L'ONU ordena pauses humanitàries a Gaza, que plora 50 morts en l'atac a una mesquita

El Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat una resolució per a obligar Israel a establir pauses i corredors humanitaris a la Franja de Gaza. La decisió, que s'ha pres després de tres intents fallits, és vinculant a diferència de les que emet l'assemblea general de les Nacions Unides. Plantejada per Malta, la proposta ha rebut dotze vots a favor, cap en contra i l'abstenció de tres membres amb dret a veto: els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. La de Washington és especialment significativa, ja que veta per sistema les resolucions que afecten Tel-Aviv.

La resolució crida a establir pauses humanitàries "urgents i àmplies" en els combats durant "un nombre suficient de dies" perquè entre ajuda en la Franja pel bé dels civils "i especialment els xiquets", i que s'evacua als infants ferits i els cuidadors. L'ambaixador d'Israel a l'ONU, Gilad Erdán, ha rebutjat la decisió, que considera que "manca de sentit" i està "allunyada de la realitat". Erdan ha posat en dubte el seu compliment, malgrat el caràcter imperatiu de la resolució, i ha assegurat que les tropes continuaran actuant segons "el dret internacional".

Matança en una mesquita

L'orde del màxim organisme executiu de les Nacions Unides coincideix amb una nova matança de civils a la Franja. Almenys 50 palestins podrien haver mort en el bombardeig israelià a la mesquita d'Al-Sunna (Gaza) durant les oracions de la vesprada. Una xifra provisional de víctimes a la qual cal sumar desenes de ferits, segons avança l'agència palestina Wafa.

Les tropes israelianes ja s'han retirat de l'interior del complex hospitalari d'Al-Shifa, el més gran de la Franja, després de dies de setge militar, bombardejos i una batuda edifici per edifici que han justificat en el desmantellament d'una presumpta base d'operació Hamàs. En les últimes hores ha exhibit els llocs on han descobert amagats fusells, granades o munició ordinadors per a avalar aquesta versió. El grup islamista acusa Tel-Aviv de cometre un crim de guerra. Però l'exèrcit israelià empara l'acció en els protocols de la Convenció de Ginebra. La norma internacional protegeix els edificis civils i particularment els hospitals en situacions de guerra, però permet llevar-los l'estatus si s'utilitzen "fora de la funció humanitària" per a "cometre actes nocius per a l'enemic". Israel també acusa Hamàs d'haver emprat un altre centre sanitari, l'hospital pediàtric Al-Rantisi, per a amagar milicians i ostatges.

En les últimes hores Israel ha destruït la residència d'Ismail Haniyeh, un dels caps polítics de Hamàs mentre es prepara per a estendre les operacions al sud de l'enclavament. L'exèrcit diu que les tropes avancen cap al sud i ordena una nova evacuació, la de la població de localitats pròximes a Khan Yunis, al sud de la Franja, una zona que mai ha estat lliure d'atacs. L'últim, contra unes torres de comunicació, ha matat un xiquet. En la vesprada i nit de dimecres les forces armades israelianes han matat tres palestins més en un atac contra una escola del camp de refugiats de Nuseirat, a la ciutat de la Gaza. En els quaranta dies de guerra a Gaza, els atacs d'Israel contra la Franja han costat la vida a 11.240 persones, inclosos 4.630 menors d'edat, segons l'última actualització de les autoritats sanitàries de l'enclavament. Deu morts per cada israelià (1.400) assassinat en la incursió islamista del set d'octubre.

29 espanyols més abandonen Gaza

Mentrestant, un tercer contingent de ciutadans espanyols ha travessat la frontera de Rafah des de Gaza cap a Egipte. És un grup de 29 persones, catorze d'ells menors, que es reuniran al Caire als més de cent evacuats en dies anteriors, entre els quals hi ha famílies valencianes. Aquest dijous viatjaran a Espanya en un avió del Ministeri de Defensa que els portarà des del Caire a la base militar de Torrejón de Ardoz. Queden pendents de traure de Gaza 45 persones espanyols més en una data sense determinar, ja que es van inscriure en l'últim moment en els llistats per a ser evacuats.