Ara en la televisió
LA CUINA DE MORERA
L'eixida de l'últim soldat dels Estats Units posa fi a 20 anys de guerra a l'Afganistan
"El futur de l'Afganistan està ara en mans dels afganesos", destaca l'enviat dels EUA, mentre que el país està en un moment d'incertesa amb bona part de la població atemorida pel retorn dels talibans al poder
El futur de l'Afganistan està ara en mans dels afganesos", ha dit aquest dimarts l'enviat dels Estats Units per a la pau de l'Afganistan, Zalmay Khalilzad, després de la retirada de les tropes estatunidenques que posen fi a quasi dues dècades de guerra.
L'últim avió militar estatunidenc, un C-17, s'ha enlairat a l'aeroport Internacional Hamid Karzai de Kabul i entre els seus passatgers estava l'ambaixador dels EUA en funcions, Ross Wilson.
Des del passat 14 d'agost, un dia abans que els talibans prengueren Kabul, més de 79.000 civils han sigut evacuats en vols militars dels EUA des de l'aeroport de Kabul, entre els quals hi ha 6.000 estatunidencs. Juntament amb els vols dels països aliats de la coalició internacional, la xifra ascendeix a més de 123.000 civils evacuats.
El general Kenneth McKenzie, cap del comandament central dels EUA, ha destacat que la retirada suposa el final de la missió que va començar fa vora vint anys a l'Afganistan, poc després de l'11 de setembre de 2001. "No ha sigut una missió barata. El cost han sigut 2.461 soldats estatunidencs i civils morts i més de 20.000 ferits", ha remarcat.
Malgrat completar la retirada, McKenzie ha assegurat que els EUA "sempre" es reservarà el dret d'atacar blancs d'Al-Qaeda o del grup terrorista Estat Islàmic (EI) si és necessari.
"Els afganesos s'enfronten a un moment de decisió i oportunitat. El futur del seu país és a les seues mans", ha dit en Twitter el diplomàtic, artífex del pacte amb els talibans a Doha que va derivar en la fi de l'ocupació i la victòria insurgent. Khalilzad ha reiterat que per als estatunidencs la "guerra a l'Afganistan ha acabat".
"Els afganesos s'enfronten a un moment de decisió i oportunitat. El futur del seu país és a les seues mans. Per als estatunidencs la "guerra a l'Afganistan ha acabat"
Ara els afganesos "triaran el seu camí amb total sobirania. Aquesta és l'oportunitat de posar fi a la seua guerra també", ha continuat, fent referència als enfrontaments entre els talibans i els partidaris de l'anterior govern afganés, enderrocat el 15 d'agost.
Els talibans ho celebren amb trets a l'aire
Els talibans van eixir als carrers aquest dimarts per a celebrar amb trets a l'aire la fi de dues dècades d'ocupació estatunidenca de l'Afganistan, una vegada han pres el control de l'aeroport internacional de Kabul després de l'eixida abans de la mitjanit dels últims soldats estatunidencs del país.
Forces especials dels talibans van entrar en l'aeroport de Kabul una hora més tard que l'últim avió americà abandonara la zona militar de l'aeròdrom, i prengueren el control total per primera vegada de l'última base dels Estats Units des que va començar el conflicte fa vint anys.
"A la mitjanit de l'Afganistan, l'últim grup de soldats nord-americans va eixir de l'aeroport de Kabul. Es va completar així la retirada de les forces estatunidenques i el nostre país i els afganesos van aconseguir la seua plena independència", va afirmar un dels principals portaveus dels talibans, Qari Yusuf Ahmadi.
"Es passa una pàgina fosca de la història. Sota el lideratge de l'Emirat Islàmic, la nació muyahid afganesa ha triomfat victoriosa"
Nova era talibana
Ara s'espera que la retirada de les forces del EUA i de l'OTAN permeta als talibans accelerar les converses per a la formació d'un nou govern al país, que serà regit per la xara o llei islàmica i que han definit com a "inclusiva" i que representa a tots els grups ètnics i tribus de l'Afganistan.
La fi de quasi vint anys de guerra, després de l'ocupació del país seguida dels atemptats del 11S de 2001 als Estats Units, va començar a forjar-se amb l'històric acord de febrer de 2020 a Doha, en el qual l'administració estatunidenca va pactar amb els talibans la retirada de les tropes en 14 mesos, a canvi que els insurgents tallaren els seus vincles amb grups terroristes, especialment Al-Qaeda.
La nova administració dels EUA va retardar uns mesos la retirada final, que va arribar acompanyada al maig d'una forta ofensiva dels talibans que va culminar el passat 15 d'agost amb la presa de Kabul i la caiguda de l'anterior govern afganés. La victòria culmina ara amb l'eixida de l'últim soldat estatunidenc de l'Afganistan.
Doha, nova seu diplomàtica
Els Estats Units han obert una nova etapa en la seua política exterior cap a l'Afganistan amb el trasllat de la seua missió diplomàtica a Catar i va condicionar una hipotètica relació amb el futur govern talibà al fet que els insurgents complisquen els seus compromisos, després del replegament militar.
La UE busca coordinar-se
Els ministres de l'Interior de la Unió Europea (UE) es reuneixen aquest dimarts a Brussel·les amb vista a coordinar la seua posició davant el potencial increment en els fluxos de refugiats des de l'Afganistan i tractar de desenvolupar mesures que ajuden a evitar l'escenari de 2015, principalment motivat per la guerra civil a Síria.
A la base aèria de Torrejón de Ardoz, que Espanya va oferir com a centre de recepció d'evacuats, han aterrat un total de 2.051 afganesos des de l'aeroport de Kabul, una operació que va començar el passat dia 19, dels quals 1.717 han demanat asil a Espanya.
Brussel·les ha recalcat la seua intenció de continuar proporcionant ajuda humanitària als afganesos a través de les ONG que operen sobre el terreny mentre les condicions ho permeten i ha anunciat que quadruplicarà l'ajuda humanitària al país enguany fins a situar-la per damunt dels 200 milions d'euros.