L'Open Arms enceta la primera missió marítima d'ajuda humanitària a Gaza

El vaixell espanyol Open Arms parteix aquest dilluns del port de Làrnaca (Xipre) cap a la Franja de Gaza amb 200 tones d'ajuda humanitària, en la primera missió per via marítima per a assistir la població de l'enclavament palestí. Hi col·labora l'organització World Central Kitchen del xef José Andrés. L'operatiu s'ha retardat dos dies, esperant que les condicions de la mar i de seguretat foren les adequades.

La fam extrema que pateix una part de la població de Gaza i els entrebancs d'Israel a les entregues per carretera (manté tancats cinc dels set passos fronterers) han portat els Estats Units i la Unió Europea a habilitar aquesta ruta d'assistència marítima. Washington ja ha enviat els primers equips per a establir amb què facilitar les entregues a la Franja.

Els enviaments per via aèria s'han demostrat insuficients i perillosos. Divendres cinc persones van morir esclafades per un paquet al qual no se li havia obert el paracaigudes.

De l'aire cauen també projectils israelians. Un bombardeig ha danyat un dels majors edificis residencials de Rafah, la ciutat al sud de la Franja on es concentra la major part de població palestina desplaçada; més d'un milió de persones.

Incertesa sobre l'ofensiva a Rafah pels dubtes sobre la treva

Els palestins de la zona estan en un ai, sota l'amenaça d'una anunciada incursió militar terrestre que Israel havia programat per al Ramadà. El mes sagrat dels musulmans va començar anit a la Franja en la incertesa més absoluta sobre l'ofensiva i la treva que podria parar-la. Les negociacions per a pactar un segon alto el foc continuen estancades per la distància entre les parts.

El líder de la branca política de Hamàs, Ismail Haniyeh, ha reiterat que les condicions del grup islamista passen per "un alto el foc integral, la retirada completa de l'exèrcit d'ocupació de Gaza, el retorn complet i incondicional dels desplaçats i l'atenció a qüestions humanitàries", entre les quals cita la fi del "setge" i la reconstrucció de l'enclavament", exigències de moment inacceptables per a Israel.

Tel-Aviv amplia les presons, en previsió de milers de detencions

Des de Tel-Aviv, el primer ministre Benjamin Netanjahu ha donat ordes per a la construcció a curt termini milers de cel·les per als nous presoners palestins que preveu arrestar en les pròximes setmanes a Gaza i a Cisjordània. Després de més de 4.000 detencions en els cinc mesos de guerra, s'ha quedat sense capacitat carcerària.

31.000 palestins han mort des del començament de l'ofensiva, la majoria dones i xiquets, en resposta a l'acció de Hamàs en sòl israelià, que va deixar 1.200 morts i 253 segrestats, més de la meitat encara captius. La incursió militar també ha enderrocat bona part de les construccions de la Franja. Estudis de l'ONU estimen que vora el 60% dels edificis del nord estan destruïts o pateixen danys, incloses estructures civils crítiques com escoles i hospitals. El cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel ha ordenat una sanció disciplinària per a un alt comandant que al gener va fer esclatar per l'aire la Universitat d'Al-Asraa, al nord de Gaza, sense l'aprovació del seu superior.