L'empresari Daniel Noboa, nou president de l'Equador
El nou cap de l'executiu, hereu d'una de les famílies més riques del país, s'ha imposat a la candidata de Revolució Ciutadana, Luisa González, la plataforma progressista de l'expresident Rafael Correa
L'Equador ha triat l'empresari Daniel Noboa com a nou president en una elecció extraordinària que ha tornat a tancar el pas al moviment de l'expresident Rafael Correa (2007-2017), Revolució Ciutadana, com el 2021, quan la plataforma progressista també es va quedar a les portes de tornar al poder.
Noboa, hereu d'una de les famílies més riques del país, s'ha convertit als 35 anys en el president més jove de la història de l'Equador, després d'imposar-se a la correista Luisa González, la primera dona aspirant a la presidència.
El nou cap de l'executiu, diputat entre 2021 i 2023, ha aconseguit en el primer intent i contra tot pronòstic l'objectiu que a son pare, el magnat bananer Álvaro Noboa, se li va resistir fins a cinc ocasions. No partia entre els favorits, però va donar la sorpresa en clavar-se en la segona volta.
Tot i que González va ser la candidata més votada en la primera volta, amb el 33,61% dels vots, en la segona volta s'ha quedat amb menys del 48%, contra el 52% de Noboa. En el procés s'ha vist espentat per la dreta i un front anticorreista en què s'han integrat una part del moviment indígena.
Noboa ha sigut triat per a un mandat de només quinze mesos que començarà al desembre, per a completar el període 2021-2025, després que Guillermo Lasso dissolguera l'Assemblea. L'expresident conservador va convocar eleccions anticipades quan la cambra es disposava a votar la seua destitució al remat d'un juí polític en què se l'ha acusat de malversació.
Delinqüència i dèficit, els reptes principals de la microlegislatura
El nou president va centrar la campanya en els problemes de la joventut i en la creació d'ocupació i d'oportunitats com a principal pilar per a canviar un Equador que viu la pitjor crisi d'inseguretat i violència de la seua història.
En els pròxims mesos, haurà de fer front a la violència del crim organitzat i les màfies del narcotràfic, que han situat el país entre els més violents d'Amèrica del Sud: en els últims cinc anys els homicidis han passat de 5,8 a 25,62 per cada 100.000 habitants, la xifra més alta des que se'n té registre. Eixa situació es va traslladar també als comicis, que van estar condicionats per l'assassinat del candidat presidencial Fernando Villavicencio a l'eixida d'un míting quan faltaven onze dies per a la primera volta, celebrada el 20 d'agost. Els sis detinguts (de nacionalitat colombiana), van ser trobats morts a la presó a principis d'octubre.
El nou president haurà d'encarar també el repte de frenar el dèficit econòmic creixent i assegurar la governabilitat en una Assemblea Nacional on el correisme tornarà a ser la primera força. Noboa haurà de teixir a la cambra els pactes i els consensos que no va saber trobar Lasso, el qual es va quedar pràcticament sense suports en el legislatiu.
