La justícia declara culpable Dominique Pelicot i els altres 50 acusats de violar de manera massiva la seua dona
Imposen vint anys de presó al marit per drogar-la i permetre les violacions i abusos durant quasi una dècada
El tribunal d’Avinyó ha condemnat Dominique Pelicot a vint anys de presó, la pena màxima, per les violacions a l'exdona, Gisèle Pelicot, a la qual va drogar per a deixar-la inconscient i abusar d'ella durant deu anys, juntament amb mig centenar d'homes als quals va trobar en internet. La sentència, que inclou un mínim de compliment de dos terços d'eixe període, ha sigut la primera que el tribunal francés ha emés este dimarts contra ell i els altres 50 acusats d'agressió sexual i violació contra Gisèle, que també han sigut declarats culpables.
El procés, que ha marcat un abans i un després en la percepció social de la violència sexual contra les dones, conclou que tots els acusats, un total de 51, són culpables de diferents delictes, encara que en general s'ha rebaixat el nivell de la condemna dictada respecte als càrrecs sol·licitats inicialment per la Fiscalia. Les penes oscil·len entre tres i vint anys de presó, com la fixada per a Dominique, que podrà optar a la llibertat condicional una vegada passen almenys dos terços d'este temps. Diversos dels condemnats amb les penes menys severes tampoc hauran d'ingressar en centre penitenciari.
"Hi haurà un abans i un després", va assenyalar el passat 27 de novembre la fiscal del tribunal penal d'Avinyó, Laure Chabaud. Este cas ha guanyat una repercussió mundial en les darreres setmanes i ha estat seguit de prop per 180 mitjans, 86 dels quals estrangers, especialment espanyols.
El tribunal havia establit mesures excepcionals per a la lectura de les sentències, com ara el tall del carrer del Palau de Justícia i la sala tancada al públic, excepte per a famílies de víctimes i acusats. També s'han habilitat quatre sales d'escolta per a periodistes, enfront de l'única sala de la resta del juí, que va començar a principis de setembre.
No descarten apel·lar
La Fiscalia demanava 650 anys de presó per al conjunt dels acusats, 51 homes amb edats compreses entre els 27 i els 74 anys. Provenen de totes les classes socials: bombers, camioners, periodistes, infermers, militars i també jubilats. Dominique Pelicot, de 72 anys, s'exposaba a la pena màxima, de vint anys, perquè se'l considera el cervell que va orquestrar les violacions múltiples patides per la víctima, l'exmuller amb qui va estar casat durant mig segle. Ell, tal com va confessar davant del tribunal, va abusar d'ella i la va posar en perill de mort de 2011 a 2020, drogant-la amb dosis altes d'ansiolítics i convidant altres homes perquè la violaren també, després d'haver-los contactat en internet. La pena més baixa que ha sol·licitat el ministeri públic, de quatre anys, és per a un home que està acusat d'agressió sexual, sense càrrecs de violació. La resta s'enfronten a peticions de condemnes que van dels deu als díhuit anys de presó per violació agreujada.
Dominique Pelicot no descarta apel·lar contra la sentència dictada este dijous pel tribunal d'Avinyó, segons ha confirmat la seua advocada, Béatrice Zavarro. "No podem criticar una decisió de la justícia, l'única cosa que podem fer és apel·lar i ens prendrem els deu dies que tenim al davant per a determinar si volem tornar a un juí amb un jurat popular", ha assenyalat la lletrada poc després de conéixer el veredicte. Zavarro ha deixat entreveure el seu malestar per les condemnes pronunciades pel tribunal, que converteixen el seu client en el "director d'orquestra" i els altres cinquanta acusats en "músics" secundaris. "S'ha diferenciat entre el meu client i la resta dels músics", ha afirmat.
Un símbol feminista
Gisèle Pelicot, també de 72 anys, ha esdevingut un símbol feminista a escala global després de decidir que el juí per les violacions a què la sotmeteren fora públic "perquè la vergonya canvie de bàndol". De fet, s'ha convertit en una de les dones més influents de l'any i milers de persones a tot el món s'han manifestat per ella i per les víctimes de violació.
En la xicoteta ciutat d'Avinyó, al sud-est de França, la paren constantment ciutadans, especialment dones, que l'animen a continuar la lluita, que passa també per un canvi legislatiu perquè el consentiment siga l'element central de tota relació sexual entre dos persones, com ja ocorre en països com Espanya.
