Els líders d'Occident assenyalen Putin per la mort de l’opositor rus Navalni a la presó

La notícia de la mort sobtada de l’opositor rus Aleksei Navalni als 47 anys, a la presó d'alta seguretat a Sibèria, ha generat una allau de reaccions en cadena des de diverses institucions, organismes internacionals i països. Els principals responsables de la Unió Europea, de diversos països membres, l’OTAN i els Estats Units no han dubtat a assenyalar el president de Rússia, Vladímir Putin, com a responsable de la defunció. 

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha sigut el primer que apunta el Kremlin. "La Unió Europea considera el règim rus com l'únic responsable d'aquesta mort tràgica", ha escrit el polític belga en un missatge en la xarxa social X, en què també el recorda com una figura que va lluitar pels valors de la llibertat i la democràcia i que "va fer l'últim sacrifici pels seus ideals". També ha parlat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que s'ha declarat “horroritzada” després de conéixer la defunció. "Rússia s'ha emportat la seua llibertat i la seua vida, però no la seua dignitat. La seua lluita per la democràcia continua viva. Els nostres pensaments estan amb la dona i els fills", ha escrit en la xarxa social d'Elon Musk. 

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha volgut deixar clar que la mort de Navalni a la presó és "un fosc recordatori d’allò que són Putin i el seu règim". En aquest sentit, ha manifestat que el president rus "no tem res tant com la dissidència del seu poble", i s’ha mostrat "profundament consternada i entristida" per la defunció del dirigent opositor. Per la seua banda, el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, ha afirmat en la xarxa social X —abans Twitter— que la defunció de Navalni és "responsabilitat exclusiva" de Putin.

Per a l'OTAN, el secretari general, Jens Stoltenberg, ha subratllat que Rússia ha de respondre "preguntes molt serioses" per la mort de Navalni.  

Les reaccions dels Estats Units han sigut contundents. La primera ha arribat de la vicepresidenta Kamala Harris, que ha denunciat que Rússia és "responsable" de la mort de Navalni, que al seu parer és un altre senyal de la “brutalitat” de Putin. Poques hores després, el president dels EUA, Joe Biden, ha advertit que avalua “diferents opcions” per a respondre a la defunció, però no ha precisat si Washington imposarà més sancions sobre l'economia russa. Biden ja va dir el 2021 després de reunir-se amb Putin a Ginebra que hi hauria "conseqüències devastadores" per a Rússia si Navalni moria a la presó.

Davant d'aquestes declaracions, el Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia ha instat els Estats Units a no fer acusacions sense fonament sobre els responsables de la mort del líder opositor fins que es coneguen els resultats de l'autòpsia.

"Ira i indignació" de Macron i inquietud de Meloni

El president francés, Emmanuel Macron, ha expressat la "ira i indignació" i en un missatge en X ha afirmat que "en la Rússia actual, als esperits lliures els fiquen al gulag i els condemnen a mort. Ira i indignació".

En un comunicat, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha qualificat "d’inquietant" els fets ocorreguts, que ha demanat que s’esclarisquen "totalment”. La mort de Navalni en captivitat "és una altra pàgina trista que alerta la comunitat internacional", ha dit.

Centenars de persones protesten a Geòrgia i Armènia 

Centenars de persones han eixit al carrer aquest divendres a la vesprada a Tbilisi (Geòrgia), Sofia (Bulgària) i Yerevan (Armènia) contra el govern rus per la mort de Navalni, de la qual responsabilitzen el Kremlin. "Putin, assassí", "Rússia serà lliure" i "Lioixa, no ens rendirem", són alguns dels lemes de les pancartes que enarboraven els manifestants.

També han depositat flors i han encés ciris en memòria de l’opositor rus. Les comunitats russes en altres ciutats d'Europa, els Estats Units i l'Amèrica Llatina han convocat actes de protesta per a demà dissabte.