L’Assemblea francesa aprova la moció de censura contra el primer ministre Michel Barnier amb 331 vots

El primer ministre francés, Michel Barnier, ha sigut destituït del govern este dimecres de vesprada, en una moció de censura celebrada a l'Assemblea Nacional que ha comptat amb 331 vots a favor dels 577 diputats i diputades de la cambra. És la primera vegada en més de seixanta anys de democràcia en què la República Francesa enderroca el seu govern amb este mecanisme.

Este viratge en la política del país, considerat la segona potència econòmica de la zona euro, enfonsa encara més la nació francesa en un moment molt delicat, en què el país tracta de fer front i dominar un dèficit pressupostari massiu. 

"Hem arribat al moment de la veritat", ha declarat Marine Le Pen, líder de l’extrema dreta a l'Assemblea Nacional, just abans de començar el debat previ a esta moció. Per part de l’esquerra, el diputat de la França Insubmisa, Eric Coquerel, s’ha dirigit a Barnier per assegurar-li que és “el primer ministre censurat des de George Pompidou, el 1962”.

La trajectòria política de Barnier al capdavant del govern gal no ha estat exempta de polèmica. El va nomenar el president de la República, Emmanuel Macron, al setembre, gairebé dos mesos després d'unes eleccions legislatives anticipades que va guanyar el bloc de l'esquerra.

Segons la legislació francesa, no hi pot haver noves eleccions parlamentàries abans del mes de juliol. Així que Macron té previst nomenar un nou primer ministre molt ràpidament, possiblement fins i tot abans de la gran reobertura de la catedral de Notre-Dame de París d’este cap de setmana, segons han confirmat fonts de l’entorn del president als mitjans de comunicació francesos. Això evitaria deixar un forat al cor de la Unió Europea en un moment en què Alemanya també està debilitada i en mode electoral, i poques setmanes abans que el president electe dels Estats Units, Donald Trump, torne a entrar a la Casa Blanca.

Això sí, qualsevol nou primer ministre s'haurà d’enfrontar al mateix repte que Barnier a l'hora d'aprovar projectes de llei, inclòs el pressupost de 2025, al fet de tindre un Parlament dividit. 

La crisi que envolta la figura de Macron

Macron, que va guanyar un segon mandat el 2022, va precipitar la crisi convocant les eleccions parlamentàries anticipades al juny després dels resultats devastadors del seu partit en les eleccions europees per l'auge de l'extrema dreta de Le Pen. El seu mandat com a president s'allarga fins a mitjan 2027 i el Parlament no el pot obligar a anar-se'n, però s'enfronta a la crisi més gran des dels disturbis populars dels jupetins grocs del 2018-2019.

Des que Macron va convocar les eleccions, la incertesa política ha afectat l’economia del país, sobretot el sector serveis, una tendència que només es va frenar amb la celebració dels Jocs Olímpics a París durant l’estiu.

L'esborrany de pressupost de Barnier, que va enfadar tant l'esquerra com l'extrema dreta, volia reduir el dèficit fiscal, que es preveu que supere el 6% del PIB enguany, amb 60.000 milions d'euros en pujades d'impostos i retallades de despesa. Pretenia reduir el dèficit fins al 5% l'any vinent.