La massacre sobre la població civil de Butxa desencadena la condemna internacional contra Rússia per crims de guerra
L'ONU reclama una investigació independent pels vora 300 assassinats, que Moscou considera un muntatge
Les atrocitats sobre la població civil de Butxa anticipen un abans i un després en la guerra d'Ucraïna, quan es compleixen quaranta dies des de la invasió russa. Les tropes de Moscou han començat a abandonar Sumi, al nord-est del país, dies després de retirar-se de la regió de Kíiv. Però són les imatges registrades a Butxa, a vint quilòmetres de la capital, les que continuen monopolitzant l'actualitat de la guerra.
Els cadàvers abandonats enmig del carrer, de persones amb les mans nugades, torturades i executades, els cossos en bosses de plàstic mig soterrats, ja han fet la volta al món. L'alcalde de la ciutat ha informat de la troballa de 280 morts en una fossa comuna.
Ucraïna parla de genocidi i crims de guerra i acusa directament els líders de Rússia d'estar darrere d'aquesta massacre i d'ordenar directament la matança a les tropes durant l'assalt i la retirada de la ciutat, fa quatre dies.
El president ucraïnés Volodímir Zelenski ha traslladat la denúncia de genocidi a l'horari de màxima audiència televisiva dels Estats Units, en una entrevista a la cadena nord-americana CBS i durant una intervenció gravada en l'entrega dels premis Grammy.
"Hi ha una responsabilitat comuna per aquests assassinats, per aquesta tortura, per les mutilacions provocades per les explosions, pels tirs a la nuca" (...) "Què ha fet la ciutat de Butxa a la vostra Rússia? Com s'ha arribat a això?" ha dit Zelenski en un videomissatge dirigit al mateix temps a la població ucraïnesa i al govern rus, en què ha culpat Angela Merkel i Nicolas Sarkozy d'haver contribuït a empoderar Putin per les concessions a Rússia en el passat.
Què ha fet la ciutat de Butxa a la vostra Rússia? Com s'ha arribat a això?
La massacre de Butxa ha consternat la comunitat internacional, des d'on es multipliquen les reaccions de condemna. L'ONU ha reclamat a través del seu secretari general, António Guterres, una investigació independent que porte a una assumpció de responsabilitats.
Ucraïna i Rússia han reclamat reunions separades al Consell de Seguretat de l'ONU. En la interpretació del Kremlin, les imatges dels cadàvers són un muntatge i una provocació.
De "punyada en l'estómac" les ha definides el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken. També les ha condemnades Israel, un dels països occidentals que manté les relacions amb Moscou. El ministre d'Afers Estrangers d'Israel, Yair Lapid, ha definit la matança com a crim de guerra. Coincideix en aquesta impressió el president del govern central, Pedro Sánchez, que ha mostrat a través de les xarxes socials el seu horror, dolor i indignació pels fets i ha apuntat que els "crims de guerra que s'estan cometent no poden quedar impunes".
3.455 baixes civils confirmades per l'ONU
L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha elevat a 3.455 les baixes civils confirmades, entre elles 1.417 persones mortes i 2.038 ferides. De les víctimes mortals, almenys 162 són xiquets.
El recompte de víctimes corre en paral·lel als intents de minimitzar l'impacte sobre la població civil atrapada per la guerra. En les últimes hores el govern d'Ucraïna ha aconseguit evacuar 2.694 persones en les zones més castigades pels atacs de l'exèrcit rus, la majoria en la ciutat de Mariúpol, que pateix una greu situació humanitària.
