El Marroc encara la reconstrucció una setmana després del terratrémol

Una setmana després del terratrémol que va sacsejar el Marroc i va deixar vora 3.000 morts, el país comença a mirar al futur. El govern alauita ha activat un pla de reconstrucció de 50.000 habitatges en ciutats i pobles pràcticament derruïts per la intensitat del sisme.

El focus ara es posa en la fragilitat dels edificis de la zona devastada, sovint fets d'adob. Aquesta setmana a València s’han reunit arquitectes especialitzats en nous espais sostenibles en l’Andreu World Architecture Days, una trobada que ha tingut al Marroc com a país convidat.

“S'ha posat en comparació l'arquitectura del Marroc amb l'occidental i això és injust”, denuncia Sol Candela, directora de la Fundació Arquia, que recorda que les tradicionals cases d'atovó “donen unes qualitats de fred i calor que el formigó no té”.

En la mateixa línia s'expressa l’arquitecte Octavi Mestre. Adverteix que “a països desenvolupats com el Japó hi ha hagut terratrémols que també ho han destrossat tot, malgrat les mesures de seguretat que tenen”.

Els experts apunten que la reconstrucció no pot deixar de banda les arrels i la cultura pròpies en benefici d’uns criteris contemporanis que no s’adapten a la realitat del territori. “La gent que ha viscut tota la vida en cases d'atovó tornarà a fer-ho”, afirma Mestre, “el que cal fer és comptar amb noves condicions adients perquè siguen més segures i tinguen una resistència més gran”.

Després de la catàstrofe s’ha visibilitzat la manca d’infraestructures existents en el territori afectat que ha dificultat l’accés de forma ràpida, motiu pel qual s’aposta per crear unes bones infraestructures de comunicació.

Jesús Llinares, CEO d’Andreu World, fa èmfasi també en la necessitat de dur a terme accions concretes que permeten que tot arribe “de manera equànime a tothom”. “Està bé tindre un estadi o un palau de congressos, però és molt important comptar amb hospitals”, recorda. El terratrémol obri, malgrat les pèrdues, una oportunitat per a assolir un model de desenvolupament més igualitari i en consonància amb la realitat local.