L'Iran dona per conclòs l'atac a Israel, però adverteix que serà més contundent si hi ha represàlies

L'Iran ha donat per finalitzat oficialment l'atac contra Israel, després del llançament de 200 míssils balístics, però ha advertit a l'estat jueu que els reprendrà en cas que Tel-Aviv "decidisca incitar noves represàlies" i, en eixe cas, aplicaria una resposta "més contundent i més poderosa". Les paraules entre cometes pertanyen al missatge en la xarxa social X que este dimecres ha penjat el ministre iranià d'Afers Estrangers, Abbas Araghchi, que assegura que Teheran ha mantingut una “enorme moderació durant quasi dos mesos per a donar espai a un alto el foc a Gaza”, una situació que no ha ocorregut.

Araghchi ha informat de contactes amb els seus homòlegs del Regne Unit, França i Alemanya per a tractar de rebaixar la tensió i advertir-los de no interferir en el conflicte. "L'Iran no busca la guerra, encara que no la tem", ha manifestat en un comunicat.

En paral·lel, el cap d'Estat Major de l'exèrcit, el general Mohammad Bagheri, ha amenaçat d'atacar "totes les infraestructures" d'Israel si respon als projectils d'anit, mentre que la Guàrdia Revolucionària adverteix que reaccionaria amb un "contraatacat més contundent”.

Pluja de projectils sobre Israel

200 míssils va llançar Teheran contra Israel la nit de dimarts en territori israelià en resposta per la recruada de l'ofensiva israeliana al Líban, on ha passat de bombardejar el país, inclosa la capital, a envair amb tropes el sud del territori, en la persecució contra Hezbol·là, milícia xiïta patrocinada per l'Iran que està alineada amb Hamàs, en la defensa de la Franja de Gaza.

La Guàrdia Revolucionària assegura que el 90% dels projectils van arribar als seus blancs, entre els quals afirma que hi havia les oficines dels serveis d'intel·ligència on es van planejar els assassinats del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh (en un atemptat a l'Iran) i del cap de Hezbol·là Hassan Nasrallah i un general iranià (en un bombardeig a Beirut).

El secretari de l'ONU, persona non grata

Minuts després de la fi de l'atac, el secretari general de l'ONU Antonio Guterres va condemnar "el creixement del conflicte al Pròxim Orient amb una escalada després d'una altra" i va reiterar la necessitat d'un alto el foc. "Açò ha de parar. Necessitem absolutament un alto el foc", va demanar, sense esmentar de manera directa a l'Iran.

Este dimecres, el ministre d'Afers Estrangers israelià, Israel Katz, ha declarat persona non grata al secretari general de l'ONU, António Guterres, i li ha prohibit l'entrada al país, ja que considera que no ha condemnat "de manera inequívoca" l'atac iranià del dimarts. "Es tracta d'un secretari general antiisraelià que dona suport a terroristes, violadors i assassins", ha advertit Katz.

Israel manté l'ofensiva i els bombardejos al Líban

De moment, l'exèrcit israelià ha continuat atacant posicions atribuïdes a Hezbol·là a Beirut i ha insistit a demanar els libanesos que no creuen al sud del riu Litani, que considera una zona de combat. Adverteix a Tel-Aviv que la milícia xiïta està emprant els civils com a escuts humans, una acusació recurrent a Gaza per a justificar les altes xifres de morts d'innocents.

Tel-Aviv ha ordenat l'evacuació de vint pobles més dels sud del Líban, situats vora 20 km de la frontera, al mateix temps que va anunciar l'enviament de més soldats a la zona. Com en un primer avís dimarts, a altres vint localitats, insta la població a desplaçar-se al nord del riu Awali, que està a 50 km de la divisòria entre Israel i el Líban. Esta zona està 30 km al nord del riu Litani, que marca la zona designada per l'ONU, després de la guerra del 2006 entre Israel i Hezbol·là, en què no ha d'haver-hi presència armada, llevat de l'exèrcit libanés i la missió de pau de les Nacions Unides (Unifil), en què participen prop de 700 soldats espanyols.

Huit soldats israelians morts en els combats

En els quasi dos dies que han transcorregut des que Israel va anunciar l'entrada de les seues tropes en territori libanés, huit soldats israelians han mort; es tracta els primers a caure en el Líban des de la guerra del 2006.

El primer ministre Benjamin Netanyahu ha assegurat el país es troba "enmig d'una dura guerra contra l'eix del mal de l'Iran", en un comunicat emés este dimecres en el qual ha presentat les seues condolences per la mort dels soldats. "Déu salve la seua sang. Que la seua memòria siga beneïda", ha afegit Netanyahu.

L'ONU considera l'ofensiva israeliana "una violació de la sobirania libanesa i de la seua integritat territorial", si bé també ha acusat Hezbol·là d'incomplir la resolució 1.701 sobre el Líban, per l'intercanvi de foc amb Israel. L'estira-i-amolla entre les parts, que va revifar l'atac Israelià contra la Franja de Gaza (en resposta a la massacre de Hamàs del 7 d'octubre) ha escalat fins a la situació present, a les portes d'una guerra total a la regió.

De moment, la campanya de bombardejos israelians al Líban ha causat ja més de 2.000 morts i ha forçat el desplaçament d'un milió de persones.

Tel-Aviv ataca tres escoles-refugi de Gaza en 24 hores

L'exèrcit de Tel-Aviv manté els atacs a Gaza, dels quals està a punt de complir-se un any, i que han sigut el detonant de l'escalada de violència actual. Les forces de defensa israelianes han confirmat el bombardeig d'una tercera escola a l'enclavament palestí, suposadament emprada per Hamàs, després d'atacar dos centres educatius a la nit, que han causat una xifra incerta de morts. Estes escoles serveixen de refugi a milers de desplaçats que han quedat sense casa per l'ofensiva a l'enclavament.

El Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs, va informar dimarts de la mort d'almenys 23 palestins en atacs israelians, que haurien deixat cent ferits més en les últimes 24 hores, la qual cosa eleva la xifra total de morts a 41.638, la majoria dones i xiquets.