Macron i Le Pen s'enfrontaran per la presidència de França
L'extrema dreta aconsegueix els millors resultats fins ara mentre que el candidat de l'esquerra es queda a les portes del segon lloc en unes eleccions que confirmen l'afonament del bipartidisme tradicional
Emmanuel Macron i Marine Le Pen són els dos supervivents de les eleccions presidencials de França i lliuraran l'última batalla per la presidència del país en la segona ronda, el 24 d'abril. El resultat de la primera volta, celebrada aquest diumenge, deixa l'actual president francés en una posició d'avantatge de cara a la votació final respecte de la contrincant, la líder de l'extrema dreta.
Amb el 97% del vot escrutat, el resultat és millor del que esperaven les enquestes per a Macron (27,60% dels sufragis) i el deixa a quatre punts percentuals de distància de Le Pen (23,41%). El marge, això sí, és menor del que va obtindre el 2017, quan ambdós polítics es disputaren per primera vegada l'arribada a l'Elisi. La candidata de l'Agrupació Nacional ha obtingut el suport més alt de la història per a la ultradreta en una primera volta presidencial.
Després de conéixer els resultats, tant Macron com Le Pen s'afanyaren a demanar el suport dels qui no els han votat, davant la perspectiva d'una segona ronda que, segons anticipen els sondejos, serà molt més renyida que la de 2017 perquè l'avantatge del cap de l'Estat no és irreversible.
Ben recolzat pels seus seguidors, Macron ha estirat la mà "a tots" i s'ha mostrat disposat a "inventar una cosa nova per a unir conviccions i sensibilitats diverses" de cara a la segona volta, segons ha dit en el discurs posterior a la difusió dels resultats. Ha insistit que el seu projecte és "l'únic" que pot respondre als reptes que afronta el país, com ara la defensa del poder adquisitiu de la ciutadania o la lluita contra el canvi climàtic.
De l'altra banda, una exultant Le Pen ha assegurat que el president i ella representen "dues visions diferents de la societat" i, per això, ha fet una crida a la unitat entorn d'ella mateixa: "Tots els que no han votat a Macron estan convidats a sumar-se a aquesta unificació".
El bipartidisme, afonat
Darrere dels dos vencedors de la nit queda el veterà líder esquerrà Jean-Luc Mélenchon (21,57%), que de nou ha vist frustrat l'intent d'aconseguir agrupar el vot útil de totes les candidatures d'esquerra i ecologistes per a intentar arribar a la segona ronda.
Els principals derrotats, però, són els dos grans partits tradicionals de la V República, el conservador LR i el socialista PS, que arrepleguen els pitjors resultats de la història: Valérie Pécresse (LR) s'ha quedat en el 4,75% i la socialista Anne Hidalgo, alcaldessa de París, s'enfonsa fins al 1,74%.
Cordó sanitari a l'extrema dreta
De cara a la segona volta, Macron ha rebut quasi immediatament el suport d'altres candidats per a impedir que la ultradreta arribe a l'Elisi: Pécresse, Hidalgo, l'ecologista Yannick Jadot (4,49%) i el comunista Fabien Roussel (2,33%) han assegurat que votarien per ell o han demanat directament als seguidors que donen suport a l'actual president.
Le Pen esborraria França "de l'escena internacional" i "portaria el caos", alertava Pécresse des del partit conservador. "No heu de donar ni un vot a Le Pen", proclamava al seu torn Mélenchon entre les ovacions dels seus seguidors, encara que sense demanar expressament el vot per a Macron.
De qui sí que ha rebut suport Le Pen és del també ultradretà Éric Zemmour, que després d'un ascens meteòric iniciat fa pocs mesos s'ha quedat en el 6,97%. També el sobiranista Nicolas Dupont-Aignant (2,1%) ha demanat el vot per a la candidata de l'extrema dreta, com ja va fer fa cinc anys.
El 2017, Macron quasi va doblar en vots Le Pen (66-34%), però els sondejos realitzats aquest diumenge entre l'electorat apunten a un marge molt més estret d'ací a dues setmanes: Ipsos dona guanyador el president per un 54-46%, el mateix marge que OpinionWay, mentre que Ifop estreta encara més l'avantatge: 51-49%.
La participació d'aquest diumenge s'ha situat entorn del 74,84%, la més baixa en una primera volta presidencial moderna des del rècord de 2002 (71,6%). Lluny, però, dels temors que hi haguera una abstenció històrica.
Reaccions des d'Espanya
L'avanç de l'extrema dreta en les eleccions presidencials franceses ha concitat aquesta nit les primeres reaccions polítiques a Espanya, que han contraposat la unió de l'oposició a França per a impedir que accedisquen al poder amb el pacte entre el PP i Vox per a governar a Castella i Lleó.
La vicepresidenta del govern d'Espanya, Yolanda Díaz, ha assegurat que és una pèssima notícia que la ultradreta puga guanyar les eleccions presidencials a França, però confia que el 24 d'abril el poble francés defendrà la democràcia. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha lamentat que mentre la dreta francesa aïlla l'extrema dreta, a Castella i Lleó aquest dilluns s'investirà un govern amb Vox. La líder de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha felicitat Mélenchon mentre que la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha donat l'enhorabona a Macron i ha destacat l'altura de mires de conservadors i socialistes per a donar-li suport en la segona volta per a derrotar l'extremisme.
