Dos mesos de la guerra a Gaza: una operació militar contra Hamàs, una trituradora de civils

La guerra al Pròxim Orient compleix dos mesos, un temps que ha transfigurat la Franja de Gaza. L'enclavament palestí, considerat la presó més gran del planeta, és hui un infern, amb bona part de les urbs reduïdes a enderrocs i més dos milions de persones atrapades en l'operació militar i els bombardejos d'Israel. L'anomenada guerra contra Hamàs, en resposta a la incursió islamista que va matar més de 1.200 persones i va capturar-ne 240, deixa 16.200 morts a la Franja, el 70% dones i xiquets, segons les autoritats sanitàries locals, que estimen que hi ha 7.000 morts més sota els enderrocs. Israel, que posa en dubte les xifres, assenyala que almenys una tercera part de les morts són de milicians de Hamàs, en un reconeixement implícit a la mort majoritària de civils en les seues incursions.

Una jornada més, les bombes i projectils israelians han continuat destruint habitatges i edificis civils en els atacs contra "posicions terroristes de Hamàs" de Nord a Sud. En les primeres hores d'aquest dijous, només al campament de Jabalia (nord), els atacs contra edificis residencials han matat almenys un centenar de persones. A la ciutat de Khan Yunis, la més gran del sud de l'enclavament, se centra el gruix de l'operació militar contra Hamàs. L'exèrcit la considera el principal bastió del grup islamista a la Franja.

Israel va ordenar evacuar alguns barris de la ciutat, on la infanteria ja lluita casa a casa. El control de Khan Yunis permetria a les tropes israelianes avançar cap al sud sense pràcticament oposició i prendre el control total de l'enclavament. A la ciutat Tel-Aviv busca el centenar d'ostatges que Hamàs manté captius i al cap del grup islamista a la Franja —el polític està a Qatar—. Tel-Aviv ha publicat la fotografia d'una reunió de responsables del grup islamista en què informa de l'eliminació de cinc dels onze presents. El primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha anticipat un període transitori de control sobre el territori palestí si compleix l'objectiu d'eliminar Hamàs, però no ha explicat els detalls ni els terminis.

La pressió militar al nord ha espentat la gran majoria de la població cap al sud, a instàncies de les promeses de seguretat d'Israel, que ara centra en aquesta zona els bombardejos i les incursions terrestres. Hi ha dos milions de persones amuntegades en una tercera part de l'enclavament, cada vegada més desplaçades cap a Rafah, la frontera amb Egipte. També allí han arribat durant la nit les bombes d'Israel.

L'ONU i les organitzacions d'ajuda alerten d'una crisi humanitària sense precedents, amb accés restringit a elements bàsics, com aliments i aigua potable i un col·lapse sanitari que impedeix atendre els ferits i té desbordats els recursos sanitaris. L'últim hospital del nord ha deixat de funcionar per falta de combustible. A l'Hospital d'Al-Aqsa (centre) molts pacients moren en l'àrea d'urgències perquè no els poden atendre. Una situació similar travessa l'Hospital Nasser, al sud de la Franja, on els pacients directament reposen sobre un terra tacat de sang, per la falta de llits.

Guterres (ONU), "amenaça per a la pau mundial"

El secretari general de l'ONU, António Guterres, va apel·lar aquest dimecres a un recurs excepcional per a intentar forçar un alto el foc a Gaza, l'article 99 de la carta fundacional de les Nacions Unides, que suposa demanar la intervenció del Consell de Seguretat, el màxim òrgan executiu de les Nacions Unides, amb capacitat per a intervindre militarment. En les últimes huit setmanes, l'òrgan s'ha reunit en diverses ocasions per a abordar el conflicte, però sempre s'ha vist emmanillat pels vetos creuats dels Estats Units o Rússia. Només el 15 de novembre el consell va poder consensuar una crida a declarar "pauses humanitàries" en els combats.

Les constants crides a l'alto el foc de Guterres l'han convertit en enemic públic d'Israel. El ministre d'Afers Estrangers, Eli Cohen, va demanar la dimissió del polític portugués. En les últimes hores, Tel-Aviv ha endurit el to i ha qualificat el secretari general de l'ONU d'amenaça a la pau mundial. La petició de Guterres d'una acció immediata per a frenar el col·lapse de la situació humanitària ha rebut el suport de la Lliga Àrab, de l'alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors, Josep Borrell, i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qüestionat també per Tel-Aviv per la crida en persona a Netanyahu a minimitzar les baixes civils.

Hi ha un alt consens internacional sobre la possible tipificació d'algunes de les accions d'Israel com a "crims de guerra", que són ja objecte d'investigació per la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional. El fiscal, Karim Khan, ha advertit Tel-Aviv que impedir de manera intencionada l'assistència a civils en si mateix “pot constituir un crim de guerra". Els relators de l'ONU —experts associats a les Nacions Unides— han elevat el to, amb acusacions de "genocidi", per la destrucció dels habitatges i els mitjans de vida de la població palestina.