Què és la llei de mercats digitals i per què canviarà internet a Europa?

Aquest dimarts 1 de novembre ha entrat en vigor a la Unió Europea (UE) la llei de mercats digitals, que busca la fi dels monopolis dels grans gegants d’internet —com ara Apple, Google, Microsoft, Amazon o Meta (antiga Facebook)— i retornar drets als usuaris i usuàries europees.

La nova norma, entre altres, obligarà a Apple i Google a permetre instal·lar aplicacions i utilitzar tendes de tercers en iOS i Android més enllà de l’App Store i Google Play, desinstal·lar totes les aplicacions del sistema i canviar la configuració per defectes dels sistemes operatius, assistents virtuals i navegadors web. També farà que siga possible enviar i rebre missatges en WhatsApp des d’altres plataformes com Signa o Telegram. 

Igualment, les empreses que venen aplicacions i serveis en iOS 16, Android o Windows 11, podran fer servir els sistemes de pagament que vulguen o cobrar fora de les plataformes sense ser expulsades. Així, es podrà realitzar una subscripció a un videoclub en línia com Netflix o HBO sense haver de pagar amb els sistemes d’Apple i Google. 

D’aquesta forma, els usuaris i usuàries de la UE tindran més llibertat a l’hora d’usar i gestionar els seus dispositius electrònics, sense haver d’acceptar totes les imposicions de les grans empreses d’internet. Però açò serà a partir del 2 de maig de 2023 perquè, malgrat que la llei ha entrat en vigor aquest dimarts, no començarà a aplicar-se fins d'ací a sis mesos. 

Com funciona la llei de mercats digitals?

El primer pas que farà la Comissió Europea ara que ja s’ha aprovat la llei és identificar quines empreses estaran subjectes a la llei, que seran designades com guardians d’accés i que poden refutar aquesta presumpció i presentar arguments per a demostrar que no han de ser designades com a tal. Per això hi ha una finestra de sis mesos entre l’entrada en vigor de la llei i l’inici de la seua aplicació a partir de la qual comença la tasca de vigilància del compliment de la mateixa i la imposició de sancions en cas contrari.

Per a ser considerades guardians d’accés i entrar en l’àmbit de l’aplicació de la llei, s’ha de reunir tres condicions acumulatives principals, que compleixen grans empreses com Apple, Google, Microsoft, Amazon o Meta:

1. Tindre una mida que incidisca en el mercat interior, és a dir, tindre un volum de negocis dins de la UE superior a 7.500 milions d’euros en cadascú dels últims tres exercicis o un valor just de mercat de 75.000 milions d’euros en l’últim exercici, i prestar servei en almenys tres estats membres. 
2. Controlar una passarel·la important entre usuaris professionals i consumidors finals. Es considera que és el cas si l’empresa explota un servei bàsic de plataforma amb més de 45 milions d’usuaris al mes de mitjana a la UE i més de 10.000 usuaris professionals actius a l’any a la UE en l’últim exercici. 
3. Ocupar una posició arrelada i duradora. Açò es dona quan l’empresa compleix els altres dos criteris en cadascun dels tres últims exercicis. 

Les empreses que siguen designades guardians d’accés assumiran la responsabilitat addicional de garantir un entorn de línia accessible just tant per a empreses com per a consumidors, mitjançant el compliment de les obligacions concretes establertes en la legislació. 

Obligacions i prohibicions dels guardians d’accés

La nova norma estableix una sèrie d’obligacions i prohibicions que els guardians d’accés hauran de complir per a garantir uns mercats digitals justos i oberts que concerneixen els serveis d'intermediació en línia, motors de cerca, xarxes socials, plataformes d'intercanvi de vídeos, comunicacions interpersonals independents de la numeració, sistemes operatius, computació en núvol i publicitat.

Si les incompleixen, se’ls podran imposar multes d’entre el 10% i el 20% del volum de negocis total anual mundial de l’empresa i multes coercitives periòdiques de fins al 5% volum de negocis total diari mundial. En cas d’infraccions sistemàtiques, la Comissió Europea —única autoritat facultada per a fer complir les normes establertes en la llei— podrà imposar mesures correctores addicionals.

Les obligacions i prohibicions establertes en la llei es podran invocar directament davant dels tribunals nacionals, cosa que facilitara interposar demandes directes per danys i perjuís per part de les persones perjudicades per la conducta dels guardians d’accés incomplidors. 

Algunes obligacions:

• Permetre desinstal·lar fàcilment aplicacions preinstal·lades i canviar la configuració per defecte dels sistemes operatius, els assistents virtuals i els navegadors web que dirigeixen als productes i serveis del guardià d’accés, així com proporcionar pantalles d’elecció per als serveis essencials. 
• Permetre instal·lar aplicacions o tendes d’aplicacions de tercers que utilitzen o interoperen amb el sistema operatiu.
• Permetre cancel·lar la subscripció als serveis bàsics de plataforma amb facilitat. 
• Permetre la interoperabilitat de tercers amb els seus serveis. 
• Proporcionar a les empreses que anuncien en la seua plataforma accés a ferramentes per a mesurar el rendiment i la informació per fer una verificació independent dels anuncis.
• Permetre als usuaris professionals promocionar les seues ofertes i firmar contractes fora de la plataforma.
• Proporcionar als usuaris professionals accés a les dades que generen en utilitzar les plataformes del guardià d’accés. 

Algunes prohibicions

• Fer servir les dades dels usuaris professionals quan els guardians d’accés competisquen amb ells en la seua pròpia plataforma.
• Prohibició de classificar els seus productes o serveis més favorablement que els de tercers.
• Exigir als desenvolupadors d’aplicacions que facen servir determinats serveis del guardià d’accés, com ara sistemes de pagament o proveïdors d’internet. 
• Rastrejar els usuaris finals fora del servei bàsic de plataforma amb finalitats de publicitat personalitzada sense que s’haja donat un consentiment efectiu.