència "constituïen acords d'exclusivitat".

No obstant això, la sentència ha desestimat els arguments que va donar Brussel·les per a considerar que aquests acords eren "abusius", de tal forma que Google tenia capacitat per a restringir la competència pels mèrits dels seus competidors.

D'una banda, el Tribunal General de la Unió Europea ha assenyalat que la constatació de Brussel·les que tals pactes afectaven "una part significativa dels mercats nacionals de serveis de cerca general", "no queda corroborada pels elements exposats per la Comissió".

Per una altra, va observar "diversos errors de raonament" de la Comissió en la denominada prova del "competidor igual d'eficaç", que avalua les possibilitats que haguera tingut una empresa rival de Google per a competir en els serveis de cerca si la seua aplicació s'haguera instal·lat en els dispositius.

El Tribunal General de la Unió Europea ha considerat també que les restriccions de Google a la venda de telèfons mòbils amb sistemes d'Android alternatius van permetre reforçar la seua posició dominant en els mercats de serveis de recerca i van constituir un fre a la innovació, limitant les ofertes disponibles per als usuaris.

A més, la cort ha desestimat l'argument de Google sobre la capacitat d'Apple o Blackberry per a competir d'igual a igual, ja que, segons el tribunal, els seus sistemes operatius "no formen part del mateix mercat" perquè els fabricants no poden obtindre les llicències del programari, com sí que passa amb el codi obert d'Android.

Finalment, el Tribunal General de la Unió Europea ha desestimat els arguments de Google sobre la suposada vulneració del dret a la defensa.