Luis Miguel Romero, excònsol honorari d'Ucraïna: "Sense l'esperança de la justícia, no ens queda res"
El degà emèrit dels advocats valencians i el lletrat valencià d'origen ucraïnés Andreu Yakubuv-Trembach defenen en Les Notícies del Matí que és possible jutjar internacionalment el règim de Putin per crims de lesa humanitat
Quina resposta pot donar la justícia contra la invasió russa a Ucraïna? Sobre aquesta qüestió han raonat en Les Notícies del Matí dos juristes amb experiència internacional i amb lligams coneixement directe del país: el degà emèrit de el Col·legi d'Advocats de València (ICAV), Luis Miguel Romero, i l'advocat valencià d'origen ucraïnés-polonés Andreu Yakubuv-Trembach, que presideix l'Institut 9 de Maig, una associació que promou els valors de la Unió Europea.
Romero considera que hi ha clares evidències d'una agressió indiscriminada a la població civil per a obrir la porta a un processament contra el president rus, Vladímir Putin, per crims de lesa humanitat en la Cort Penal Internacional (CPI). Un camí llarg i difícil, adverteix, però necessari també perquè l'atac de l'exèrcit rus no quede impune. "Sense l'esperança de la justícia, contra barbaritats d'aquesta natura, no ens queda res", ha dit Romero.
El degà emèrit dels advocats valencians ha recordat que 36 països, entre ells Espanya, han demanat la intervenció del TPI de la Haia, la Fiscalia de la qual té l'obligació d'arrancar una investigació d'ofici quan un estat li ho demane.
El lletrat Andreu Yakubuv-Trembach ha afegit que si bé ni Rússia ni Ucraïna s'han adherit plenament a l'acord del CPI, des de 2014 el govern de Kíiv ha manifestat a les Nacions Unides que accepta la jurisdicció del tribunal sobre fets que tinguen lloc en el seu territori. I per tant, aquests podrien ser enjudiciats internacionalment.
Putin, que presumeix i fa ostentació pública, com a factòtum de tot hauria de respondre internacionalment
"Per a mi està clar que Putin, que presumeix i fa ostentació pública, com a factòtum de tot, hauria de respondre. Podria ser jutjat, que comparega és més difícil, però si no és condemnat no podrà eixir de Rússia, perquè si no el detindrien. I això és vàlid tècnicament per a tots els comandaments que intervinguen, perquè l'eximent d'obediència deguda no s'aplica en els crims de lesa humanitat", ha explicat Luis Miguel Romero.
Ha apuntat Yakubuv-Trembach que la falta d'una declaració formal de guerra de Rússia, que parla d'una operació militar especial, ha fet que Ucraïna no haja activat els tribunals militars i estiga aplicant la legislació ordinària per a processar les agressions segons el codi penal. Així, els militars russos detinguts es posen en mans de la Policia que els empresona preventivament durant un màxim de 60 dies fins a la declaració en seu judicial.
Putin dirà el que vulga, però en el dret internacional està clar que és una invasió i Rússia un estat agressor
"Putin dirà el que vulga, però en el dret internacional està clar que és una invasió, que Rússia és un estat agressor i això està tipificat", detalla l'advocat ucraïnés, que alerta també que els atacs i l'apoderament de les centrals atòmiques del país poden considerar-se terrorisme nuclear.
Desputinitzar la Comunitat Valenciana
A escala valenciana, Yakubuv-Trembach ha insistit en la necessitat de "desputinitzar" l'entorn valencià, trencant les relacions que institucions públiques i privades encara mantenen amb Rússia, com a mesura de pressió. I recuperant l'acusació que en aquests mateixos micròfons va fer el cònsol honorari d'Ucraïna, ha condemnat que l'empresari de la construcció, Ramón Congost, el cònsol de Moscou a la Comunitat Valenciana, continue assumint la representació honorífica del govern de Putin en terres valencianes.
La resposta valenciana, "absolutament impressionant"
Luis Miguel Romero ha celebrat la resposta solidària valenciana, que descriu com "absolutament impressionant" i ha destacat que tot i que va abandonar fa anys la representació honorífica d'Ucraïna es desperta cada dia amb prop d'un centenar d'ofertes d'asil per a acollir en domicilis valencians les persones refugiades: "Podem ajudar-los amb generositat. Ara venen xiquets, mares i iaies. Podem oferir-los casa, allotjament, assistència i estima. Tot allò que ara no poden tindre".