L'ONU conclou que la matança de civils i la destrucció a Gaza formen part d'una estratègia per a causar "el màxim dany"

La matança de civils a la Franja de Gaza (més de la meitat dels 37.000 morts) i la destrucció massiva d'infraestructures no militars per part de l'exèrcit d'Israel formen part d'"una estratègia "per a causar intencionadament "el màxim dany" a la població. A esta conclusió ha arribat el primer informe dels investigadors de l'ONU sobre el conflicte. El document, de 200 pàgines, després d'examinar els atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 i la reacció militar israeliana posterior, conclou que les dues parts, exèrcit hebreu i milícies palestines, han comés crims de guerra i contra la humanitat, pels quals haurien de redir comptes a la justícia internacional.

La comissió internacional i independent d'investigació dels territoris palestins la presideix la veterana jurista sud-africana Navi Pillay, que va ser alta comissionada de l'ONU per als drets humans, magistrada del Tribunal Penal Internacional i presidenta del tribunal que especial per al genocidi de Ruanda. En l'elaboració de l'informe també han participat el jurista indi Miloon Kothari i l'australià Chris Sidoti. 

L'estudi estipula que el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, "ha donat a les forces de seguretat carta blanca per a atacar objectius civils de forma àmplia i indiscriminada a Gaza". L'informe indica que en moltes ocasions "no s'han identificat objectius militars que serviren d'argument per al llançament d'un atac" i que es dispara a matar amb freqüència, sense distingir quins són els objectius o si estos realment suposen una amenaça". Creu que està aplicant l'anomenada 'doctrina Dahiya', que avala una resposta desproporcionada, sense distinció entre civils i militars, en l'atac a grups armats. Rep el nom pel barri de Beirut (Líban), controlat per la milícia Hezbollah que l'aviació israeliana va arrassar sense miraments en 2006.

Els civils palestins, ostatges dels fins polítics i militars d'Israel

El document denuncia el "setge total" d'Israel contra la Franja de Gaza, que, segons destaca el text, va admetre el mateix ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, com a mesura de represàlia quan "es lluita contra animals". Entén que en el conflicte hi ha "una clara intenció d'instrumentalitzar la necessitat (dels civils) i usar-la com a arma, mantenint a la població de Gaza com a ostatge per a aconseguir fins polítics i militars".

Acusa obertament Israel de crims de guerra per "l'ús de la fam com a arma, assassinat, atacs intencionats contra civils, transferència forçada, violència sexual, tortura i detenció arbitrària". I cita com a possibles "crims contra la humanitat" "l'extermini, persecució per motius de gènere contra homes i xiquets", les deportacions forçoses o els tractes cruels i inhumans contra detinguts.

Assassinats arbitraris i violència sexual en l'atac de Hamàs

En el cas de Hamàs, estima que de mil membres de l'ala militar de l'organització i milícies afins van participar en l'assassinat de 1.200 persones en els atacs del 7 d'octubre en territori israelià, dels que 809 eren civils, entre ells 40 xiquets i 25 ancians de més de 80 anys. El document relata casos com el d'una xiqueta de nou mesos assassinada quan intentava amagar-se al costat de sa mare en un kibbutz o el d'una dona de 79 anys i la neta autista a què van matar perquè caminaven massa lent. En el Festival Nova de música, indica l'informe, van morir 364 assistents a les mans dels grups armats palestins, alguns d'ells quan intentaven escapar o ocultar-se en banys públics, vehicles o contenidors de fem.

L'informe acredita que en els atacs es van perpetrar no de forma aïllada, sinó repetidament i en diferents llocs, actes de violència sexual, com la humiliació a dones "mostrades com a trofeus", encara que no s'ha aconseguit confirmar si es van cometre violacions, com es va denunciar en el seu moment.

L'exèrcit també va matar civils israelians el 7 d'octubre

Respecte d'estos atacs, també acusa l'exèrcit d'Israel d'haver aplicat en almenys dos casos la directiva Anníbal, que insta a l'ús de tota la força possible per a evitar que els soldats caiguen en mans de l'enemic. Estes accions van matar catorze civils, la majoria pels trets d'un tanc a una casa en un quibuts amb persones retingudes.

Les investigacions acrediten la presència de huit helicòpters en el festival de música, però no han pogut confirmar si des d'ells es va disparar contra els civils, tal com s'ha especulat per les imatges. La comissió denuncia que les autoritats israelianes van donar prioritat a la identificació de víctimes i el lliurament dels cossos a les famílies perquè els soterraren, abans que a les proves forenses, la qual cosa va impedir recol·lectar evidències dels abusos comesos en els atacs, especialment en matèria de crims sexuals.

El fi de l'ocupació israeliana, clau per a la pau

La comissió internacional i independent d'investigació dels territoris palestins conclou que ni els atacs del 7 d'octubre ni la reacció militar d'Israel a Gaza "han de veure's de forma aïllada". Al contrari, s'han d'interpretar com a part d'un cicle de violència i agressió contra el qual l'única manera d'actuar és "garantint un total respecte de la llei internacional" i posant fi a l'ocupació israeliana dels territoris de Palestina, així com a la discriminació, opressió i la denegació del dret a l'autodeterminació del seu poble.

Israel veu l'informe "abominable, immoral i esbiaixat"

Minuts després que es publicara el document, l'ambaixadora d'Israel davant l'ONU a Ginebra, Meirav Eilon Shahar, l'ha qualificat "d'abominable, immoral i esbiaixat". La diplomàtica acusa la comissió d'actuar al servei "d'una narrativa contra Israel" que "justifica l'horrible atac del 7 d'octubre contextualitzant-ho a través del punt de vista palestí" i que intenta "de manera intolerable i repugnant" establir una "falsa equivalència" entre soldats israelians i milicians de Hamàs, pel que fa a les denúncies de violència sexual. 

En un comunicat, critica que s'oblide el "deliberat ús d'escuts humans per Hamàs" i destaca que mentre les seues milícies són "una organització terrorista sense llei", l'exèrcit israelià respoón a "un país democràtic compromés amb l'Estat de dret" i "opera en línia amb les normes internacionals". Considera que el text és reflex d'una comissió "que ja va nàixer en pecat l'any 2021", per orde del Consell de Drets Humans de l'ONU, durant una campanya especialment intensa de llançament de projectils contra Israel.