Mig any de guerra a Gaza: la deriva d’Israel i la nova geopolítica

Aquest diumenge es compleixen sis mesos de la guerra més letal contra el poble palestí. Amb més de 33.100 víctimes mortals i vora dos milions de persones obligades a abandonar la seua llar —la meitat d’elles, en risc de fam— la guerra que Israel manté a la Franja de Gaza ha provocat l’èxode històric més gran des de la Nakba, la catàstrofe que va suposar per al poble àrab la creació de l’estat israelià, el 1948. 

Malgrat l’elevat nombre de morts de civils que ja en gener va dur una seixantena de països a sumar-se a Sud-àfrica en la denúncia contra Israel per genocidi contra la població palestina, el suport a l’estratègia d’Israel pels seus aliats tradicionals —els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya— s’ha mantingut pràcticament intacta al llarg dels sis llargs mesos de guerra.

Almenys fins dilluns passat, quan l’exèrcit israelià va assassinar en un atac "no intencional" set dels empleats de l’ONG World Central Kitchen (WCK), fundada pel xef espanyol José Andrés. En el pla internacional, aquesta tragèdia ha traspassat les línies roges i els posicionaments contra Israel s’han endurit després d’aquests atacs “dirigits sistemàticament” contra uns vehicles que estaven identificats per l’exèrcit israelià.

Aquestes set morts, que se sumen als dos centenars de treballadors humanitaris morts per l’ofensiva que va llançar Israel després de l’atemptat de Hamàs del 7 d’octubre, han tingut més força per a redirigir la diplomàcia internacional envers el conflicte que els milers de víctimes de palestins fins hui.

Després dels fets, en un ultimàtum dels EUA, Joe Biden ha amenaçat per via telefònica el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de retirar el suport a Israel. Però la realitat dels fets contradiu la presumpta pressió diplomàtica de Washington per la seguretat dels palestins perquè, poc després de la conversa telefònica, el govern de Biden ha autoritzat transferir més de mil bombes de 220 quilos i d'un miler d'artefactes explosius més menuts. Un moviment que ha disparat l'alarma en el si del partit demòcrata. L'expresidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, estreta aliada de Biden i altres 39 legisladors demòcrates han signat una carta aquest divendres en la qual exigeixen al mandatari que suspenga l'enviament d'armes a Israel.

Israel, per la seua banda, ha accedit aquest divendres a obrir noves vies per a fer efectiva l'entrega d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza i permetrà els enviaments a través del port d'Ashdod, al sud del país, i per l'encreuament d'Erez, que dona accés directament al nord de l'enclavament palestí. Un gest amb el qual Netanyahu vol calmar les aigües en un moment en què a la pressió internacional se li afig una oposició creixent dins del país, que exigeix eleccions anticipades mentre espera el retorn amb vida dels 129 ostatges que queden per alliberar, així com d'una part de la societat israeliana que ix al carrer per a exigir la fi de l'ocupació en els territoris palestins i de la guerra amb el poble veí. Aquest dissabte, les protestes a Tel-Aviv van registrar un rècord de més de 100.000 assistents, la mostra de rebuig més gran des de l'inici de la guerra.

Paral·lelament, el 25 de març es va aprovar la primera resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que demanava un alto el foc "immediat" a la Franja de Gaza, després de sis mesos i quatre intents previs frustrats. Un text que va tirar avant gràcies a l’abstenció dels Estats Units, un gir en l’estratègia de l’administració Biden, almenys de cara a la palestra. El secretari general de l'ONU, António Guterres, va arribar a afirmar en aquell moment que seria “imperdonable” que no s’implementara la resolució, però setmanes després els fets n'han demostrat la invalidesa.

En el plànol regional, el temor a l'escalada del conflicte està en un dels moments més crítics dels últims anys, especialment després de l'atac al consolat iranià a Damasc de dilluns, que es va saldar amb la mort d'un dels principals líders de la Guàrdia Revolucionària iraniana, Mohammad Reza Zahedi, i altres sis membres del cos militar d'elit, que ha advertit que Israel "serà soterrat a Gaza". Unes amenaces que es mantenen en la dialèctica, però que de moment no han materialitzat cap dels temors de Netanyahu, principal font de tensió en les hostilitats, d'atacs a gran escala amb míssils i drons en sol israelià per part de grups aliats, a banda de l'Iran, el Líban, Síria, l'Iraq o el Iemen, com Hezbol·là, amb qui ja han protagonitzat intercanvis de foc recurrents des de l'inici de la invasió de Gaza, especialment en la frontera sud del Líban.

Amb aquesta panoràmica, les converses sobre una possible treva es reprenen aquest diumenge al Caire amb mediadors de Qatar, Egipte i els Estats Units. Hamàs ha confirmat l'enviament d'un equip negociador que demanarà un alto el foc, el retorn dels palestins desplaçats al centre i nord de la Franja de Gaza i que les tropes israelianes es retiren de l'enclavament, així com l'alliberament dels presoners palestins en un acord d'intercanvi. Israel encara no ha confirmat oficialment l'enviament d'una delegació, però després de les manifestacions d'anit podria ampliar el mandat de l'equip negociador que possibilite l'alliberament dels ostatges israelians.

Cap a un estat palestí?

D’altra banda, en l’escena europea, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que fa una setmana va fer una segona gira al Pròxim Orient des de l'esclat del conflicte a la Franja de Gaza, s’ha posicionat com un dels interlocutors clau per al reconeixement de l'estat palestí a Europa.

A Espanya s’hi han sumat, de moment, Irlanda, Eslovènia i Malta, país que aprofitarà que durant el mes d’abril presideix el Consell de Seguretat de l’ONU per a presentar com a prioritat el reconeixement de l’estat palestí com a membre de ple dret de l’ONU. Si la candidatura tira avant, per a la qual cosa necessita nou dels quinze vots, passaria a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on haurà de tindre dos terços dels suports. Encara que vora 140 estats dels 193 presents a l'assemblea ja han reconegut l’estat palestí —amb la qual cosa se superarien els vots necessaris—, previsiblement els Estats Units faran ús del dret de veto, com a membre permanent, en benefici d’Israel.

L'executiu espanyol espera que aquests moviments inicials provoquen una allau d'adhesions d'altres estats europeus, que provocaria un canvi d'estratègia diplomàtica en el bloc occidental. De moment, però, Bèlgica, que celebra eleccions coincidint amb els comicis europeus, i Portugal, que acaba d'estrenar govern conservador, han caigut de la llista dels primers estats a reconéixer una Palestina independent.