L’Iran decidirà entre el reformista Pezeshkian i l’ultraconservador Jalili per a la presidència del país
La ciutadania iraniana està cridada a votar en una segona volta divendres que ve, després que la primera volta haja estat marcada per l’abstenció més alta de la història de la República Islàmica
El reformista Masoud Pezeshkian i l'ultraconservador Saïd Jalili es disputaran la presidència iraniana en una segona volta electoral el divendres 5 de juliol després que cap dels dos candidats aconseguira el 50% dels vots en la primera. És la segona vegada des de la revolució del 1979 que unes eleccions presidencials passen a segona volta en la República Islàmica.
Estes eleccions presidencials han registrat la participació més baixa en la història de l'Iran, amb només un 40% dels votants (24.535.185 persones) que van acudir a les urnes, una dada que mostra el malestar ciutadà per la situació econòmica i la falta de llibertats.
En les eleccions s'ha imposat el reformista Pezeshkian amb el 42,4% dels sufragis (10.415.991 vots), seguit de prop per l’ultraconservador Jalili amb el 38,6% (9.473.298 vots).
Lluny ha quedat qui va ser el favorit quan va començar la campanya electoral, el conservador Mohammad Bagher Ghalibaf, amb el 13,79% (3.383.340 vots) i més enllà el quart candidat és el clergue Mostafa Pourmohammadi amb el 0,8 dels suports (206.397 paperetes).
Tot i que els altres candidats conservadors han donat el seu suport a Jalili, l'obstacle més gran que podria trobar-se Pezeshkian en les urnes divendres que ve pot ser un altre rècord de baixa participació.
Un successor per a Raisi
Les eleccions se celebren per a elegir el successor del president Ebrahim Raisi, que va morir en un accident d'helicòpter al maig, juntament amb altres set persones.
El president iranià té capacitat de decisió en qüestions nacionals i, en grau més baix, en política exterior i de seguretat a l'Iran, on l’aiatol·là Khamenei exerceix de cap d'Estat amb vastos poders.
Masoud Pezeshkian, cirurgià cardíac i exministre de Sanitat de 69 anys, va començar la campanya electoral amb baixes expectatives, però ha anat guanyant pes amb un missatge d'acostament a Occident i crítiques al vel.
El seu lema electoral és “Per a l'Iran”, que evoca el títol de la cançó que es va convertir en l'himne de les protestes deslligades per la mort de Mahsa Amini i l'autor, Shervin Hajipour, va ser condemnat a quasi quatre anys per això.
El candidat del bloc reformista pertany a la minoria àzeri i ha rebut el suport dels expresidents Muhammad Khatami (1997-2005), que va introduir uns certs aires d'obertura al país en el període en què Pezeshkian va estar al capdavant de Sanitat, i Hassan Rouhani (2013-2021), a la fi del mandat del qual, en les presidencials del 2021, no es va permetre la participació d'un moderat.
En el pol oposat es troba Jalili, excap negociador nuclear iranià de 58 anys, descrit com un “vertader producte de la Revolució Islàmica”, que ha exercit d'assessor del líder suprem de l'Iran i que es mostra oposat a Occident. Jalili és considerat el candidat de l'statu quo i qui seguirà les polítiques de l'ultraconservador Raisi, sota el govern del qual va augmentar la repressió.
Una alta abstenció per a deslegitimar la República Islàmica
Les eleccions han registrat la participació més baixa en la història de la República Islàmica, que atorga una gran importància a la participació en les eleccions com a mostra de la seua legitimitat i suport popular. El percentatge de vots se situa per davall de les anteriors presidencials del 2021, que van registrar un 48%, i de les parlamentàries de març en què va votar un 41% de l'electorat.
Esta baixa participació mostra el nivell de descontentament popular per la mala situació econòmica, la falta de llibertats i un profund desagafe a la República Islàmica, especialment entre la joventut. Per a molts iranians, l'abstenció és una forma de protesta i de restar legitimitat a un sistema islàmic que persegueix amb mà de ferro qualsevol altra forma de manifestació.
