Metges Sense Fronteres alerta de les preocupants seqüeles psicològiques de la guerra d'Ucraïna
Els psicòlegs han observat una sèrie de problemes que van des de l'ansietat, als atacs de pànic, la depressió, els problemes de somni, la pèrdua d'apetit i l'estrés crònic, tant en adults com en xiquets, entre la població ucraïnesa
A Ucraïna, les persones que fugen dels bombardejos o es preocupen pels éssers estimats en les zones de conflicte no solen tindre en compte la seua salut mental, segons adverteixen els psicòlegs de Metges Sense Fronteres (MSF).
Les conseqüències psicològiques del conflicte actual poden semblar invisibles, però són ací. Després de 100 dies de guerra a Ucraïna, els equips de salut mental d'MSF de dalt a baix del país alerten dels preocupants símptomes psicològics que estan veient.
Els psicòlegs han observat una sèrie de problemes que van des de l'ansietat, als atacs de pànic, la depressió, els problemes de somni, la pèrdua d'apetit i l'estrés crònic, tant en adults com en xiquets, a conseqüència de la guerra.
Molts desplaçats veuen com s'esvaeixen les esperances de tornar a la vida anterior mentre creix la incertesa sobre el seu futur immediat.
Entre abril i maig, els equips de salut mental d'MSF van oferir més de 1.000 sessions, entre altres 375 xiquets que van participar en sessions de salut mental grupals i individuals.
La por a l'ànima
"Sent la por en l'ànima. Els dits i les mans comencen a gelar-se-me", explica Vira, una dona major que va fugir de la regió de Donetsk i ara busca refugi en Ivano-Frankivsk, en el sud-oest del país.
"Estic preocupada pels meus familiars, que segueixen a casa, pel meu fill, que continua vivint on hi ha combats. No sent pena, el que sent està dins de mi, en el més profund de l'ànima i em fa plorar de seguida. No puc descriure com és"
Els xiquets tenen malsons i s'orinen en el llit
"Molts dels xiquets que hem vist i que han experimentat l'explosió d'una bomba pateixen insomni, s'orinen en el llit i tenen malsons", afirma Oksana Vikhivska, supervisora de salut mental d'MSF a Kíiv. "Les persones majors, que sovint estan soles després de separar-se dels seus familiars, presenten un estat constant d'ansietat i esclafeixen a plorar".
Moltes de les més vulnerables, com les persones majors, estan aïllades. Les han separades dels veïns i familiars que formaven una xarxa de suport. Els xiquets, d'altra banda, solen contagiar-se de l'estrés que senten els adults al seu voltant.
"Un dels problemes que tractem és l'estrés relacionat amb el trauma; per exemple, els records de les persones que s'amaguen en els soterranis durant els intensos bombardejos poden desencadenar-se per paraules, sons, olors o escenes que recorden el trauma original", explica Vikhivska. "També veiem persones amb molts símptomes relacionats amb l'ansietat, com ara insomni i preocupació constant pel futur", afig l'especialista.
Bregant amb la por a la mort
Katerina va haver de fugir de sa casa amb sa mare a Irpín, quan van atacar el seu poble. Van ser evacuades i ara viuen en un refugi en Mukàtxevo, en l'extrem oest d'Ucraïna. Ací, Katerina acudeix a un psicòleg d'MSF: pateix atacs de pànic des que va escapar del poble.
"Una de les coses amb què estic batallant és la por de la mort. Tinc por de fallar en alguna cosa, o de fer alguna cosa malament i no aconseguir-ho. Pense en això una vegada i una altra, i això m'impedeix fer res"
Aquestes reaccions no són inusuals quan es viu una guerra, diu Lina Villa, responsable d'activitats de salut mental a Dnipro i Zaporíjia on els equips de l'organització visiten els refugis on centenars de milers de persones han escapat dels intensos combats.
Ací, els psicòlegs tracten d'estabilitzar els pacients identificant els problemes als quals s'enfronten, i posteriorment els ajuden a trobar mecanismes per a afrontar-los.
"Intentem ajudar els nostres pacients a recuperar un cert nivell de control en una situació molt imprevisible i incerta ajudant-los a comprendre i expressar el que senten. Intentem tranquil·litzar-los dient-los que l'estrés, la por, l'ansietat i l'insomni són reaccions normals davant aquesta situació anormal", conta la psicòloga colombiana.
"És de vital importància —continua Vila— que les persones puguen expressar i exercitar els sentiments i les emocions després d'enfrontar-se a situacions traumàtiques. Si no s'aborden, aquestes emocions poden convertir-se en una bola de neu i agreujar-se".
Encara que MSF està proporcionant suport en salut mental i formació addicional al personal dels departaments de psicologia de centres mèdics de tot Ucraïna, es necessita molt més.
