El jutge instructor culpa Bolsonaro de degradar l'ambient electoral i vota inhabilitar-lo huit anys
Considera provat que l'expresident del Brasil va abusar de la posició de poder per a qüestionar el sistema electoral amb "mentides i "teories de la conspiració" en les eleccions del 2022, a les quals va seguir un intent de colp d'estat
El jutge instructor del procés contra Jair Bolsonaro ha trobat culpable l'expresident brasiler d'abusos de poder en els comicis del 2022 i ha votat a favor d'inhabilitar-lo durant huit anys, en la segona audiència del juí, que ha tingut lloc aquest dimarts al Tribunal Superior Electoral (TSE). El magistrat Benedito Gonçalves considera provat que Bolsonaro va usar la seua posició com a cap d'Estat "per a degradar l'ambient electoral", "incitar un estat de paranoia col·lectiva" i fabricar "teories de la conspiració" amb "informacions falses" i "mentides atroces".
"No és possible tancar els ulls davant dels efectes antidemocràtics dels discursos violents i les mentides que posen en qüestió la credibilitat de la justícia electoral", ha afirmat en la lectura resumida del seu vot, de 382 pàgines en total, d'una causa que naix d'una denúncia del Partit Democràtic Laborista, la socialdemocràcia del Brasil. Completen el tribunal sis magistrats més, que definiran a partir de dijous el futur polític del líder ultradretà. No obstant això, Gonçalves ha demanat l'absolució de la mà dreta de qui va ser company de fórmula de Bolsonaro, el general Walter Braga Netto, per "no haver-se demostrat la seua responsabilitat" en el cas.
Una reunió amb ambaixadors, clau en el procés
El punt central de la causa és una reunió a què Bolsonaro va convocar mig centenar d'ambaixadors estrangers a la residència oficial de la presidència, el 18 de juliol del 2022, per a desqualificar el sistema electoral i acusar la justícia de maniobrar en favor de l'actual mandatari Luiz Inácio Lula da Silva. En la trobada, qualificada "d'aberrant" pel magistrat Gonçalves, el llavors candidat a la reelecció va abocar sospites sobre les urnes electròniques (que el Brasil usa sense denúncies de frau des del 1996), que van ser transmeses per la televisió pública i rebotades per les xarxes socials de l'expresident.
Bolsonaro acabaria perdent les eleccions d'octubre d'aquell any per un estret marge davant de Lula, que va assumir l'1 de gener. Una setmana després, centenars dels seus seguidors van assaltar la seu del Congrés Nacional en una manifestació que demanava una intervenció militar per a derrocar el nou president electe. Un cas que evocava l'assalt al Capitoli dels Estats Units per part de seguidor de Donald Trump, un any abans.
Bolsonaro va "flirtejar perillosament amb el colpisme"
Benedito Gonçalves, ha assenyalat Bolsonaro, de 68 anys, com "el total responsable" de l'acte amb els ambaixadors, en funció dels testimonis recaptats en la investigació, entre ells diversos dels seus més pròxims ministres. A parer seu, l'expresident, a partir d'arguments "completament distorsionats", "va flirtejar perillosament amb el colpisme" i va intentar "convéncer" la comunitat internacional, a partir dels representants diplomàtics "que les eleccions estaven marcades pel frau sistemàtic" exposant "una imatge falsa de la democràcia brasilera". Rebutja que les manifestacions s'enquadren dins del dret a la llibertat d'expressió i interpreta com una "negligència preocupant" l'intent de Bolsonaro, capità en la reserva, d'implicar les Forces Armades en el recompte dels vots.
Gonçalves també ha defensat la incorporació al procés de l'esborrany d'un decret presidencial, trobat el gener passat a la residència de l'exministre de Justícia, Anderson Torres, per a anul·lar la victòria de Lula i mantindre Bolsonaro en el poder mitjançant una "intervenció militar".
Una pedra contra les aspiracions electorals de l'expresident
Mentre se celebrava el juí, Bolsonaro, que es declara innocent, ha tret pit en Telegram de la seua gestió (2019-2022) enfront de "narratives malicioses".
El juí va començar dijous de la setmana passada amb la lectura de l'informe del cas i les exposicions orals de l'acusació, la defensa de Bolsonaro i el ministeri públic, que igualment va demanar condemnar l'excap d'Estat i retirar-li els seus drets polítics.
En cas de ser trobat culpable, l'expresident pot perdre els seus drets polítics durant huit anys, la qual cosa li impediria presentar-se a les pròximes eleccions presidencials, el 2026.
