L'OMS denuncia que Gaza viu "un infern" després de cent dies de guerra, 24.000 palestins morts i 7.000 desapareguts

L'operació militar israeliana a la Franja de Gaza arriba ja als cent dies. 24.100 palestins han mort, 10.000 dels quals són menors, 7.000 estan desapareguts davall dels enderrocs i més de 60.000 han resultat ferits des del 7 d'octubre, quan Hamàs va matar 1.200 persones en un seguit d'atemptats en poblacions frontereres d'Israel. En els tres mesos d'incursió armada, el govern de Netanyahu ha llançat més de 10.000 bombes sobre el territori palestí sense diferenciar entre milicians i població civil. Han destruït o danyat més del 50% dels edificis, han forçat el desplaçament d'1,8 milions de persones —el 85% de la població— i ha provocat una crisi humanitària sense precedents, però no ha sigut capaç de completar els objectius de l'operació: exterminar Hamàs i recuperar els ostatges que reté.

Netanyahu: "Ningú no ens detindrà, ni la Haia, ni l'eix del mal"

Els Estats Units, aliat incondicional d'Israel i principal suport del Consell de Seguretat de l'ONU per a frenar qualsevol reprimenda contra l'operació de Tel-Aviv, ha reclamat en reiterades ocasions que Israel rebaixe la intensitat de les operacions militars, però no ha aconseguit moure el primer ministre Benjamin Netanyahu de la seua posició. "Ningú no ens detindrà, ni la Haia, ni l'eix del mal ni ningú més", ha dit Netanyahu en les últimes hores referint-se a la denúncia de genocidi de Sud-àfrica. El govern israelià es manté també alié a la pressió internacional de la ciutadania, que ha intensificat les protestes.

Hamàs especula amb la mort de tres ostatges en un vídeo

La negociació durant la breu treva militar, que va permetre bescanviar un centenar d'ostatges per presoners palestins, ha donat més fruits que la invasió militar, durant la qual van matar per error tres dels captius. En la primera aparició televisada en setmanes, el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obaida, ha reconegut que desconeix si molts dels 136 ostatges continuen vius i ha advertit que alguns “podrien haver sigut assassinats". Ha recordat que les negociacions per a l'alliberament només es reprendran si hi ha un alto el foc, però Tel-Aviv no hi està dispost. Són declaracions que augmenten la pressió ciutadana contra el govern de Netanyahu, ja que l'obstinació a un rescat armat dels ostatges, amb el risc per la seua integritat, és la principal via de pressió interna contra l'acció armada.

El grup islamista ha augmentat la tensió amb l'exhibició de tres captius en un vídeo propagandístic de 33 segons sense datar a la xarxa social Telegram en què es pregunta: "Tu què creus? Estan tots morts, alguns morts i altres amb vida, o tots segueixen amb vida? Aquesta nit informarem del seu destí". En un primer clip emés diumenge els mateixos ostatges, de 29, 38 i 59 anys, demanaven el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu que parara la guerra i els portara a casa.

Un "infern" de morts evitables i amputacions sense anestèsia

Després de destruir el nord de la Franja, la incursió se centra ara al sud de Gaza i en les últimes hores ha sigut especialment intensa a Khan Yunis, on Israel creu que podria amargar-se el líder de Hamàs, Yahya Sinwar. Més de 50 palestins han mort en l'última jornada de bombardejos contra presumptes objectius del grup islamista. En el global de la incursió l'exèrcit de Tel-Aviv ha matat 9.000 milicians a costa de situar la població civil en un "infern", en paraules del director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). 

Tedros Adhanom ha destacat la destrucció del sistema de salut i la falta de subministraments sanitaris pel bloqueig israelià. Una situació que ha condemnat molts ferits a mort i que està causant milers d'amputacions evitables, moltes d'elles en menors i sense anestèsia. L'OMS ha pagat amb sang l'assistència a la població de Gaza. Els atacs israelians han matat 146 treballadores i treballadors de l'agenda, i també 337 professionals sanitaris palestins i 117 periodistes.

La guerra s'escampa al Líban, el Iemen, Síria i el mar Roig

Després de tres mesos, la guerra contra Hamàs ha ultrapassat les fronteres de Gaza i ha causat 230 morts de palestins a la veïna Cisjordània i s'ha escampat a Síria, el Líban i el Iemen. En les últimes hores, Israel ha bombardejat bases de Hezbol·là al sud del Líban, després que un míssil de la milícia xiïta matara dos civils israelians, una anciana i el seu fill. Els Estats Units, que la passada setmana van bombardejar posicions dels rebels houthis al Iemen, han tornat a repel·lir aquest dilluns un nou atac d'aquestes milícies contra un portaavions. Ha sigut en el front marítim de la guerra, de manera que ha posat en risc el comerç marítim pel canal de Suez, una de les principals vies de navegació del món.