La llei europea de restauració de la natura, aprovada per la mínima

La Unió Europea ha aprovat este dilluns definitivament la primera normativa que obliga els estats membres a restaurar la natura i no sols a protegir-la, després d'una tortuosa tramitació amb sorpreses fins a l'últim instant per a tancar un expedient que quasi tomba Hongria i que ha acabat salvant Àustria.

En la vespra de la votació, Viena va passar al bàndol del "sí" i això ha permés que el Consell de la UE aconseguisca per la mínima la majoria qualificada necessària: un 66,07% de la població de la UE, just per damunt del 65% requerit.

El reglament estava ja negociat i pactat entre els Estats, i també amb el Parlament Europeu, que el va aprovar el febrer passat en sessió plenària.

Només precisava l'adopció formal dels Vint-i-set, però quasi descarrila en la línia de meta per un sobtat canvi de posició d'Hongria, que al març es va unir als detractors, quan el Consell només havia de confirmar el text.

És el quart expedient en els últims dos anys i mig que, una vegada negociat i pactat, el Consell reobri en l'últim minut, després de la Directiva de Renovables, que va bloquejar França, i les lleis perquè no es puguen vendre vehicles que emeten CO₂ a partir de 2035 i de diligència deguda per a les empreses, que va frenar Alemanya.

El reglament s'ha adoptat finalment amb els vots a favor de Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Estònia, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Croàcia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Àustria, Portugal, Romania, Eslovènia, Eslovàquia; el vot en contra d'Itàlia, Hongria, Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Suècia, i l'abstenció de Bèlgica.

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que "és una molt bona notícia per a tots els europeus, però per a la biodiversitat en conjunt també mundialment". També ha remarcat que ara serà necessari "diàleg" i "acompanyament", a més d'"un compromís amb el sector primari".

El vot a favor de la seua homòloga austríaca, l'ecologista Leonore Gewessler, ha resultat polèmica. Els socis de govern del Partit Popular (ÖVP) han anunciat que el govern d'Àustria, que lideren, presentarà un recurs d'anul·lació davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segons ha informat l'agència de notícies APA.

Què diu la llei?

La Comissió Europea va presentar el juny del 2022 la Llei de Restauració de la natura per a reparar almenys el 20% dels ecosistemes degradats el 2030 i tots ells per a mitjan segle, incloses les terres de cultiu.

L'objectiu és compassar la legislació comunitària amb els acords sobre biodiversitat de Nacions Unides, però el text s'ha anat convertint en un símbol de la batalla ideològica entorn de l'agenda verda, guanyant intensitat a mesura que s'acostaven les eleccions europees del passat 9 de juny.

La llei ha patit retallades en el Consell de la UE i ha superat per la mínima una llarga sèrie d'agòniques votacions al Parlament Europeu, on ha sigut blanc d'una agressiva campanya del president del Partit Popular Europeu i del grup en l'Eurocambra, Manfred Weber, de l'influent grup de pressió agrícola Copa-Cogeca i dels partits d'ultradreta.

Finalment, i entre altres punts, el reglament estableix obligacions per a corregir la disminució de pol·linitzadors, recuperar el 30% de les torberes buidades per a ús agrícola, no reduir espais verds urbans o eliminar barreres artificials en els rius de la UE.