El líder dels insurgents promet moderació i "reunificar els sirians" contra la incertesa que sobrevola el futur del país
Homes armats han calat foc a la tomba de Hafiz al-Assad, el difunt president de Síria i pare de l'exdictador, Bashar al-Assad
La nova Síria tracta d'obrir-se pas en un context d'explosions, tensió i baralles, l'herència de més de tretze anys de guerra. Les noves autoritats intenten tranquil·litzar el món per a guanyar legitimitat, però les crides a la calma i el nomenament del nou govern provisional sirià, no han evitat esclats d'ira contra l'antic règim.
Un grup d'homes armats ha calat foc a la tomba de Hafiz al-Assad, el difunt president de Síria i pare de l'exdictador, Bashar al-Assad. En este mausoleu també estan soterrats altres membres de la família. Tot seguit, els milicians han desplegat la nova bandera de Síria. Una imatge que contrasta amb els missatges de moderació que llança Mohammed al-Julani, el líder del grup fonamentalista que ha liderat el derrocament del règim.
"Els governs estrangers no s'han de preocupar per la situació, no volem començar una altra guerra, tots els exiliats han de tornar per a construir la nova Síria", són alguns dels missatges que Al-Julani llança contínuament. Este dimecres va assegurar que els rebels han aconseguit "reunificar els sirians" en resposta a les amenaces de "divisió" del país.
Al-Julani, nom de guerra d'Ahmed al-Sharaa, ha reiterat el respecte de les noves autoritats a totes les minories ètniques i religioses. Però també ha dit que es perseguiran els criminals de guerra i prompte donaran a conéixer una llista amb els noms. Tot i les paraules d'Al-Julani, una ONG de Drets Humans ha registrat sis execucions extrajudicials per motius sectaris. I als Estats Units, revifen antics temors. "Hem d'estar segurs que l'Estat Islàmic no es reconstitueix", ha dit el secretari d'Estat, Antony Blinken, abans d'iniciar una gira per Turquia i Jordània per a analitzar la situació a l'Orient Pròxim.
Els fluxos migratoris i l'ajuda humanitària en risc per les mines
En este context, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha destacat que les Nacions Unides donen suport a una "transició fluida del poder". No obstant això, situa la preocupació a curt termini en la supervivència i integritat d'algunes poblacions. Les Nacions Unides han advertit de l'escassetat d'aliments a les ciutats i està informant de problemes per a distribuir ajuda humanitària, que ha hagut d'interrompre en alguns punts per la detecció de zones minades. Els tècnics de l'ONU han identificat almenys cinquanta camps de mines en els últims deu dies, que segons adverteixen suposen una amenaça directa per a la població enmig d'intensos fluxos migratoris interns.
Les tropes d'Israel avancen dins del territori sirià
Mentrestant, Israel ha llançat 480 atacs aeris contra Síria en 48 hores i assegura que ha destruït quinze vaixells de guerra i centres de producció d'armament. A més, les tropes israelianes avancen dins del territori sirià i estan a 25 quilòmetres de la capital, Damasc. És la tercera invasió israeliana, després de Gaza i el Líban.
Juristes experts en drets humans de Nacions Unides van denunciar dimecres que Tel-Aviv està violant de manera sistemàtica el dret humanitari internacional fent una "interpretació extrema i excepcional" d'este, perquè gaudeix d'una impunitat total enmig de la "paràlisi" d'una comunitat internacional que li ha permés actuar com ho fa.
Estes veus expertes han alertat de les conseqüències destructives per a l'orde legal internacional de la "doble vara de mesurar" amb què part de la comunitat occidental justifica les accions de l'estat israelià. I assenyalen dos responsables directes, els Estats Units i Alemanya, que subministren el 99% de les armes que s'exporten a Israel. "Si ells pararen de fer això el conflicte [de la Franja de Gaza] acabaria de la nit al dia", ha assegurat la relatora de l'ONU Francesca Albanese.