L'OTAN exigeix a Rússia que retire el desplegament militar de la frontera d'Ucraïna

L'OTAN planta cara al règim rus davant l'avançada militar en la frontera amb Ucraïna. L'Aliança li ha demanat que detinga "de manera immediata" la mobilització de soldats i que pose fi a les provocacions i l'escalada bèl·lica a la regió del Donbass, on hi ha desplegats més de 20.000 efectius. És una concentració de forces "injustificada" i "profundament preocupant", en paraules del secretari general de l'OTAN, Jens Stontelberg. És, segons ha dit, el major desplegament rus a la frontera ucraïnesa des de "l'annexió il·legal de Crimea el 2014". Rússia, per la seua banda, defén la mobilització i acusa l'organisme internacional d'haver convertit Ucraïna en un "polvorí". A més, el Kremlin ha llançat una advertència: està preparat per a respondre qualsevol ingerència. 

"Rússia ha de posar fi a aquesta concentració militar a Ucraïna i els seus voltants, detindre les seues provocacions i desescalar immediatament", ha declarat Stontelberg aquest dimarts en una roda de premsa conjunta amb el ministre ucraïnés d'Afers exteriors, Dmitro Kuleba. El polític noruec també a lamentat la decisió del règim encapçalat per Vladímir Putin de no participar en una reunió de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa que Kíev va sol·licitar dissabte passat perquè Moscou explicara l'increment de la seua presència militar a la zona. 

"El suport de l'OTAN a la sobirania i integritat territorial d'Ucraïna és indestructible. No reconeixem ni reconeixerem l'annexió il·legal i il·legítima de Crimea per part de Rússia", ha insistit el secretari general de l'OTAN.

El règim rus ha confirmat el desplegament de forces en el seu flanc occidental que han denunciat Kíev i l'Aliança Atlàntica. Assegura, però, que aquests moviments responen a "exercicis", o maniobres, de les quals fa responsable a l'OTAN. "En resposta a les activitats militars de l'Aliança que amenacen Rússia, hem pres les mesures apropiades", afirmava aquest dimarts el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, en una reunió en el port àrtic de Severomorsk, a la vora de la mar de Barentsz.

En les últimes setmanes, Ucraïna ha alertat sobre el reforç de la presència militar russa prop de la seua frontera i a Crimea, annexionada en 2014 pel règim de Putin, a més de l'increment de les violacions de l'alto el foc en el Donbass. En aquesta zona, ubicada a l'est d'Ucraïna, s'enfronten des de 2014 l'Exèrcit ucraïnés i els separatistes prorussos. Un total de 26 soldats ucraïnesos han mort a mans dels separatistes, amb el suport de Rússia, en el Donbass en el que va d'any, malgrat l'alt el foc que hi ha en vigor en l'est d'Ucraïna. 

En una intensa activitat diplomàtica, Kíev ha recaptat el suport dels Estats Units, la Unió Europea, el Regne Unit, el Canadà i l'OTAN, entre altres aliats que han reiterat el seu compromís amb la sobirania i integritat territorial d'Ucraïna.

El president estatunidenc, Joe Biden, ha reclamat aquest dimarts a Putin que "rebaixe les tensions" amb Ucraïna. Ho ha fet a través d'una telefonada en què li ha traslladat al seu homòleg rus la seua "preocupació" pels moviments militars russos a la frontera el país veí. Durant la conversa, el líder dels Estats Units li ha proposat a Putin mantindre "una cimera en un tercer país" en els pròxims mesos per a "conversar sobre tots els temes que enfronten els Estats Units i Rússia", segons ha informat aquest dimarts la Casa Blanca. La telefonada és la segona entre els dos dirigents que s'ha fet pública des que Biden va arribar en poder al gener, i es va produir després que Rússia anunciara que havia enviat dos exèrcits i tres unitats aerotransportades a les seues fronteres occidentals.

Amb qui no ha parlat Putin de moment és amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, tot i que aquest últim va sol·licitar la telefonada a finals de març, segons el seu portaveu. El Kremlin al·lega que encara no ha rebut cap petició.