La meitat de Cuba es torna a quedar a les fosques per fallades en el sistema elèctric
L'illa ha patit dos apagades energètiques totals en els últims dos dies a pesar dels treballs per a recuperar el subministre
La meitat occidental de Cuba, inclosa la capital, l'Havana, ha tornat a quedar-se sense electricitat la nit del dissabte, segons ha anunciat l'estatal Unión Eléctrica, enmig dels treballs de recuperació després de les dos apagades totals consecutives que ha patit l'illa des de divendres.
Fins a esta nova fallada s'havia aconseguit retornar el servei elèctric al 16% dels prop de deu milions d'habitants de l'illa en un complex procés de reenergització i estabilització per àrees que es van progressivament ampliant i connectant entre si.
"El procés de restabliment del sistema elèctric continua sent complex. Al voltant de les 22:15 h va ocórrer una altra desconnexió del subsistema d'occident. Continuen els treballs per a la recuperació", ha explicat en xarxes socials el Ministeri d'Energia i Mines.
Diferents barris de l'Havana, en la majoria perifèrics, havien recuperat el subministrament elèctric al llarg de dissabte, així com alguns municipis d'altres províncies.
Dos dies sense electricitat a Cuba
El sistema va col·lapsar divendres al matí per una avaria en la central Antonio Guiteras de Matanzas, una de les més grans del país. Esta "eixida imprevista" va desestabilitzar-lo per complet i va provocar un esdeveniment de “zero cobertura energètica nacional”, una apagada completa en tot el país.
El sistema energètic de Cuba es troba en un estat molt precari pel dèficit de combustibles –fruit de la falta de divises per a importar-lo– i les freqüents avaries en obsoletes centrals termoelèctriques, amb quatre dècades d'explotació i manca crònica d'inversions.
L'illa compta actualment amb set centrals termoelèctriques de factura soviètica –construïdes fa més de quatre dècades i afectades per un dèficit crònic d'inversió–, amb un total de vint unitats de generació (set d'estes estaven en els últims dies parades per avaries i manteniments).
Com a resultat, les apagades s'han tornat habituals des de fa diversos anys. El govern cubà ha llogat en els últims anys diverses centrals elèctriques flotants per a atenuar la falta de capacitat de generació.
Anys d'apagades que afecten l'economia cubana
Les freqüents apagades danyen l'economia cubana –que el 2023 es va contraure un 1,9% i es troba encara per davall dels nivells del 2019, segons dades oficials– i impulsen el descontentament social en una societat afectada per una crisi econòmica agreujada en els últims anys.
També han desencadenat protestes antigovernamentals, incloses les de l'11 de juliol del 2021 –les majors en dècades–, i les del 17 de març a Santiago de Cuba i altres poblacions.
L'última vegada que es va produir una situació similar de “zero producció” va ser el setembre del 2022 després del pas de l'huracà Ian amb categoria tres per l'extrem est de l'illa. Això va provocar un desajustament de greus dimensions i va deixar a les fosques tot el país.
