La llei de restauració de la natura ix airosa de la votació en l'Europarlament

La llei de restauració de la natura ha aconseguit aquest dimecres superar, per un marge estret, una votació crítica en el Parlament Europeu. La iniciativa, molt controvertida i emmarcada en el Pacte Verd Europeu, podrà continuar la tramitació legislativa després d'haver eixit airosa a pesar dels intents del bloc conservador de tombar-la.

Amb la votació a favor, l'Eurocambra ha fixat la posició que adoptarà en la negociació de la normativa definitiva amb el Consell de la UE. Els estats membres ja havien consensuat un enfocament comú en aquest projecte de llei, que serà clau en la legislació que està desplegant la Unió Europea en relació amb el calfament global i la transició ecològica en l'actual legislatura comunitària (2019-2024). L'extrema dreta i el Partit Popular Europeu (PPE), així com les grans explotacions agrícoles, s'oposen frontalment a la iniciativa i l'han convertida en un dels principals cavalls de batalla a Europa en les últimes setmanes.

La votació ha sigut llarga i difícil. Primer, el ple de l'Europarlament va votar una esmena clau per a rebutjar el text al complet que es va frenar amb 312 paperetes a favor, 324 en contra i 12 abstencions. L'aplaudiment de les bancades liberal, socialista i verda va ser fragorós. Totes tres han tancat files per a unir-se en la defensa parlamentària del projecte de llei. A continuació, l'hemicicle ha escrutat una a una les 129 esmenes afegides a l'informe preparat per l'espanyol César Luena (PSOE) i s'ha votat el text al complet. Finalment, ha tirat avant amb 336 escons a favor, 300 en contra i 13 abstencions.

"Aquesta llei és bona fins i tot per als que han votat en contra. Gràcies especialment als científics i als joves, perquè són ells els que ens han convençut que havíem de tindre aquesta llei i la tindrem", ha dit Luena des de l'escó, alleujat després que el text haja superat l'incert examen parlamentari.

Objectiu: protegir tota la biodiversitat per a 2050

La llei de la restauració de la natura naix d'una proposta llançada en desembre per la Comissió Europea per a compassar el pas del bloc comunitari als acords sobre biodiversitat aconseguits en la COP15 de les Nacions Unides. Pretén que en 2030 s'hagen reparat el 20% dels ecosistemes terrestres i marins danyats de la UE, i que es recuperen tots per al 2050.

Però l'expedient, que la dreta i els grans empresaris agrícoles —representats per la plataforma Copa-Cogeca—rebutgen, s'ha enverinat políticament des que el president del Partit Popular Europeu (PPE), l'alemany Manfred Weber, convertira aquest projecte de protecció de la biodiversitat en un instrument per a boicotejar l'agenda verda. Un gest que s'interpreta com una presa de posicionament per part dels democristians de cara a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran en juny de 2024.

En aquesta oposició dels populars contra una llei "estrela" de l'executiu comunitari, subjau també un enfrontament personal entre Weber, que en 2019 va fracassar en l'intent de convertir-se en president de la Comissió Europea, i la compatriota i companya de família política, Ursula Von der Leyen, que li va guanyar la carrera.

És per això que el projecte ha rebut tanta atenció des dels primers passos legislatius que ha fet, amb agòniques i ajustades votacions en la comissió parlamentària de medi ambient i en el ple. Fins i tot la popular activista Greta Thunberg ha volgut estar present en la sessió, encara que només s'estava definint el mandat per a la negociació final amb el Consell de la UE.

"Quan parlem del Pacte Verd, quan parlem de restauració de la natura, per una vegada no pensem en les pròximes eleccions, sinó en la pròxima generació", ha declarat a la premsa el vicepresident de la Comissió Europea responsable de les polítiques climàtiques, el socialdemòcrata Frans Timmermans, després de votar. L'holandés ha tornat a allargar la mà al PPE per a negociar el contingut de la proposta.

Els populars, per la seua banda, asseguren que la llei amenaça la seguretat alimentària, obliga els llauradors a cedir part de les terres per a preservar la biodiversitat i compromet el desplegament d'infraestructures d'energies renovables. L'extrema dreta, al seu torn, assegura que és producte del "fanatisme climàtic". No obstant això, 21 europarlamentaris del PPE han trencat la disciplina de vot i han donat suport a la tramitació del text, per la qual cosa han fet fracassar el boicot planejat per Weber. Aquesta minirebel·lió interna, d'altra banda, obri també interrogants sobre el futur del president dels populars europeus al capdavant de la família política democristiana.

En l'extrem contrari, defensen la iniciativa socialdemòcrates, verds, l'esquerra i la majoria dels liberals, així com altres plataformes agrícoles, la comunitat científica internacional, els caçadors, les empreses d'energies renovables, un ampli assortiment de multinacionals i prop d'un milió de ciutadans que han signat una petició a favor de la llei. Argumenten que no fixa objectius obligatoris, que millorarà la producció agrícola a llarg termini i prioritza la instal·lació d'infraestructura energètica verda, entre altres idees.

L'objectiu ara és que el Parlament i el Consell de la UE puguen acordar la redacció definitiva de la llei de restauració de la natura abans que acabe l'any, en unes negociacions que discorreran durant la presidència espanyola de l'òrgan.

AVA-Asaja acusa de “traïdors” els eurodiputats que han donat suport a aquesta llei 

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) acusa de “traïdors” els eurodiputats i eurodiputades espanyols que han donat suport aquesta llei que, diuen, “està dissenyada en els despatxos sense els agricultors i contra els agricultors”. Critiquen que contempla noves restriccions i prohibicions a l'activitat agrària que empitjoraran la crisi de rendibilitat, la falta de relleu generacional, l'envelliment de la població agrària i l'abandó de terres de cultiu. “Tots estem a favor de la restauració de la naturalesa; del que estem en contra és de com els polítics que no trepitgen terra pretenen legislar sobre ella a costa d'expulsar-nos dels nostres camps i granges. No hi haurà sostenibilitat ni lluita contra el canvi climàtic sense un camp rendible”, sentencien.

El president d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, ha assegurat que “és necessari que els polítics es lleven la bena dels ulls i vegen la realitat, que no té res a veure amb el que somien”. Lamenta que les diferents exigències als productes que entren al mercat europeu estan “afonant” l’agricultura europea, “posant en perill la sobirania alimentària de la UE i depenent de les importacions foranes amb menors condicions de sostenibilitat”. 

Des de la Unió Llauradora i Ramadera, el secretari general, Carles Peris, critica que són exigències ambientals portades a l’extrem, que “comporten una dificultat agronòmica per a produir i que impedeixen produir una gran quantitat de producte agroalimentari”. Així, apunta, aquestes dificultats haurien d’anar vinculades a una compensació econòmica.