Sense llum ni aigua potable, més de 2.000 evacuats i pobles negats: les conseqüències de l'esclat de la presa a Kherson

A mesura que passen els dies a Ucraïna, afloren més conseqüències de la voladura de la presa hidroelèctrica de Nova Kakhovska, al sud del país. Un desastre de magnitud humana i mediambiental considerable del qual continuen culpant-se mútuament Kíiv i Moscou. Mentre continua el seguit de retrets i acusacions creuats en el pla polític i militar, sobre el terreny el paisatge és d'autèntica desolació, tant en la zona controlada per les forces russes com en la que encara conserva l'exèrcit ucraïnés.

El torrent d'aigua no fa distincions i deixa desenes de poblacions i vora 10.000 hectàrees de camps de cultiu totalment negats. Més de 20.000 llars i empreses estan a fosques i centenars de milers de persones s'han quedat sense aigua potable. Uns 600 quilòmetres quadrats de la regió de Kherson, en les dues riberes del Dniéper, estan inundats, segons les últimes xifres difoses a primera hora d'aquest dijous pel governador regional, Oleksandr Prokudin. El nivell mitjà de l'aigua en la part del riu que queda al sud de la presa arriba a 5,61 metres.

Part de la població en les localitats afectades va abandonar casa dimecres, a l'espera que s'estabilitze la situació. Les estampes de residents que travessaven carrers negats amb xiquets a l'esquena, gossos al braç i pertinences en bosses de plàstic era la tònica que va marcar la jornada. Paral·lelament, els equips de rescat usaven embarcacions de goma per a buscar en les zones on l'aigua arribava al nivell del cap. Les autoritats militars han informat que en les últimes hores el dispositiu d'emergències ha aconseguit desallotjar més de 2.000 persones en les zones sinistrades per la destrucció de la resclosa.

El president ucraïnés, Volodímir Zelenski, ha avançat en un missatge difós en vídeo que és impossible predir quantes persones moriran en les zones ocupades pels russos a causa de les inundacions i ha demanat una "reacció clara i ràpida del món" per a donar suport a les víctimes. Dels 600 quilòmetres quadrats negats, el 32% està en el marge occidental del Dniéper, que està sota control del govern de Kíiv. El 68% restant es troba en la part oriental, ocupada per les forces comandades pel Kremlin. "La situació a les zones ocupades de la regió de Kherson és absolutament catastròfica. Estan deixant arrere gent en condicions espantoses. No hi ha ajuda, sense aigua, abandonats als terrats de les cases de les comunitats submergides", ha lamentat el mandatari.

Per la seua banda, el viceprimer ministre Oleksandr Kubrakov ha advertit, durant una visita a la ciutat de Kherson, que més de huitanta assentaments s'han vist afectats pel desastre i que les inundacions han alliberat productes químics i bacteris infecciosos a l'aigua.

El col·lapse de la presa de Nova Kakhovka dimarts passat té lloc mentre Ucraïna prepara una gran i esperada contraofensiva contra la invasió iniciada per Rússia el febrer de 2022, probablement la següent gran fase de la guerra. Ambdues parts es culpen dels bombardeigs continuats en l'àrea negada i han advertit de les mines terrestres antipersones a la deriva que ha tret a la llum l'aigua.

Kíiv sosté que són les forces russes les que han destruït la infraestructura, que controlen des de principis de la invasió, per a tractar de frenar l'avanç de les tropes ucraïneses a través del Dniéper en la contraofensiva. Paral·lelament, el president rus, Vladímir Putin, ha acusat Ucraïna d'haver-la feta esclatar a proposta dels aliats occidentals i ha qualificat l'acció de crim de guerra "bàrbar". Cap de les dues parts ha presentat proves públiques que demostren qui és el responsable del desastre. Algunes veus expertes han apuntat que la presa pot haver-se enfonsat a causa dels danys que ja arrossegava a causa de la guerra i de la mala gestió russa.

La resclosa destruïda data de l'època soviètica i s'ubica en la part sud d'Ucraïna controlada pel Kremlin. Amb uns trenta metres d'altura i 3,2 quilòmetres de llarg, contenia un volum aigua equivalent a aproximadament cinquanta vegades el pantà de Tous, a la Ribera Alta. Es va construir l'any 1956 a la ribera del Dniéper com a part de la central hidroelèctrica de Kakhovka i és un element fonamental en el subministrament hidràulic de la península de Crimea, annexionada per Rússia l'any 2014.

Espanya hi enviarà ajuda

El ministre espanyol d'Exteriors, Manuel Albares, ha promés aquest dijous que Espanya enviarà ajuda al poble ucraïnés per a cobrir les necessitats causades per l'enfonsament de la presa i les inundacions. A més, ha insistit en la posició constant de l'Estat espanyol en la defensa de la sobirania i de la integritat territorial d'Ucraïna. Espanya respondrà "davant les necessitats que tinga Ucraïna per aquest desastre humanitari i ecològic que afectarà la vida de milers de persones", ha assenyalat Albares als mitjans espanyols a París, on assisteix a la reunió ministerial anual de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).