El jutge retarda la sentència de Trump pel cas de Stormy Daniels fins a després de les eleccions
L’expresident dels EUA està acusat formalment d'un pagament per a comprar el silenci de l'estrela porno
El jutge del Tribunal Suprem de Nova York, Juan M. Merchan, ha retardat este divendres la sentència del juí penal a l'expresident dels Estats Units i candidat a les eleccions presidencials, Donald Trump, fins al 26 de novembre; és a dir, després dels comicis. Una decisió que és una victòria per a l'equip legal del republicà.
Al maig, un jurat popular va dictaminar que Trump era culpable de falsificar documents per a silenciar una actriu porno amb la qual havia tingut una relació fora del matrimoni. L'equip legal de l’expresident havia intentat per tots els mitjans posposar eixa sentència, prevista per al 18 de setembre, al·legant que suposava una clara interferència electoral davant els comicis presidencials del 5 de novembre, en els quals Trump s'enfronta a la demòcrata Kamala Harris.
Merchan ha pres la decisió després de la petició de l'equip legal Trump, que havia demanat retardar la sentència fins que se celebraren les eleccions, ja no només per les conseqüències polítiques que podria tindre per a la seua carrera a la Casa Blanca, sinó també per a tindre més temps per a impugnar la condemna. D'una altra banda, la Fiscalia no havia posat impediments a un breu ajornament.
En este cas Trump s'enfronta a quatre anys de presó, però els experts apunten que el més segur és que Merchan opte per imposar una sentència més curta o tal vegada una de llibertat condicional o de visites periòdiques a un tribunal.
Però no tot han sigut bones notícies per a Trump. A principis d'este mes, el jutge federal Alvin Hellerstein va rebutjar la recent petició de l'expresident per a traslladar a un tribunal federal el seu cas penal pels pagaments irregulars a l’exactriu porno Stormy Daniels. En una decisió de quatre pàgines, Hellerstein assenyala que els diners que Trump va fer arribar "a una actriu porno no està relacionat amb els actes oficials d'un president" i assegura que l'opinió del Suprem no canvia que eixos pagaments "van ser actes privats i no oficials fora dels límits de l'autoritat executiva".