L'erupció del volcà i el posterior tsunami de Tonga deixen almenys tres morts

El tsunami de Tonga del dissabte passat ja s'ha cobrat tres víctimes mortals, a més de provocar greus danys materials tant en aquest arxipèlag de la Polinèsia com en molts altres països. El Ministeri d'Afers exteriors del país ha confirmat que dues persones han perdut la vida. Una de les víctimes és britànica i, segons recull l'emissora Ràdio New Zealand, es tracta d'una dona de qui s'ha recuperat el cos després que l'arrossegara l'aigua quan intentava buscar refugi en un arbre. A més, dues persones han mort ofegades en una platja al nord del Perú per les ones inusualment altes que ha provocat el tsunami, han reportat les autoritats civils de la regió. El recompte, però, és provisional i les autoritats de Tonga temen que la xifra de defuncions i ferits continue creixent en els propers dies, per la devastació provocada per la catàstrofe natural.

El coordinador de les Nacions Unides, Jonathan Veitch, està a les illes Fiji i ha declarat a la cadena de ràdio neozelandesa que encara hi ha àrees sense contactar a Tonga. Aquest remot país del Pacífic Sud està conformat per 169 illes, moltes elevades només uns pocs metres sobre el nivell de la mar, i té vora 105.000 habitants.

L'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) ja ha informat en un comunicat que existeixen danys "significatius" en els habitatges i complexos turístics de platges de Tongatapu, la principal illa del país, inclosa la zona costanera amb hotels en la capital, Nuku'alofa. L'entitat també destaca que encara no s'ha pogut contactar amb els pobladors de l'arxipèlag d'Ha'pai i precisa que la principal preocupació se centra ara a les illes de Mango i Fonoi, on s'han detectat senyals de socors.

L'illa del volcà ja no existeix

El volcà submarí Hunga Tonga-Hunga Ha'apai, situat a 65 quilòmetres al nord de la capital de Tonga, va llançar el 15 de gener un gegantesc fong de vapor i cendres a uns vint quilòmetres d'altura en una violenta erupció. El fenomen, un dels més potents registrats en les últimes tres dècades, va crear un tsunami que va arribar a diversos paisos banyats pel Pacífic, incloses les costes dels Estats Units, Xile i el Japó.

A penes tres dies després de l'explosió, l'illa del volcà ha desaparegut quasi totalment, segons mostren les imatges de satèl·lit. Fotografies recents del Centre de Satèl·lits de les Nacions Unides (Unosat) revelen que arran de l'erupció del volcà Hunga Tonga només queden dues xicotetes porcions de terra sobre el nivell de la mar. Abans de la forta explosió, aquestes dues porcions que sobreviuen —part del con del volcà submarí— eren molt més grans i estaven unides per una llengua de terreny de fins a 1,2 quilòmetres d'ample.

Greus destrosses en diversos països

El que sí que queda és el desastre natural, que deixa greus danys materials en el país oceànic. Tonga està completament incomunicat i podria continuar així diverses setmanes fins que arreglen la connexió de cable submarina, ha informat aquest dimarts la companyia responsable de l'enllaç.

La destrucció ha arribat també a Nova Zelanda i Austràlia, on s'ha mobilitzat avions de les forces aèries per a comprovar des de l'aire l'abast de les destrosses. Les primeres imatges preses per aquests vols de reconeixement mostren les illes de Tonga cobertes per una densa capa de cendra i amb les costes arrasades per l'embat de les ones. La comunitat científica alerta que la massiva erupció podria provocar danys molt duradors als esculls de corall, costes erosionades i pertorbacions pesueres.

El tsunami posterior va arribar fins i tot al Perú i va causar el vessament de petroli d'una refineria operada per Repsol a Lima, la capital. Ara s'investiga si els protocols de seguretat van ser els correctes i si s'haguera pogut impedir la contaminació marina originada per l'abocament, que afecta vora dos quilòmetres de costa segons les autoritats peruanes.

Les conseqüències de l'erupció s'han fet notar fins i tot a la Comunitat Valenciana, on les ones de pressió atmosfèriques han provocat alteracions del nivell del mar de fins a vint centímetres i variacions de pressió que es van detectar als aeroports de València i d'Alacant-Elx.