La massacre de l'entrega d'aliments de Gaza posa en risc la treva
El balanç provisional parla de 112 morts i 750 ferits en plena crisi de fam a la Franja de Gaza, on la desnutrició ha matat deu xiquets en tres dies
La comunitat internacional es mostra horroritzada per la matança de civils en una entrega humanitària d'aliments a Gaza. L'últim balanç parla de 112 morts i 750 ferits. Inicialment, l'Exèrcit d'Israel va admetre que els soldats dispararen contra la multitud per a defendre's, en sentir-se amenaçats. Després, ha corregit la versió. Ara parla de tirs a l'aire i sosté que la majoria van morir esclafats i xafats per la torba. Supervivents citats per la BBC informen de morts per atropellaments dels camions d'ajuda humanitària. Segons un portaveu israelià, els conductors dels camions tractaren de fugir i, en impactar contra la gent, provocaren les morts.
Els palestins denuncien, però, que la massacre la van causar principalment els trets dels soldats. L'ambaixador de Palestina a l'ONU, Riad Mansour assegura que l'exèrcit israelià va atacar de manera intencionada. "Dotzenes dels morts van rebre dispars al cap. No és això disparar a l'aire per a contindre la gent enmig de la confusió i el caos. Es tractava d'atacar i matar intencionadament".
Els Estats Units, principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes de Tel-Aviv, ha vetat una proposta de declaració del Consell de Seguretat de l'ONU que responsabilitza les forces israelianes d'obrir foc contra civils palestins durant un lliurament de menjar. Al·leguen que els informes són contradictoris. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha demanat una investigació independent. Els presidents de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del Consell Europeu, Charles Michel, s'han adherit a la petició.
Deu xiquets morts per desnutrició
L'incident a la cua d'entrega d'aliments —sacs de farina— és una de les escabetxades més greus des que va començar l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza, el 7 d'octubre. Una operació militar que ja ha matat més de 30.000 palestins. Aquest dijous els Estats Units van reconéixer al Congrés, per primera vegada, que 25.000 de les víctimes de la guerra són dones i menors. Poc després van rectificar, advertint que falten dades per a verificar-ho.
La massacre a la cua d'aliments té lloc en una Franja de Gaza on la desnutrició s'han generalitzat, la fam extrema amenaça un de cada quatre palestins i ha causat ja les primeres morts. Quatre bebés més han mort per desnutrició i deshidratació a l'Hospital Kamal Adwan, al nord de la Franja de Gaza, la qual cosa eleva a deu els xiquets morts per falta de nutrients en els últims tres dies.
La treva de dilluns, en l'aire
Tocada de mort podria estar la treva, just en la recta final de les negociacions. Hamàs amenaça de detindre-les i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, adverteix que no s'inclinaran enfront de les demandes dels milicians, que qualifica de delirants. Després del que ha passat a la cua d'aliments, el president Joe Biden ha corregit el seu optimisme. Ja no veu probable l'alto el foc que va pronosticar, gelat en mà, per a dilluns, durant un acte de campanya. Considera que la massacre canvia i molt les coses i complicarà les negociacions que buscaven un alto el foc de quaranta dies i el bescanvi de quaranta ostatges de Hamàs per 400 presoners palestins. Una pausa que donaria un respir a la població de l'enclavament palestí i permetria l'entrada d'ajuda humanitària. L'administració Biden no es dona per vençuda i assegura que pressionarà perquè es tanque un acord.
