L'ONU anticipa que les temperatures assoliran "nivells sense precedents" els pròxims cinc anys

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) considera probable que les temperatures mundials assoliran "nivells sense precedents en els pròxims cinc anys" impulsades pels gasos d'efecte d'hivernacle, que retenen la calor, i un episodi del Niño, el fenomen natural que s'origina al Pacífic i influeix en el clima planetari.

"Sumat al canvi climàtic causat per les activitats humanes, elevarà les temperatures mundials fins a límits desconeguts" ha advertit el secretari general de l'OMM, organisme depenent de l'ONU, el professor Petteri Taalas, que adverteix que "hem d'estar preparats" per a una situació inèdita "que tindrà repercussions de gran abast per a la salut, la seguretat alimentària, la gestió de l'aigua i el medi ambient"

El panell d'experts de l'OMM adverteix que hi ha un 98% de probabilitats perquè almenys un dels pròxims cinc anys, així com el lustre en conjunt, siguen els més càlids mai registrats. Tot i això s'adverteix que "aquestes dades no signifiquen que superarem de manera permanent el nivell d'1,5 °C previst en l'Acord de París, que es refereix al calfament a llarg termini durant molts anys".

Segons la publicació Global Annual to Decadal Climate Update (butlletí sobre el clima mundial anual a decennal), elaborada pel Servei Meteorològic del Regne Unit —el centre principal de l'OMM encarregat d'aquestes prediccions—, només hi ha un 32% de probabilitats que la mitjana dels cinc anys supere el límit d'1,5 °C.

El 2027 podria superar el 2016 com l'any més calorós

El 2016 va ser l'any més calorós des que es tenen registres, sota la influència d'un episodi del Niño, una frontera tèrmica que l'estudi preveu que podria superar-se el 2027. Segons les prediccions, el fenomen meteorològic podria començar a manifestar-se en els pròxims mesos, coincidint amb l'estiu de l'hemisferi nord i l'hivern austral.

Encara que l'augment de les temperatures serà generalitzat, l'OMM prediu que l'increment serà més gran entorn de l'Àrtic, on l'anomalia tèrmica podria triplicar la de la resta del món. Les veus expertes de l'OMM pronostiquen que el planeta podria haver de suportar, en moments puntuals, temperatures fins a 1,8 graus més elevades que la mitjana del període 1850-1900, que és el que s'utilitza com a referència per ser anterior a l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle procedents d'activitats humanes i industrials.

L'OMM prediu les pluges més intenses a la regió del Sahel, al nord d'Europa, a Alaska i el nord de Sibèria, i condicions de sequera acusada a l'Amazònia, Amèrica Central, Indonèsia i Austràlia.

1,5 °C de calfament mitjà, la frontera desconeguda

L'Acord de París estableix objectius a llarg termini per a ajudar a totes les nacions a reduir substancialment les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, a fi de contenir l'augment de la temperatura mundial en el segle XXI per davall de 2 °C, tot i que perviuen els esforços per a limitar l'increment a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials, un nivell en què el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) preveu riscos greus a les persones i el medi ambient.

El nou informe de l'OMM s'ha publicat abans del Congrés Meteorològic Mundial que tindrà lloc del 22 de maig al 2 de juny, en què s'examinarà la manera de reforçar els serveis meteorològics i climàtics per a donar suport a l'adaptació al canvi climàtic.

Entre les prioritats que es tractaran en el Congrés hi ha la iniciativa Alertes Primerenques per a Tots, concebuda per a protegir la població d'uns fenòmens meteorològics cada vegada més extrems, i una nova infraestructura de monitoratge dels gasos d'efecte d'hivernacle.