L'alcalde de Mariúpol revela l'existència d'una gran fossa comuna amb uns 9.000 cossos

Acusa els russos "d'ocultar els seus crims militars" en traure els cossos de civils de la ciutat i enterrar-los a Mànhuix, i ha mostrat imatges d'un satèl·lit per a demostrar-ho

Imatge del satèl·lit Maxar del 9 d'abril de el sector de la fossa comuna en Mangush, a Mariúpul
Imatge del satèl·lit de Maxar, el 9 d'abril, del sector de la fossa comuna a Mànhuix, a l'àrea de Mariúpol, Ucraïna / Maxar

El dia 58 de la invasió russa d'Ucraïna comença amb un nou sobresalt. L'alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, ha denunciat l'existència d'una gran fossa comuna amb entre 3.000 i 9.000 cadàvers i ha mostrat imatges preses des d'un satèl·lit per a demostrar-ho. Si això es confirma, aquesta fossa seria vint voltes més gran que la de Butxa.

Aquesta nova fossa comuna d'uns trenta metres d'extensió cavada per les tropes russes està a uns vint quilòmetres de Mariúpol, prop de la localitat de Mànhuix. Vadim Boitxenko acusa els russos "d'ocultar els seus crims militars" en traure els cossos de civils de la ciutat i enterrar-los a Mànhuix.

L'alcalde d'aquesta ciutat portuària, que els russos diuen haver pres per complet, ha mostrat aquestes imatges en el seu compte de Telegram i ha assenyalat la semblança de la fossa comuna amb les que es van trobar a Butxa, prop de Kíiv. En aquesta fossa van aparéixer centenars de cadàvers enterrats després de la retirada de les tropes russes.

"En les fotos fetes pel satèl·lit de Maxar el 9 d'abril, el sector de la fossa comuna a Mànhuix és vint vegades més gran que la de Butxa", explica el missatge. "Els russos van cavar noves trinxeres i les van omplir de cadàvers diàriament durant tot el mes d'abril. Les nostres fonts informen que en les tombes els cossos es col·loquen en diverses capes", ha assegurat el primer edil.

Qui controla Mariúpol?

Moscou va anunciar aquest dijous que havia aconseguit el control d'aquesta estratègica ciutat a la vora del mar d'Azov, que serveix de corredor a les seues tropes entre la península de Crimea, presa el 2014, i el Donbass, una regió prorussa a l'est d'Ucraïna en la qual Rússia centra els bombardejos els últims dies.

Kíiv assegura que els russos encara no compten amb el control total de la ciutat, ja que uns 2.000 soldats al costat de diversos centenars de residents civils romanen atrinxerats al vast complex siderúrgic Azovstal.

Segons l'Institut per a l'Estudi de la Guerra, les forces russes intentaran matar de fam els defensors ucraïnesos d'Azovstal en lloc de buidar-la mitjançant assalts que podrien costar-los moltes baixes.

S'intensifiquen els combats

Mentrestant, Rússia ha intensificat els atacs a la regió de Donetsk, al districte de Tavriya, al sud-est del país, i ha rebutjat la proposta de Zelenski de fer una treva per l'inici de la Pasqua ortodoxa. Encara que l'Institut per a l'Estudi de la Guerra als Estats Units diu que els avanços russos "són marginals".

Ucraïna no obri corredors humanitaris aquest divendres

D'altra banda, Ucraïna no obrirà aquest divendres corredors humanitaris a causa del perill en les rutes, segons ha informat la viceprimera ministra i titular de reintegració dels territoris temporalment ocupats d'Ucraïna, Irina Veresxuk. "Faig una crida a tots els que esperen l'evacuació: siguen pacients, per favor, aguanten", ha dit Veresxuk a través de Telegram.

El cost de la guerra per a Ucraïna

En l'orde diplomàtic, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va dir aquest dijous al Fons Monetari Internacional (FMI) i al Banc Mundial (BM) que el seu país necessita 7.000 milions de dòlars al mes per a subsistir i recuperar-se de la devastació econòmica de la invasió russa.

També et pot interessar

stats