L’ultradretà Javier Milei, gran favorit de les eleccions presidencials argentines
S’espera que la diferència amb el candidat peronista, Sergio Massa, no siga suficient per a evitar una segona volta
L'Argentina elegeix aquest diumenge a més de president i vicepresident, 130 diputats, 24 senadors nacionals, 19 parlamentaris del Mercosur per districte nacional i 24 per districte regional. L'executiu resultant dels comicis assumirà el lideratge del país el 10 de desembre per al període 2023-2027. Paral·lelament, també tenen lloc eleccions generals per a càrrecs de les províncies de Buenos Aires, Catamarca, Entre Ríos i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
Vora 35,4 milions d'argentins i argentines estan convocats a les urnes, que romandran obertes des de les huit del matí a les sis de la vesprada. Tot i que la mateixa nit es farà públic el recompte provisional, aquest no té validesa legal i només es fa per a informar la ciutadania. L'escrutini definitiu començarà 48 hores més tard. Ara per ara, un 29,6% de les persones convocades a les urnes ja han exercit el seu dret al sufragi. Aquesta dada se situa vora dos punts per damunt de l'última cita electoral d'agost.
Les primàries de fa dos mesos i les enquestes publicades dibuixen una imatge clara dels principals candidats amb possibilitats de presidir el país. Lidera Javier Milei, que encapçala la candidatura de la coalició ultradretana i ultraliberal La Llibertat Avança. Per darrere quedaria l'actual ministre d'Economia, Sergio Massa, que representa a la coalició oficialista i peronista Unió per la Pàtria. En tercer lloc, es troba l'aspirant de Junts pel Canvi, la coalició de centredreta Patricia Bullrich.
En cas que es complisquen els pronòstics, la diferència entre Milei i Massa no seria suficient per a evitar una segona volta, que s'hauria de celebrar el 19 de novembre.
Arriscada aposta per la dolarització
Milei ha proposat liquidar el Banc Central argentí i dolaritzar l'economia, és a dir, que el dòlar estatunidenc substituïsca el pes argentí. La resta de candidats consideren impossible aquest pla per la situació econòmica actual. Així doncs, la continuïtat d'aquesta moneda creada fa quasi 31 anys per a tallar la hiperinflació al país podria dependre dels resultats.
Segons les veus expertes, l'Argentina necessitaria almenys uns 40.000 milions de dòlars per a executar el pla de Milei. El Banc Central té reserves netes reals negatives, que càlculs privats xifren en 7.000 milions de dòlars en números rojos. La dolarització implicaria una depreciació dramàtica d'actius i ingressos de la població argentina, un 40% de la qual ja és pobra.
Dificultats a l'hora de votar
Un total de 451.200 argentins i argentines residents l'estranger figuren en el padró de ciutadans a l'exterior, segons xifres del ministeri de Relacions Exteriors de l'Argentina. Més d'11.200 argentins viuen a la Comunitat Valenciana d'acord amb l'Institut Valencià d'Estadística, però la Casa d'Argentina a València preveu una participació pràcticament nul·la.
Els residents argentins al nostre territori que vulguen exercir el seu dret al sufragi hauran de desplaçar-se al consolat de Barcelona, com els de Catalunya, Aragó i Andorra. Aquesta circumstància dificulta que part de les més de 47.000 persones convocades puguen votar en aquesta cita electoral.
