L’extrema dreta, a tocar del triomf electoral a l'est d'Alemanya

La ciutadania de dos estats federats de l'est d’Alemanya, Turíngia i Saxònia, està citat a les urnes este diumenge, amb la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) al capdavant en uns sondejos que apunten al primer gran triomf de l’extrema dreta en un parlament alemany des de la caiguda del nazisme.

Els col·legis electorals han obert a les huit del matí per a uns comicis en què es triaran sengles parlaments regionals i que poden tindre repercussions a escala federal a causa del repunt de la ultradreta i a l'esperada caiguda dels partits de la coalició del canceller Olaf Scholz.

Al capdavant de les enquestes d'intenció de vot a Turíngia —on estan citats a votar vora 1,5 milions d'electors i es presenten quinze candidatures— es troba la ultradretana Alternativa per Alemanya, partit al qual la resta de partits han fet un cordó sanitari, per la qual cosa les possibilitats que té de formar govern són bastant remotes.

En este estat federat ha governat durant els últims cinc anys una coalició presidida per l'esquerrana Die Linke i de la qual formen part el Partit Socialdemòcrata (SPD) i Els Verds. 

Amb vora tres milions d'electors, a Saxònia les enquestes apunten a un duel renyit entre l'AfD i la Unió Cristianodemòcrata (CDU), formació que encapçala el govern eixint, un tripartit amb l’SPD i Els Verds com a socis minoritaris.

L’extrema dreta obtindria vora un terç dels vots

Els sondejos situen Alternativa per a Alemanya en primer lloc a Turíngia, amb un 30%, i empatada amb els conservadors a Saxònia, amb un 30-32% dels sufragis. Si guanyara, seria la primera vegada que un partit d'extrema dreta obté més escons en un parlament alemany després de la Segona Guerra Mundial.

Amb tot, és poc probable que el partit puga formar govern, ja que els altres partits es neguen a pactar amb ell. A banda, si la recentment creada Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) —un partit populista format per antics membres de Die Linke, definit com socialment conservador i econòmicament d'esquerres— obtinguera bons resultats, podria complicar la formació de coalicions.

Tots dos partits són contraris a la immigració, euroescèptics i favorables a Rússia, i són especialment forts als territoris de l’antiga Alemanya de l’Est, on la preocupació per la crisi del cost de la vida, la guerra d'Ucraïna i la immigració està molt arrelada.

Fa deu dies, un apunyalament mortal reivindicat per Estat Islàmic va avivar la preocupació per la immigració, en particular, i les crítiques al govern de Scholz per la seua gestió de l'assumpte, en general.

Es preveu que els tres partits de la seua coalició federal perden vots en estos comicis, i és probable que Els Verds i els liberals Demòcrates Lliures tinguen dificultats per a aconseguir el llindar del 5% necessari per a entrar als parlaments.

A banda, el BSW ha experimentat un ascens estel·lar des de la seua creació al gener, i podria obtindre entre un 12% i un 20% dels vots, la qual cosa suposa una amenaça especial per als socialdemòcrates de centreesquerra de Scholz.

Una derrota del partit del canceller en estes eleccions intensificaria les tensions a Berlín i deixaria al descobert la contínua divisió entre l'Est i l'Oest alemany més de trenta anys després de la reunificació.