Els laboristes de Starmer recuperen el poder després de 14 anys i arrasen en les eleccions britàniques
Els conservadors de l'actual primer ministre Rishi Sunak han patit la pitjor derrota de la seua història
El Partit Laborista de Keir Starmer ha guanyat per una aclaparadora majoria absoluta les eleccions generals celebrades dijous al Regne Unit, mentre que els conservadors de Rishi Sunak han patit la pitjor derrota de la seua història després de 14 anys en el poder.
Amb 599 de 650 escons ja adjudicats este divendres, la formació de centreesquerra en suma 392, de 202 en l'última legislatura, amb el que va en camí de registrar el seu millor resultat des del rècord de 418 el 1997 de Tony Blair.
El Partit Conservador de Rishi Sunak s'afona, per la seua part, en una crisi sense precedents, amb només 103 escons de moment, dels 365 en els comicis del 2019, que va guanyar Boris Johnson amb la seua promesa d'executar el Brexit.
Sunak felicita Starmer
Després de conéixer la seua reelecció com a diputat per la circumscripció del nord de Richmond i Northallerton, Sunak ha admés que "el Partit Laborista ha guanyat estes eleccions", mentre que el seu rival, Keir Starmer, ha celebrat el triomf i declarat que "el canvi comença ara".
"Ho hem fet!", ha dit un exultant Starmer en un discurs davant dels seus partidaris, en el qual ha assegurat que el país té ara "l'oportunitat de recuperar el seu futur". Al seu judici, els britànics es despertaran hui per a descobrir que "finalment s'ha llevat un pes dels muscles d'esta gran nació".
Sunak ha felicitat per la seua victòria el líder laborista i s'ha disculpat pels pobres resultats de la seua formació. "Hui, el poder canviarà de mans de manera pacífica i ordenada, amb bona voluntat de totes les parts. Això ha de donar-nos confiança a tots en l'estabilitat del nostre país i el seu futur", ha afirmat.
El primer ministre ha reconegut que hi ha "molt a aprendre i reflexionar" davant de la desfeta del seu partit i assumeix "la responsabilitat per la pèrdua de molts candidats conservadors que han treballat intensament".
Amb cara de circumstàncies, Sunak ha demanat perdó i ha avançat que viatjarà a Londres des de la seua circumscripció en el nord anglés per a deixar la prefectura de l'Executiu, a la qual "ha donat tot", i donarà més detalls sobre els pròxims passos.
Avanç populista i retrocés independentista
La caiguda dels tories es deu en part a l'inèdit avanç de la formació populista de dretes Reform UK de l'antic eurodiputat euròfob Nigel Farage, qui personalment ha guanyat un escó en la Cambra dels Comuns (baixa) després de set intents, i es preveu que la formació n'aconseguisca fins a 13.
El Partit Liberal Demòcrata d'Ed Davey, que va protagonitzar una acolorida campanya electoral plena de peripècies, torna a ser la tercera força parlamentària després d'anys en decadència en rondar ja els 64 escons, arrabassats principalment als conservadors en el sud d'Anglaterra.
Una altra bacada significativa en estes eleccions és el del Partit nacional escocés (SNP), que ara com ara compta amb 7 diputats en els Comuns, dels 43 que va tindre en l'última legislatura.
Això significa que els independentistes deixaran de ser la formació dominant a Escòcia, en benefici dels laboristes, si bé l'SNP segueix al capdavant del govern autònom escocés en principi fins a les pròximes eleccions regionals.
D'acord amb les últimes dades, els laboristes van obtindre el dijous un 36% del vot, enfront del 23% dels conservadors, amb una participació entorn del 60%.
En el sistema electoral britànic, majoritari uninominal, gana el candidat més votat en cadascuna de les 650 circumscripcions, al marge del percentatge de vot de les formacions en l'àmbit nacional.
En les pròximes hores, Sunak deixarà la prefectura de l'executiu per a donar pas a Starmer, que es convertirà en primer ministre després de rebre el permís del rei Carles III, com marca la tradició.
Una vegada al número 10 de Downing Street, despatx i residència oficial, s'espera que done el seu primer discurs a la nació i comence a designar els seus ministres.
El nou parlament s'inaugurarà dimarts que ve amb l'elecció del president i el 17 de juliol el rei obrirà oficialment el període de sessions amb un discurs en el qual anuncia el programa legislatiu del govern.
