L’ONU investiga Hamàs i Israel per crims de guerra

La comissió d'investigació de l'ONU per als Territoris Palestins Ocupats, presidida per Navi Pillay, ha anunciat que l’organisme recol·lecta ja evidències per a poder investigar els crims de guerra comesos per Hamàs, altres grups palestins armats i les forces de seguretat israelianes des del 7 d'octubre. “Les atrocitats de les quals hem sigut testimonis des d'aquell dia afigen una urgència sense precedents a les nostres conclusions i recomanacions”, ha manifestat Pillay, qua va ser alta comissionada de l'ONU per als drets humans entre el 2008 i el 2014.

La jurista sud-africana ha recordat que “han de protegir-se els civils i les instal·lacions civils sempre, mai són un objectiu legítim, i totes les parts han de complir l'obligació de protegir-les segons la llei humanitària internacional”.

Al mateix temps, la Unió Europea ha anunciat l'obertura d'un pont aeri amb Egipte perquè arribe ajuda humanitària a la població de la Franja de Gaza, que es troba en una situació “desastrosa”. L'operació consistirà en diversos vols a Egipte, dos dels quals partiran ja aquesta setmana, per a traslladar “subministraments vitals” a les organitzacions humanitàries sobre el terreny, segons ha informat la Comissió Europea en un comunicat.

L'Iran alerta que la propagació de la guerra s'acosta a un punt inevitable

Mentrestant, el ministre iranià d'Exteriors, Hossein Amir-Abdolahian, ha alertat que la propagació de la guerra a altres fronts s'acosta a un punt inevitable, atés que el temps per a les solucions polítiques s'acaba. El cap de la diplomàcia iraniana s’ha posat ja en contacte amb el seu homòleg tunisià, Nabil Ammar; el pakistanés Jalil Abbas Jilani; i el malaisi Zambry Abdul Kadir. “He subratllat la necessitat de detindre immediatament els crims i assassinats a Gaza i l'enviament d'ajuda humanitària”, ha afirmat Abdolahian.

El govern de l'Iran fa diversos dies que insisteix que, si Israel no deté els bombardejos i el setge a Gaza, el moviment Eix de la resistència podria obrir altres fronts contra l'Estat jueu. L'Iran capitaneja aquesta aliança informal, formada per organitzacions militants, com el grup libanés Hezbol·là, el moviment palestí Hamàs i la Jihad Islàmica. En una gira per la regió, Abdolahian s’ha reunit a Beirut amb el cap de la milícia Hezbol·là, Hassan Nasrallah, i a Doha amb el cap del moviment islamista palestí Hamàs, Ismail Haniyeh.

La República Islàmica de l'Iran i Israel són enemics acèrrims i competeixen per l'hegemonia regional. Mantenen una guerra encoberta amb ciberatacs, assassinats i sabotatges. La tensió ha augmentat des que Hamàs llançara l'atac, amb 1.400 morts israelians, almenys 2.750 palestins morts i altres 9.700 palestins ferits.

L'ambaixada d'Israel a Espanya condemna les declaracions d'alguns ministres del govern

D'altra banda, l'ambaixada d'Israel a Espanya ha emés un comunicat en què "condemna enèrgicament" les recents declaracions d'alguns membres del govern espanyol, en referència als polítics que han demanat aturar el genocidi a la Franja de Gaza. Per a l'ambaixada, és “profundament preocupant que, en un moment en el qual Israel està de dol per la pèrdua de vides innocents en el bàrbar atac de Hamàs” a Gaza, “uns certs elements dins del govern espanyol han optat per a alinear-se amb aquest terrorisme del tipus ISIS”, segons el comunicat.

En opinió de l'ambaixada israeliana, les crítiques de membres del govern de Sánchez “no sols són absolutament immorals, sinó que també posen en perill la seguretat de les comunitats jueves d'Espanya” en exposar-les al “risc d'un nombre més gran d'incidents i atacs antisemites”.

El govern rebutja les “falsedats emeses” per l'ambaixada d'Israel

La dura crítica ha rebut ràpida resposta per part del govern. L'executiu espanyol ha rebutjat “rotundament” les “falsedats emeses” per l'ambaixada d'Israel i ha assegurat que a Espanya “qualsevol responsable polític” pot expressar “lliurement les seues posicions”.

En un comunicat, el Ministeri d'Afers Exteriors destaca que "la posició del govern d'Espanya en conjunt respecte als atacs terroristes perpetrats per Hamàs és clara: condemna categòrica, exigència d'alliberament immediat i incondicional d'ostatges i reconeixement del dret d'Israel a defendre's dins dels límits marcats pel dret internacional i el dret internacional humanitari".