L'ONU recorda que el conflicte del Sàhara s'ha de resoldre en un procés polític sota les seues pautes

L'ONU no veu amb bons ulls l'anunci del govern espanyol de donar suport al pla d'autonomia marroquina com a solució al conflicte del Sàhara Occidental. Aquest dilluns ha recordat que la disputa, que es remunta a l'any 1975, s'ha de resoldre amb un "compromís ple (de les parts)" i en el marc del "procés polític facilitat per l'ONU". És la primera reacció oficial de l'organisme internacional després del canvi de postura de l'executiu de Pedro Sánchez, que divendres abandonava la tradicional postura de neutralitat mantinguda fins ara i prenia partit pel Marroc.

Preguntat per Efe, el portaveu de l'ONU, Stéphane Dujarric, ha instat totes les parts interessades a donar suport als esforços de l'enviat personal per al Sàhara, Staffan de Mistura, "destinats a reprendre el procés polític" de negociació entre les parts del conflicte. No ha volgut comentar l'anunci del govern espanyol sobre el conflicte —només s'ha limitat a confirmar que l'havia vist—, però sí que ha assegurat que De Mistura "segueix en contacte amb els interlocutors rellevants" en la crisi, suposadament en relació també a Espanya.

El més important de la declaració és el fet que l'ONU "reitera la importància de mantindre el ple compromís (de les parts) amb el procés polític facilitat per l'ONU, en línia amb la resolució 2602 (2021)". Aquesta és l'última resolució aprovada pel Consell de Seguretat el mes d'octubre passat, en la qual l'organisme apostava per "una solució realista, viable, duradora, acceptable per les parts i basada en l'avinença" i que "preveja la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental en el marc de les disposicions conformes als principis i propòsits de la Carta de Nacions Unides".

El canvi d'actitud del govern espanyol sobre el Sàhara es va materialitzar divendres passat, quan el president, Pedro Sánchez, va escriure al rei Mohamed VI del Marroc un missatge en què, entre altres coses, s'afirmava que el pla d'autonomia del Marroc per al Sàhara, presentat en 2007, és "la base més seriosa, realista i creïble" per a la resolució del contenciós en l'excolònia espanyola, en línia amb les tesis de Rabat.

Després d'aquesta declaració, l'ambaixadora marroquina Karima Benyaich, cridada pel seu govern a consultes el mes de maig passat, va tornar aquest diumenge a Madrid. Amb aquest moviment el Marroc donava per tancada la crisi diplomàtica amb Espanya després de deu mesos. En contrapartida, però, el govern algerià va cridar dissabte el seu ambaixador per a manifestar-li així la protesta pel gir espanyol.

El perquè del conflicte

La guerra del Sàhara Occidental va ser un conflicte armat entre el Front Polisario i les forces armades del Marroc i Mauritània per a la descolonització i la independència de l'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental, que va esclatar en 1975 i s'allargà fins a 1991. Aleshores es va produir un acord d'alto el foc amb el Marroc, però, tot i això, la major part del territori encara es manté ocupat pels marroquins. La invasió, de fet, va provocar l'èxode de milers de sahrauís, que marxaren a la província algeriana de Tindouf. Hui dia continuen exiliades allà unes 170.000 persones.

Durant la guerra, Algèria va oferir armes i suport al Front Polisario i en 1994, va tancar les fronteres terrestres amb el Marroc. En 2021, el país africà ha endurit més la postura en el conflicte i ha tallat un dels gasoductes que arribava fins a Espanya. El recorregut passava pel Marroc, on abastia el 10% de la població. Va ser un dels últims capítols d'una crisi que, amb la nova postura del govern espanyol, ha escalat un pas més.