Mèxic elegeix este diumenge la primera presidenta de la seua història i de la de l'Amèrica del Nord
Les eleccions més grans de la història mexicana són també les més violentes, amb almenys 30 aspirants assassinats i més de 200 homicidis polítics
Mèxic celebra este diumenge les eleccions més grans de la seua història en què més de 98 milions de persones estan cridades a les urnes per a renovar més de 20.000 càrrecs, incloent-hi la presidència, els 128 senadors i els 500 diputats. Tot apunta que de les urnes eixirà la primera dona a ocupar la presidència del país i de tota l'Amèrica del Nord.
La contesa central dels comicis està en qui succeirà en la presidència Andrés Manuel López Obrador, líder de la formació esquerrana Morena, en un moment en què el país afronta una greu crisi de seguretat i una corrupció que sembla endèmica, així com altres problemes en matèria econòmica i de polítiques socials.
Les tendències en les enquestes mantenen en el lideratge a la candidata oficialista, Claudia Sheinbaum, de la coalició Seguim Fem Història (Morena, PT i Partit Verd), per davant de la seua rival més pròxima, l'opositora de dretes Xóchitl Gálvez, de Força i Cor per Mèxic (PAN, PRI i PRD) i, molt per darrere, Jorge Álvarez Máynez, de Moviment Ciutadà (MC).
Les eleccions més grans de Mèxic també passaran a la història com les més violentes, amb almenys 30 aspirants assassinats i més de 200 homicidis polítics, mentre l'oposició denuncia que el crim organitzat posa en risc els vots en quasi un 30% del territori.
Les claus dels comicis
Els 500 escons de la Cambra de Diputats i els 128 senadors estan en disputa i, amb això, la majoria necessària per a reformar la Constitució. López Obrador tenia el 2018 la majoria qualificada per a modificar la carta magna, de dos terços del Congrés, amb una aliança de partits, però la va perdre en les eleccions del 2021.
Ara busca que el seu moviment recupere eixe domini en el legislatiu, en el qual va presentar vint iniciatives constitucionals el 5 de febrer que inclouen militaritzar la Guàrdia Nacional, modificar el sistema electoral i elegir per vot popular jutges i membres del Tribunal Suprem.
Per la seua banda, l’MC d’Álvarez Máynez cerca consolidar-se com la tercera força política al Congrés, mentre que l'aliança liderada per Gálvez espera una majoria que frene les reformes constitucionals, si Sheinbaum arriba a la presidència.
En estes eleccions també s’elegeixen huit governs estatals —Chiapas, Guanajuato, Jalisco, Morelos, Pobla, Tabasco, Veracruz i Yucatán— i la Prefectura de Govern de Ciutat de Mèxic —on Sheinbaum va governar del 2018 al 2023 i López Obrador, del 2000 al 2005— i les seues setze alcaldies. Així mateix, es renovaran 1.098 diputacions locals en 31 dels 32 congressos estatals que hi ha al país, on també es necessita l'aprovació de més de la meitat d'ells, dèsset, per a reformar la carta magna. La xifra de càrrecs en disputa a l’escala municipal també és rècord en estes eleccions.
12.000 electors mexicans a Espanya
Vora 12.000 mexicans a Espanya s'han registrat per a votar en les eleccions, 2.000 dels quals ho podran fer per primera vegada presencialment, 1.200 per correu i 9.000 per internet.
Esta serà la primera ocasió en la qual els mexicans podran votar presencialment des de l'exterior en uns comicis presidencials, després que a partir del 2006 es permetera el vot postal i, a partir del 2012, l'electrònic.
Del total d'1.585.947 credencials tramitades a tot el món, 6.013 van ser a Espanya, el tercer país de tot el món amb un major nombre de mexicans, 71.151 segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, per darrere dels Estats Units i el Canadà.
L'ambaixada de Mèxic a Madrid serà l'únic centre de votació, i un dels dos que s'han establit a Europa, que en suma també un a París. D'acord amb les dades oferides per l'Institut Nacional Electoral de Mèxic, Madrid acumula 1.989 registres per a votar presencialment, un 12,65%.
