Marta Cañas, directora general a Espanya de MSF: “Els hospitals haurien de ser oasis de pau”

Marta Cañas és la directora general de Metges Sense Fronteres (MSF) Espanya. Des de molt menuda, quan va fer un viatge familiar a l’Índia, va adonar-se que volia dedicar-se a canviar les coses i, des d’aleshores, l'ajuda humanitària ha estat la seua vocació. El passat dilluns, 7 d’octubre, es complia l’aniversari de la massacre a Israel que va provocar la guerra de Gaza i l’escalada del conflicte al Pròxim Orient. Cañas reflexiona sobre la importància de l’assistència humanitària, de respectar “les regles de la guerra”, els drets humans fonamentals i la necessitat imminent d’un alto el foc tant al Pròxim Orient com a altres conflictes no tan mediàtics.

Durant tota la guerra ha estat latent la por que el conflicte escalara a escala regional i en les últimes setmanes s’ha vist com ha escalat al Líban: s’han estés els atacs a Síria i Israel ha reforçat els atacs al campament de Jabalia, al nord de la Franja de Gaza. “Ja teníem projectes al Líban, eixos equips s’han reorientat cap a les noves necessitats. A més, hem enviat tres equips addicionals d’emergència a Beirut per a investigar distintes zones on el Ministeri de Salut ens comunica que els preocupa la situació. Col·laborem amb ells si és que els sistemes de salut encara funcionen i, si no, muntem els nostres hospitals per a poder assistir la població”.

“Més de la meitat dels hospitals ja no funcionen a Gaza” Marta Cañas - Directora general a Espanya de MSF

L’Organització Mundial de la Salut ha reportat 516 atacs a l’assistència sanitària a Gaza durant l’últim any. “Més de la meitat dels hospitals ja no funcionen a Gaza. La població està amuntegada en un espai molt menut, sense condicions de salubritat ni accés a l’aigua. Eixes condicions de vida porten a una situació de salut molt complicada. Una de les preocupacions és la nutrició perquè l’accés al menjar i l’aigua es torna més complicat. Ara començarà l’hivern i ens preocupen molt totes les malalties que es poden veure agreujades”.

“A Gaza hi ha més de 500.000 dones embarassades amb grans complicacions per a trobar una consulta prenatal o postnatal. Les vacunacions pràcticament no existeixen, no hi ha cuidats intensius per a xiquets, hi ha milers de persones que necessiten una evacuació mèdica i no poden fer-la”. La qual cosa, explica, impedeix el tractament per a “pacients de càncer o pacients que necessiten algun tipus d’atenció mèdica especialitzada que no poden obtindre a Gaza. S’ha de permetre que eixes persones isquen de manera urgent”.

“Els hospitals haurien de ser oasis de pau i vida”

Cañas assenyala el fet que la falta de respecte pel dret humanitari no és només una qüestió de la guerra de Gaza. “Estem veient en tots els contextos en què operem, la majoria en conflicte, un menyspreu flagrant pel dret internacional humanitari. Bàsicament, no es respecten les regles de la guerra, unes regles que es van promulgar perquè s’operara d’una manera en què els civils no es veren afectats”.

Suposadament, les estructures sanitàries, com les ambulàncies o els treballadors de la salut, estan protegits sota eixe dret humanitari. “La població en eixe tipus de conflictes està criminalitzada, però també les organitzacions que tractem de donar-los ajuda”. Arran d’això, són constants els atacs directes a la missió humanitària. I això, diu Cañas, “ha de parar, perquè hem de generar oasis de vida, que són els hospitals en un conflicte. No podem continuar permetent que s’ataquen els hospitals ni el personal. S’ha de permetre que existisca eixe espai d’humanitat i de sanitat als conflictes per a la gent que necessita eixa assistència”.

Actors neutres, sobre el paper

Les organitzacions humanitàries són actors neutres sobre el paper, però al mateix temps esdevenen elements incòmodes per als grups armats i per als governs. “Nosaltres som una organització completament imparcial i independent. Tot el finançament de MSF és privat, per exemple, no rebem fons de cap govern europeu, no tenim cap agenda política”. En llocs com a Gaza, la població civil es veu associada amb un grup concret, que es considera un “grup terrorista o un grup d’oposició, per part d’un estat” i, així, per associació, eixa població es veu criminalitzada i també els treballadors humanitaris que l’atenen.

“Hi ha conflictes més mediàtics que altres”

“Desafortunadament, hi ha conflictes més mediàtics que altres”. Cañas incideix en els interessos que hi ha darrere del fet de ficar el focus sobre un conflicte i no sobre un altre, “els quals no tenen res a veure amb la situació de les poblacions”. Actualment, relata, la crisi més important que hi ha al món, “sense cap dubte, és la del Sudan, que porta en guerra des d’abril de l’any passat i hi ha milions de desplaçats interns, hi ha refugiats del sud i, al Txad, desenes de milers de morts i una violència extrema contra la població”. La capital, Jartum, “està completament assetjada i no podem operar”.

Destaca també la zona de Darfur, la qual “torna a estar en una situació extraordinàriament preocupant amb dades de malnutrició terribles. En un dels camps on treballem, més d’un terç dels xiquets té una malnutrició aguda. I açò està passant totalment desapercebut per a la població mundial”. També ocorre amb la zona del Sahel, “que viu una situació terrible i està fora de focus”, o l’Afganistan, “on tenim nivells de mortalitat altíssims d'infants o de dones. Ens agradaria que reberen una miqueta més d’atenció dels mitjans perquè la gent sabera d’ells”.

“No hi ha cap persona que no s’aborrone amb el que ocorre amb Canàries”

“No hi ha cap persona que hui veja les notícies i no s’aborrone amb el que ocorre amb Canàries”, manifesta Cañas, i es pregunta, “com pot ser que hàgem arribat a deshumanitzar eixes persones que arriben buscant seguretat i protecció de tal manera que s’ha convertit en una font de debat si les hem d'assistir o no?”.

Des de l’any 2015, l’organització va decidir deixar de rebre fons de la Unió Europea. “Ens pareix que este continent, que se suposava tan garant dels drets i de la protecció de l’ésser humà, ha donat l’esquena a persones pel fet que venen d’altres regions del món i no som capaços d’acollir-les amb dignitat i humanitat”. Així, insisteix, “vam deixar de rebre fons perquè estem totalment en desacord amb les polítiques de la Unió Europea té en esta matèria”.