L'aridesa avança: més de 5.000 milions de persones viuran en àrees seques a finals de segle
Un nou informe de l'ONU alerta que tres quartes parts del planeta s'han tornat més desertificades en els últims trenta anys, incloent-hi Espanya
L'aridificació conquista bona part de la Terra a marxes forçades. Un informe recent de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (UNCCD) adverteix que més de 5.000 milions de persones podrien viure en àrees àrides a les acaballes de segle si no es prenen mesures efectives per a mitigar la tendència global a la desertificació.
L'extens estudi s'ha presentat este dilluns en el marc de la COP16, que es desenvolupa a Riad. Amb el títol "L'amenaça mundial de les terres àrides", es basa en evidències científiques arreplegades entre el 1990 i el 2020 i també compara dades amb les tres dècades anteriors al 1990. Constata com estes àrees, agreujades pel canvi climàtic, ja s'han estés per zones vastes del planeta, fet que comporta conseqüències globals. Les previsions de la investigació científica avisen que els efectes d'esta aridesa creixent serien "múltiples i en cascada" i podrien influir en molts aspectes de la vida quotidiana per a milions i milions de persones en tot el món, especialment si tenen un treball relacionat amb l'agricultura.
En este sentit, segons l'estudi, el 77,6% de la Terra — tres quartes parts— va experimentar condicions més càlides de les considerades "normals" i les terres seques es van expandir per "4,3 milions de quilòmetres quadrats del planeta" en els trenta anys anteriors al 2020, sense que hi haja possibilitat de recuperar l'estat original.
La recerca fa palés que la causa principal d'este fenomen "amenaçant per a la vida" és l'acció humana. L'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle va generar un increment en la temperatura de la Terra, que també va afectar la quantitat i freqüència de la pluja i el procés d'evaporació. "Les conseqüències de la inacció seran cada vegada més nefastes i l'adaptació ja no serà opcional, sinó obligatòria", ha sentenciat el cap de la unitat científica de la UNCCD, Barron Orr, en un comunicat que acompanya l'informe.
Punts calents de l'aridesa
Segons l'UNCCD, entre les zones més afectades per la tendència a la dessecació figura quasi tot Europa —el 95,9% del territori—, parts de l'oest dels Estats Units, el Brasil, zones d'Àsia —sobretot de l'est— i Àfrica central. Destaquen, per exemple, les àrees del Mediterrani on s'ubica Espanya i el sud del continent europeu, antany considerades agrícoles. Ara, tanmateix, s'enfronten a un futur ombrívol a mesura que s'estenen les condicions semiàrides.
Per contra, menys d'una quarta part de la superfície terrestre del planeta va experimentar condicions més humides, especialment al centre dels Estats Units, la costa atlàntica d'Angola i parts del sud-est asiàtic. La tendència general, no obstant això, és clara: les terres àrides s'estan expandint i, consegüentment, forcen els ecosistemes i les societats a patir els impactes de la desertificació.
L'impacte de la sequera
Diversos aspectes de la qualitat de vida quotidiana es veurien afectats si la tendència a la desertificació del planeta continua incrementant-se, com ara l'economia, els danys a l'ecosistema, l'accés a l'aigua i la salut. L'informe adverteix que una cinquena part de la superfície terrestre podria patir transformacions brusques dels ecosistemes a causa de l'augment de l'aridesa a la fi de segle, cosa que provocaria canvis dràstics —com la transformació de boscos en prades— i l'extinció de moltes plantes, animals i altres tipus de vida.
El fenomen es relaciona amb la disminució del 12% del producte interior brut (PIB) dels països africans en el període 1990-2015 i un 2,7% en les nacions asiàtiques i, segons les previsions, per al 2079 les pèrdues podrien elevar-se a un 16% i un 6,7%, respectivament. Si no s'adopten mesures per a erradicar la pobresa multidimensional, "el canvi climàtic podria augmentar el nombre de persones que viuen en la pobresa entre 35 i 122 milions per al 2030", especialment a les regions àrides del Sahel, Àfrica oriental i Àsia meridional.
Esta desertificació podria comportar també la pèrdua de l'hàbitat d'almenys el 55% de les espècies animals. A més, "comunitats senceres que s'enfronten a l'escassetat d'aigua i al col·lapse de l'agricultura es veurien forçades a abandonar les llars, cosa que provocaria tensions socials i polítiques arreu del món". L'escassetat de recursos hídrics també n'és una conseqüència destacada i es preveu que "més de dos terços de tota la terra del planeta —excloent-ne Groenlàndia i l'Antàrtida— emmagatzeme menys aigua a la fi de segle".
Quant a la salut, s'estima que les morts per temperatures relacionades amb el clima creixeran entre un 3 i un 13% a l'Amèrica Central, el sud d'Europa i el sud-est Asiàtic a finals de segle si les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle continuen sent elevades.
