L'Eurocambra demana consagrar l'avortament com a dret fonamental a la UE
Aquesta acció no obligaria tots els estats membres a protegir l'avortament segur en els seus ordenaments jurídics
El Parlament Europeu ha reclamat aquest dijous que es consagre el dret a l'avortament en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a penes dues setmanes després de la decisió del Tribunal Suprem dels EUA que va anul·lar una protecció federal d'aquest dret que portava en vigor des de 1973.
Una coalició dels grups socialdemòcrata, liberal, verd i de l'esquerra ha aconseguit una majoria alternativa que no necessita els populars per a tirar avant la sol·licitud de reformar l'article 7 de la Carta, que ara consagra el dret al respecte de la vida privada i familiar, el domicili i les comunicacions, per a afegir el dret "a un avortament segur i legal".
Entre els espanyols que han votat, només els membres del PP, els de Vox i l'eurodiputat de Ciutadans José Ramón Bauzá ho han fet en contra, mentre que una trentena de populars europeus s’hi han pronunciat a favor.
"La salut i els drets sexuals i reproductius són drets humans fonamentals que han de protegir-se", recalquen els eurodiputats que han impulsat la modificació i han condemna les recents reculades en els drets de les dones als Estats Units i en alguns estats membres de la UE.
Una reforma no vinculant per a tots els estats
Reformar la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que recull els drets civils, polítics, econòmics i socials dels europeus i es va proclamar l'any 2000, requereix la unanimitat de tots els estats membres per a ser reformada, inclosos aquells que encara no protegeixen el dret a l'avortament, com Polònia i Malta.
Malgrat la càrrega simbòlica de la condemna del Parlament Europeu a la pèrdua d'aquest dret a tot el món, ni tan sols aconseguir reformar-la obligaria tots els estats membres a protegir l'avortament segur en els seus ordenaments jurídics, ja que la Carta només és vinculant en àrees del dret on la Unió Europea té competències.
