Els líders de la UE aborden l'augment de la despesa en defensa i les noves relacions amb els EUA de Trump

Els líders de la Unió Europea abordaran les relacions amb els Estats Units sota la nova administració de Donald Trump en una cimera informal, en què debatran sobre la necessitat de més autonomia i capacitats militars en defensa contra l'amenaça russa. Serà la primera reunió de caps d'Estat i de govern dels Vint-i-set centrada en l'apartat de defensa des del retorn de Trump a la Casa Blanca i d'un primer ministre britànic, Keir Starmer, després del Brexit. El premier participarà en un sopar de treball, mentre que el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha sigut convida a l'esmorzar.

La reunió permetrà els líders dels 27 intercanviar impressions sobre la nova política expansionista de Trump, que ha anunciat la pretensió de controlar l'illa de Groenlàndia, territori autònom dependent de Dinamarca.

El president del Consell Europeu, António Costa, ha convocat la reunió amb un format informal, perquè siga menys rígida que les cimeres oficials, sense negociació de textos ni aprovació de conclusions al seu terme, i els líders puguen abordar obertament assumptes que consideren urgents amb dos socis clau per a la cooperació en seguretat: el Regne Unit i l'Aliança Atlàntica.

Més despesa en defensa sense un finançament clar

Les converses estaran estructurades entorn de dos temes principals: que la UE assumisca més responsabilitat en la seua pròpia defensa i siga més autònoma, i que els seus estats membres cooperen més per a assegurar una demanda estable i a llarg termini a la indústria que permeta reduir costos i produir més a Europa.

Les deliberacions asseuran les bases per a l'esborrany d'estratègia de defensa que la Comissió Europea ha promés presentar en els primers cent dies de mandat (que va iniciar l'1 de desembre), amb la incògnita de com es finançarà.

Hi ha països que descarten crear un instrument específic per a defensa abans que es decidisca el pròxim pressupost plurianual de la UE per a 2028-2034, i demanen que cada estat membre dedique almenys un 2% del PIB a despesa militar, la qual cosa alliberaria 60.000 milions d'euros més per a defensa.

Dènou estats membres, entre els quals hi ha Espanya, han instat per carta al Banc Europeu d'Inversions a explorar emissions de deute específiques per a esta matèria. Uns altres aposten per suavitzar les regles sobre finances sostenibles per a facilitar les inversions en defensa o permetre que programes d'investigació europea o la mateixa política de cohesió de la UE puga orientar-se a la indústria militar.

Mantindre el vincle transatlàntic

Els líders també parlaran de com reforçar les relacions existents amb actors internacionals, i particularment el vincle transatlàntic, que es considera "clau". La UE vol mantindre, unida, una posició de crear llaços de cooperació amb el nou govern de Donald Trump, si bé hi ha un suport tancat a Dinamarca en el conflicte obert sobre Groenlàndia.