Lluita contrarellotge en la zona zero del Marroc: els morts ja són 2.862

La cerca de supervivents al terratrémol que divendres a la mitjanit va sacsejar el Marroc avança en una vertiginosa carrera contra el temps. El nombre de víctimes ja supera les 5.000, entre morts i ferits, mentre continuen les operacions de rescat en diverses poblacions menudes del sud del país, des d'aquest diumenge, amb la incorporació dels equips internacionals. L'últim balanç oficial d’aquest dilluns a les 19:00 hora local parla de 2.862 persones mortes, de les quals 2.530 van morir sepultades, i 2.562 ferides de diversa consideració, segons una nota del Ministeri marroquí de l'Interior.

El ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, José Manuel Albares, ha indicat aquest dilluns que continua sense constar-hi cap víctima espanyola. "A aquestes hores no ens consta cap espanyol ni mort ni ferit, encara que, insistisc, subratlle això d'aquestes hores", ha dit Albares en una entrevista en Telecinco. Ha informat, així mateix, que estan "sota control" els 18.000 espanyols residents al país inscrits en el registre consular. Pel que fa als no residents, que es trobaven al país per turisme, desplaçament professional o en trànsit, només dues persones no han pogut encara ser contactades per telèfon, ha agregat. La catàstrofe sísmica va agafar una cinquantena de valencians que havien viatjat al Marroc per a celebrar una boda.

Els rescatistes continuen escarbant entre les runes, més de 48 hores després del sisme més mortífer de les últimes sis dècades —de magnitud 6,8 en l'escala de Richter— que ha devastat desenes de llogarets en la serralada de l'Atles. Mentrestant, milers de persones han passat la tercera nit al ras perquè les seues vivendes estan destrossades o perquè ja no són un lloc segur i amenacen d'esfondrar-se. Alguns s'han fabricat tendes de campanya improvisades amb teles i sacs de plàstic i la majoria de gent ha estat rescatant possessions dels enderrocs, víctimes de la desesperació, mentre excavaven amb les mans nues per a trobar éssers estimats.

Els testimonis personals que deixa la tragèdia són demolidors. Al poble de Tafeghaghte, Hamid ben Henna relata a l'agència Reuters com el seu fill de huit anys va morir ofegat davall de les runes de la cuina de sa casa. Havia anat a buscar un ganivet mentre la família estava sopant. La resta dels membres han sobreviscut.

El mal causat al patrimoni cultural del Marroc ha anat eixint a la llum progressivament. Els edificis de la ciutat vella de Marràqueix, patrimoni de la humanitat, han quedat perjudicats. S'ha informat que el terratrémol també ha provocat danys importants a la mesquita de Tinmel, històricament significativa —segle XII— i ubicada en una zona de muntanya remota més propera a l'epicentre del sisme, 72 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix.

Els supervivents que lluiten per a trobar refugi i subministraments han criticat el que han descrit com una resposta inicial del govern lenta. El Marroc ha desplegat l'exèrcit i ha dit que està reforçant els equips de recerca i rescat, proporcionant aigua potable i distribuint aliments, tendes i mantes. De moment, és la societat civil la que porta bona part del pes de l'ajuda humanitària perquè el règim liderat pel rei Mohamed VI només ha acceptat l'ajuda d'Espanya, el Regne Unit, Qatar i els Emirats Àrabs Units. No descarta, però, recórrer a més països a mesura que avancen els treballs de rescat i defensa que el més important ara és coordinar tots els esforços de socors.

Amb moltes cases construïdes amb maons de fang i fusta o ciment i blocs de brisa, les estructures que sostenen l'arquitectura urbana en moltes poblacions del Marroc s'esfondraren fàcilment quan la terra va tremolar. El de divendres ha sigut el sisme més letal que ha patit el Marroc des del 1960, quan un fenomen semblant va segar la vida almenys de 12.000 persones.